Per mitjà d’aquest decret llei es modifiquen els preceptes del Codi Civil de Catalunya que es dirigeixen a prohibir l'atribució de la guarda, les estades, les relacions i les comunicacions entre els fills i filles i el pare en els casos de violència vicària masclista (Decret llei 26/2021, de 30 de novembre, publicat al DOGC número 8556, de 2 de desembre de 2021)

02/12/2021

Els preceptes afectats són l'article 233-11 (del títol III, del capítol III, disposicions generals dels efectes de la nul·litat, separació i divorci), l'apartat 3 del qual es torna a redactar, al qual s'afegeix un apartat 4, l'article 236-5 (situat entre les disposicions generals de la potestat parental, capítol IV del títol III), al qual s'afegeix un apartat 3, i l'article 236-8, a l'apartat 2.d del qual es dona una nova redacció.

En l'article 233-11, s'elimina de l'apartat 3 l'actual menció al fet que "els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes”, perquè, d'acord amb la situació que existeix en aquest estat de violència, les filles i els fills sempre són víctimes directes o indirectes. Així mateix, es detallen més els delictes, a part del de violència domèstica i de gènere, en la línia en què va ser modificat fa uns quants mesos l'article 236-8.2.d per la Llei 14/2020, del 25 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. També s'ha substituït la menció "contra el qual hi ha sentència ferma per actes de violència familiar o masclista” per "quan hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista”, ja que per a protegir de manera més efectiva i a temps la filla i el fill, no cal esperar a la sentència per a adoptar la mesura. Es fa referència expressa a les comunicacions, a més de les estades. Amb la prohibició de les comunicacions es va més enllà de la protecció física de les persones menors d'edat, ja que es parteix del criteri que les comunicacions també perjudiquen els infants i els adolescents.

Excepcionalment, l'apartat 4 d'aquest article 233-11 possibilita que, de forma motivada, l'autoritat judicial pugui acordar que es puguin fer estades o comunicacions en interès superior de l'infant. Es considera que no s'entendria que s'excloguin de forma general, sense possibilitat d'excepció. En tot cas, s'ha d'escoltar l'infant o adolescent, si té capacitat natural suficient, i la justificació s'ha de prendre en interès de la persona menor.

En l'article 236-5 s'ha inclòs una prohibició genèrica en la mateixa línia, en el context de la potestat parental. Aquesta modificació era obligada, atès que és en seu de la potestat parental on es troben el fonament i les regles generals de la funció i responsabilitat atribuïda a les mares i els pares (article 235-2.2 ["La filiació determina la potestat parental […] i comporta l'assumpció de responsabilitats parentals […]”).

Així mateix, seguint la mateixa línia que en l'article 233-11.4, s'ha previst un apartat quart en l'article 236-5 que permet que, excepcionalment, l'autoritat judicial pugui establir, de forma motivada, un règim d'estades, relació o comunicacions en interès de la persona menor, un cop escoltada, si té capacitat natural suficient.

Finalment, es dona una nova redacció a l'article 236-8.2.d, que amplia el supòsits en què no és necessari el consentiment del progenitor violent perquè els fills i filles puguin rebre atenció i assistència psicològiques, atès el mandat parlamentari recollit per la disposició final de la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que estableix que el Govern ha de presentar, en el termini de nou mesos, un projecte de llei per a adaptar l'ordenament jurídic a la necessària garantia d'atenció als fills i filles de dones víctimes de violència masclista sense necessitat de procediments judicials oberts, i també, en el cas de les menors d'entre catorze i setze anys, pel que fa al consentiment dels progenitors o tutors legals.

Aquest decret llei entra en vigor l'endemà de la publicació al DOGC, és a dir, el dia 3 de desembre de 2021.