ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles
L'increment de la quantitat d’escombraries provocat per l’estil de vida urbà combinat amb els ambiciosos objectius de sostenibilitat fixats per la Comissió Europea, fan de la gestió de residus un repte pels ajuntaments cada vegada més complex i costós. De fet es calcula que aquest servei consumeix un 4% dels pressupostos municipals, bona part dels quals provenen de les taxes de residus abonades per famílies i empreses






23/06/2021

El fet que aquesta taxa no tingui una relació directa amb la quantitat de residus generats i/o reciclats és un factor que no incentiva l'adopció de comportaments ambientalment responsables i que va en contra del principi "qui contamina, paga”.

El principal obstacle amb què es troben els ajuntaments per intentar associar taxa i residus generats és la dificultat per identificar els factors que determinen la generació de residus, que serien els que haurien de permetre una fixació de gravàmens variable. Aquest article pretén omplir aquest buit, en el cas del context català, analitzant els factors que incideixen en la generació de residus municipals per habitant a partir d'una base de dades desagregada per comarques, per al període 2002-2018.

Els resultats indiquen que la renda per càpita i el pes del sector de la construcció tenen una clara correlació positiva amb la producció de residus, mentre que una major densitat de població es relaciona amb una major eficiència en l’ús de recursos. Per altra banda, es detecta una correlació negativa, però molt dèbil, entre la quantitat de residus generats i la quantitat de residus reciclats cosa que no permet posar en relació els comportaments responsables amb el reciclatge amb una propensió a generar menys residus. Aquestes dades, per tant, assenyalarien que la renda de les llars o la dimensió del sector de la construcció (com a factors amb influència negativa), i el lloc de residència (com a factor positiu), com a elements a tenir en compte a l’hora de dissenyar sistemes tarifaris variables.