• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • Instagram
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • LinkedIn
  • WhatsApp
L’FMC analitza el marc jurídic dels fons Next Generation i l’afectació en el món local de la llei de canvi climàtic
L’FMC analitza el marc jurídic dels fons Next Generation i l’afectació en el món local de la llei de canvi climàtic


La Federació de Municipis de Catalunya celebra avui la sessió del Seminari de Dret Local corresponent al mes de novembre, en la que, a més de donar una visió jurídica enfocada a les administracions locals dels fons europeus Next Generation, i la relació entre la nova legislació contra el canvi climàtic i el món local, es tractarà la delimitació entre contracte, conveni i subvenció; i el compliance públic en l’urbanisme local

05/11/2021

La primera ponència d’aquesta sessió del Seminari de Dret Local de la Federació de Municipis de Catalunya que s’està celebrant aquest matí ha anat a càrrec de María Concepción Campos Acuña, doctora en Dret i secretària d’Administració Local. En aquest sentit, afirma que és necessari aprofitar l’oportunitat que presenten els fons europeus per portar a terme una transformació cultural a les entitats locals, que han de posar en el centre a la ciutadania i eliminar els obstacles i les càrregues administratives, fent una revisió en profunditat del model actual i no només parcial de la gestió de fons europeus. Com assenyala el mateix PRTR "les ciutats tenen un paper fonamental en la transformació econòmica i social per la seva capacitat de generar activitat a curt termini per tot el territori espanyol amb efecte tractor sobre la indústria i sectors clau com la construcció”. En la seva ponència ha explicat l’origen i el context dels fons Next Generation, el marc legal aplicatiu per a la prevenció del frau i la corrupció, la dimensió local (escassa) en el disseny i la govenança del Pla de Recuperació, i ha fet una mirada prospectiva a les manifestacions d’interès d’impacte local.

Per parlar de la nova legislació contra el canvi climàtic i el món local, ens acompanya Àlex Peñalver i Cabré, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i membre de la Càtedra Jean Monnet de Dret Ambiental de la UB. Ha basat la seva ponència en quatre aspectes sobre el canvi climàtic: la normativa internacional, la normativa europea, la de l’Estat espanyol i la de la Generalitat de Catalunya. Segons el ponent, aquesta normativa planteja un profund canvi de model (energètic, econòmic i social) i afecta tots els sectors econòmics. Per a això, cal una major visió integrada i harmonitzada i s’ha de prioritzar més l’eficiència i les energies renovables distribuïdes i de proximitat davant de models centralitzats de renovables. No obstant això, els ens locals continuen tenint un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic mitjançant l’exercici de les seves competències i la prestació de serveis públics, així com també en la generació descentralitzada de renovables, la planificació indicativa sobre canvi climàtic, les clàusules climàtiques en la contractació pública i la fiscalitat local climàtica.

Al grup de treball sobre personal, règim jurídic, hisenda i serveis, es parla de la delimitació entre contracte, conveni i subvenció, a càrrec de Carme Sibina Vidal, lletrada de la Direcció de Serveis de Secretaries delegades de la Diputació de Barcelona. La ponent explicat als assistents la delimitació dels negocis jurídics: similituds i diferències entre contracte i subvenció, què és un conveni de col·laboració, diferències entre conveni i subvenció, i algunes recomanacions per a la seva distinció.

I al grup II, d’ordenació del territori, urbanisme i habitatge, medi ambient, serveis i béns públics, Òscar Capdeferro, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, parla del compliance públic en l'urbanisme local. Així, introdueix el compliance (i els compliance programs) com a sistema aplicable al sector públic, ajustat a les exigències i recomanacions de les principals instàncies supranacionals especialitzades. En la seva intervenció explica com el compliance presenta tècniques i eines que segueixen metodologies estandarditzades, i es beneficien dels coneixements generats en múltiples branques del coneixement (criminologia, psicologia, economia…). Els sistemes de compliance tenen capacitat per millorar el servei públic (urbanístic) mitjançant la prevenció i ràpida detecció d'irregularitats. I finalment, cal tenir en compte que les noves tecnologies, aplicades als programes de compliance, poden incidir positivament en el compliment normatiu i en el reforç de la integritat pública.





Relacionats:

/ ENLLAÇOS
Programa






BANC DE BONES PRÀCTIQUES
ODS - FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC