Llei 16/2021, de 14 de desembre, publicada al BOE número 299, de 15 de desembre de 2021

15/12/2021

Aquesta norma manté els elements essencials i sistemàtica de la legislació de 2013, però incorpora una sèrie de modificacions, necessàries bé per a complir amb els elements imposats en seu europea a través de la directiva, bé per a incorporar les millores que l'experiència en la gestió d'aquest complex assumpte ha posat de manifest, i que també troben empara en la referida directiva.

Aquesta modificació ve a completar els canvis inajornables introduïts pel Reial Decret Llei 5/2020, de 25 de febrer, pel qual s'adopten determinades mesures urgents en matèria d'agricultura i alimentació. Amb posterioritat a la convalidació del Reial decret llei 5/2020, de 25 de febrer, es va iniciar la tramitació normativa de la qual després seria la Llei 8/2020, de 16 de desembre, per la qual s'adopten determinades mesures urgents en matèria d'agricultura i alimentació, que ha vingut a derogar a l'anterior.
Quant a les seves principals novetats, cal destacar l'ampliació del seu àmbit d'aplicació, que va més enllà dels límits inicialment fixats per la legislació interna, en abandonar la seva anterior restricció a determinats tipus d'operadors en funció d'unes certes característiques com el seu volum de negoci, restricció que restava eficàcia a la norma i permetia elusions no buscades pel legislador. En conseqüència, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta modificació passen a subjectar-se a la llei i la seva acció tuïtiva totes les relacions contractuals de la cadena, encara que es tracti de dues PIMES o no existeixi especial dependència jeràrquica, com fins ara venia exigint-se.

La norma passa a exigir exclusivament per a sotmetre's a la normativa sobre contractació que es tracti d'un preu superior a un llindar que s'ha estimat raonable, que en l'actualitat són 2.500 euros conforme a la Llei 7/2012, de 29 d'octubre. Per contra, exceptua aquells casos en els quals per la pròpia idiosincràsia de la relació no es fa necessari addicionar especials garanties a l'àmbit de la lliure conformació de la voluntat: que el pagament sigui al comptat en el moment del lliurament del bé o que, en el cas de cooperatives i altres entitats similars, existeixin acords previs que es puguinreputarequivalents al propi contracte.
També s'amplia l'àmbit d'aplicació anterioradextra, ja que, per aplicació de la directiva, la norma passarà a ser aplicable a les relacions comercials entre un proveïdor i un comprador quan tots dos estiguin a Espanya o quan un estigui establert a Espanya i l'altre en un altre Estat membre, quan no resulti d'aplicació la legislació d'un altre Estat membre. Amb aquest afegit s'inicia un camí de cooperació multilateral entre els Estats membres europeus que asseguri no sols la consecució dels fins de la directiva, sinó l'equilibri entre les diferents normatives i tradicions administratives dels Estats membres.

De la mateixa manera, en atenció a la seva especial importància, es preveu que, amb independència de la legislació que resulti aplicable, quan una de les parts tingui el seu establiment a Espanya (en el sentit donat al terme per la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, com l'exercici efectiu d'una activitat econòmica a què es fa referència en l'actual article 49 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea per una durada indeterminada i per mitjà d'una infraestructura estable a partir de la qual es duu a terme efectivament la prestació de serveis) i l'altra en un tercer Estat, resultaran sempre d'aplicació les prohibicions contingudes en aquesta llei i el corresponent règim sancionador establert per a aquestes en el títol V.
Un altre element destacable és la incorporació d'un nou repertori de pràctiques que esreputenabusives. A més de la lluita contra la pèrdua de valor en la cadena i la nova regulació d'unes certes activitats promocionals, que s'ha incorporat al text de 2013 en virtut del Reial decret llei 5/2020, de 25 de febrer, s'inclouen avanços capitals en la limitació dels elements que introdueixen distorsions de major envergadura en el sistema agroalimentari.
Així, la norma incorpora les anomenades pràctiques negres i grises, és a dir, un conjunt de conductes –algunes ja contemplades en el nostre ordenament- que el legislador europeu ha considerat que en tot cas s'ha de tenir per abusives o que poden ser-ho en cas que no es pactin expressament per les parts de manera clara i sense ambigüitat en les relacions comercials, respectivament.

Juntament amb aquestes modificacions, cal destacar els canvis incorporats al capítol I del títol II, regulador dels contractes alimentaris. Es tracta d'una sèrie de canvis derivats de l'experiència, com la necessària clarificació de l'òbvia necessitat que els contractes figurin signats com a signe de manifestació externa de la voluntat de les parts.
De la mateixa manera, s'efectua una remodelació del capítol sancionador, tant per a incorporar les noves conductes no permeses per la normativa a què s'ha fet referència (com alguna de les anomenades pràctiques grises), la resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l'Administració o la revelació de secrets empresarials, com per a replantejar alguns dels extrems fins ara regulats en la normativa de 2013, i que venen a afegir-se a l'agreujament incorporat pel Reial decret llei 5/2020, de 25 de febrer, d'una de les principals causes de desconfiguració de la cadena, com és l'incompliment de l'obligació de contractació per escrit quan sigui obligatori, i d'altres concomitants com la no consignació del preu.
Així, la protecció que des de la perspectiva punitiva s'escomet amb aquesta reforma és essencial per a assegurar la plena virtualitat de la norma i la seva efectiva protecció dels valors públics que troben recer en el seu si.
De la mateixa manera, a més de millores procedimentals per a potenciar l'eficiència en la gestió i la seguretat jurídica dels administrats –com la fixació d'un import mínim per a les sancions per infraccions lleus–, es trasllada la competència decisòria en les sancions pecuniàries de menor entitat que fins ara es residenciaven en el Director General de la Indústria Alimentària, en el Director de l'Agència d'Informació i Control Alimentaris, O. A., la qual cosa al seu torn exigirà l'efectiva separació funcional entre la part instructora que fins ara ja es realitzava i la resolutòria en els procediments sancionadors. Aquest canvi redundarà en un augment de l'eficiència administrativa, i salvaguarda les competències sancionadores en els casos d'infraccions de major quantia. Així mateix s'aclareix la dicció dels agreujaments per conductes o omissions reiterades, de manera que s'especifica que concorreran quan es doni la comissió d'una segona o ulterior infracció que suposi reincidència amb una altra infracció comesa en el termini de dos anys, en l'entès que basta que es tracti d'una infracció de la mateixa naturalesa i de la mateixa gravetat, sense que sigui exigible que es tracti exactament de la mateixa actuació del subjecte.
Així mateix, a conseqüència de la directiva s'assegura la confidencialitat en el tractament de la informació existent en el marc dels procediments que s'incoin.

Per la resta, es perfila amb major detall el contingut de la disposició addicional cinquena, amb la finalitat de permetre un exacte encaix entre dos grups normatius l'àmbit d'aplicació dels quals és parcialment coincident.

De la mateixa manera, es conté una regulació, en aplicació de la directiva, de les autoritats d'execució nacionals, conforme al repartiment competencial existent en el Regne d'Espanya –perquè el Dret de la Unió no el pot alterar-.
Es reconeix a l'Agència d'Informació i Control Alimentaris, O.A., com a interlocutor amb les institucions europees i en els casos en què hi hagi aplicació transfronterera, mentre que les comunitats autònomes tindran l'obligació de designar a les seves pròpies autoritats per a l'execució de les seves tasques en l'àmbit de les seves competències pròpies, la qual cosa suposa un exercici de concreció de la base normativa europea a les necessitats nacionals. En definitiva, en el nou títol VII s'incorporen elements de concreció nacional, derivats tant de l'estructura competencial espanyola com del concret funcionament de les nostres institucions, de manera que es fixin, més enllà del que predetermina la directiva, els òrgans competents i les seves concretes atribucions o la manera de relacionar-se i assegurar la publicitat de les sancions.
Mitjançant la disposició final primera es modifica la Llei 11/2001, de 5 de juliol, per la qual es crea l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, amb la finalitat d'adequar el seu règim jurídic al que es preveu en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.
Així, d'una part i en atenció al que es preveu en l'article 91 de la referida llei, que preveu que la llei de cada organisme establirà el relatiu a la mena d'organisme públic que crea, amb indicació dels seus fins generals, així com el Departament de dependència o vinculació, es procedeix a fer els canvis precisos en el text legal, amb la finalitat d'adequar el règim d'adscripció de l'Agència i determinar els seus fins generals, deixant la determinació de les seves funcions i competències a la regulació de l'Estatut, en atenció al que indica l'article 93 de la precitada llei. A aquest efecte, s'actualitzen les referències precises en consideració a la nova estructura de l'Administració General d'Estat, a conseqüència del Reial decret 507/2021, de 10 de juliol, pel qual es modifica el Reial decret 2/2020, de 12 de gener, pel qual esrestructuranels Departaments ministerials.
En el mateix sentit, i atenent el que es preveu en els articles 90 i 93 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, que es refereixen al fet que els organismes públics s'estructuren en els òrgans de govern i executius que es determinin en el seu respectiu Estatut, havent de regular-se en l'Estatut, almenys, la determinació de la seva estructura organitzativa, amb expressió de la composició, funcions, competències i rang administratiu que correspongui a cada òrgan; l'especificació d'aquells dels seus actes i resolucions que esgotin la via administrativa; el patrimoni que se'ls assigni i els recursos econòmics que hagin de finançar-los; el règim relatiu a recursos humans, patrimoni, pressupost i contractació, es procedeix a suprimir de l'actual text legal les previsions que en aquesta matèria figuren en la Llei 11/2001, de 5 de juliol, i que, a la llum d'aquests preceptes, han de ser regulades en l'Estatut i no en el text legal.
Tot això comporta les oportunes modificacions en els articles 1 a 5 i 10 del text de la Llei de creació de l'Agència, així com la supressió dels articles 6 a 9 del text legal amb la finalitat d'adequar el seu contingut al règim que dissenya la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de manera tal que la regulació continguda en els mateixos s'incorporarà a l'Estatut de l'Agència que ha de ser aprovat mitjançant reial decret, sense que resulti procedent la seva regulació legal. Finalment, es modifiquen les disposicions addicionals de la Llei, amb la finalitat d'adequar, d'una part, els títols competencials habilitants, afegint la referència a la competència prevista en l'article 149.1.13.ªde la Constitució Espanyola, en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, i d'una altra part, el règim jurídic aplicable a la resolució administrativa de determinades matèries, preveient els procediments que quedaran emparats per la regla del silenci administratiu amb efectes desestimatoris, de conformitat amb el que es preveu en l'article 24.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Aquesta llei entra en vigor el dia 16 de desembre de 2021.