ODS número 10: Reducció de les desigualtats
Les restriccions d’ús de l’espai públic que s’han fet necessàries per combatre l’expansió de la COVID-19 ens han fet adonar de la importància que té l’ús de l’espai públic i la vida a l’aire lliure per a tota la ciutadania, però especialment per als nens i nenes






21/07/2021

De fet s’ha fet més evident que mai que els parcs, els carrers, les places i l’entorn natural compleixen, com a mínim, tres funcions essencials per a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes:

- La primera: l’espai públic, sobretot quan és verd i pacificat, juga un rol imprescindible en la salut i en el desenvolupament dels nens, nenes i adolescents. En aquest sentit, cal destacar que tots els estudis demostren que hi ha aspectes per al desenvolupament saludable d’un infant que únicament es donen si té la possibilitat de fer un joc actiu i activitat física a grans espais i tenir contacte amb l’aire lliure, independentment de la seva situació econòmica, social, familiar o del tipus d’habitatge en el que visqui.

- La segona és la seva funció de socialització i espai de trobada. Sense l'oportunitat de jugar amb els amics, els infants poden sentir-se sols i aïllats socialment. El carrer és un entorn d’interacció social i, per tant, cal continuar reivindicant-lo com a espai per a les persones i la vida comunitària i no només com a zona de trànsit.

- La tercera: l’espai públic i els equipaments municipals actuen com a igualadors d’oportunitats entre la població, una funció que ha quedat completament anul·lada durant el confinament. Els tipus d’habitatges són molt diversos, les circumstàncies familiars també i això ha fet que hi hagi hagut molts tipus de confinament diferents. L’espai públic té, doncs, un rol igualador davant de realitats socials desiguals.

El fet que a l’hora de tancar els espais de joc infantil no s’hagin tingut prou en compte aquestes tres funcions i, per tant, les conseqüències que això tenia sobre el benestar físic i emocional dels nens i nenes, posa de manifest que la gestió d’aquesta pandèmia s’ha fet des d’una perspectiva molt adultocèntrica, tal i com ja va denunciar el passat 8 d’abril el Comitè dels Drets dels Infants en un Comunicat sobre l’afectació de la crisi de la COVID-19 sobre els drets dels infants.

Tot plegat fa molt evident la necessitat de recuperar l’espai públic però també de reconquerir-lo. La COVID-19 ens ha fet adonar del rol essencial que l’espai públic juga en la vida dels infants, i ens brinda una oportunitat per repensar com volem que sigui, com volem que siguin els carrers, places i parcs de les ciutats. Una oportunitat per guanyar espai per a les persones, en detriment dels cotxes, i per tenir una ciutat millor per créixer.

El fet que Barcelona treballi des de fa uns anys amb estratègies urbanes orientades a guanyar l’espai públic per les persones, com el Programa Superilles, el Pla del joc a l’espai públic, el Projecte Protegim les escoles o el Pla Clima l’ha situat en una bona posició per poder emprendre noves mesures que facilitin la sortida al carrer en aquest període de desconfinament. Mesures que haurien de servir d’exemple per estendre-les a la resta de ciutats de Catalunya, especialment a les situades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.