Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic.

Llei 2/2021, del 29 de desembre, publicada al DOGC número 8575 del 31 de desembre de 2021

04/01/2022

Aquesta llei té per objecte establir les mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic necessàries per completar el règim jurídic dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 2022.

Com en altres ocasions, la llei s'emmarca en un context de pròrroga pressupostària. En aquest cas, dels pressupostos del 2020, la qual cosa incideix directament, tant des d'una perspectiva quantitativa com qualitativa, en el nombre i l'abast de les mesures que la configuren, tal com s'especifica en aquest preàmbul.

Com és sabut, les mesures de caràcter normatiu que s'han d'aprovar com a complement necessari de la Llei de pressupostos no s'hi han d'integrar, sinó que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, s'han d'incorporar a una altra llei específica amb rang de llei ordinària, que és la denominada Llei de mesures o Llei d'acompanyament dels pressupostos. Així, els tràmits parlamentaris no queden subjectes a les limitacions pròpies de la tramitació especial de la norma pressupostària.

En aquesta llei es modifiquen diverses disposicions legals, entre elles, decrets llei, decrets legislatius i, majoritàriament, lleis, i també alguns decrets.

La part dispositiva de la llei s'organitza en cinc parts, en funció de l'àmbit material: la part primera, relativa a les mesures fiscals; la part segona, relativa a les mesures financeres; la part tercera, relativa a les mesures en l'àmbit del sector públic; la part quarta, relativa a les mesures administratives, i la part final, que conté les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.

El contingut principal de la llei el constitueixen les mesures de naturalesa tributària, si bé se n'incorporen també d'altres de caràcter administratiu.

I. Mesures fiscals

La part primera, relativa a les mesures fiscals, s'ordena en dos títols relatius a les modificacions en l'àmbit dels tributs propis i dels tributs cedits, respectivament.

El primer títol està format per sis capítols.

• El capítol I conté modificacions en la regulació del cànon de l'aigua, un tribut propi que gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua. Entre altres mesures, i amb la finalitat de reduir la càrrega administrativa de les entitats subministradores, que tenen la condició de substitut del contribuent, se simplifica el règim de presentació de declaracions i autoliquidacions del cànon de l'aigua i es consolida el procediment de declaració de rebuts impagats que esdevenen incobrables, i que s'havia establert amb caràcter temporal en els exercicis 2019 i 2020. També se simplifica el procediment per a aplicar la tarifa social per a col·lectiu de persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat econòmica.
• El capítol II introdueix modificacions tècniques a l'impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. D'una banda, concreta les condicions ja vigents que han de concórrer per a considerar que un actiu és no productiu; i, d'una altra, incorpora a tributació les societats inactives que no es troben en situació de dissolució i liquidació.
• El capítol III es dedica a l'impost sobre els habitatges buits.
• El capítol IV es dedica a l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
• En l'àmbit de les taxes, el capítol V recull les modificacions efectuades en el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny. Les modificacions consisteixen en l'actualització de quotes per a ajustar els imports al cost del servei que es presta, en l'addició de nous fets imposables en taxes ja existents i en la creació de taxes noves.
• El capítol VI recull les modificacions en l'àmbit de les taxes en matèria de transport en aigües marítimes i continentals, regulades per la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals.

El títol II recull les mesures relacionades amb els tributs cedits i està format per tres capítols.

• En el capítol I, que fa referència a l'impost sobre successions i donacions, s'estableix, amb caràcter excepcional, l'ampliació de fins a dos anys del termini de pagament establert per l'article 73.1 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l'impost sobre successions i donacions, per als supòsits en què l'inventari de l'herència no comprèn prou diners efectius o béns fàcilment realitzables per a pagar el tribut. D'altra banda, es fa una modificació per a regular quina relació s'atribueix, a efectes de l'impost, a les persones que estan o han estat acollides respecte a les persones acollidores.
• El capítol II, i dins l'àmbit de tributació sobre el joc, estableix una obligació formal de subministrament d'informació per part dels operadors de màquines recreatives i d'atzar.
• En el capítol III es fan, amb efectes de l'1 de gener de 2022, modificacions relatives a la deducció per lloguer de l'habitatge habitual, a les deduccions per naixement o adopció d'un fill i, finalment, a l'escala autonòmica.

II. Mesures financeres

La part segona de la llei, que agrupa les mesures financeres, inclou tres títols, que segueixen una ordenació successiva al llarg del text normatiu: el títol III, sobre mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, el títol IV, relatiu a modificacions legislatives en matèria de patrimoni, i el títol V, sobre mesures en matèria de contractació pública.

• El títol III, que estableix el conjunt de mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques, estableix una sèrie d'addicions i modificacions del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002.
  
  S'introdueix un nou precepte que regula unes obligacions de transparència per a l'Administració pública per tal que els ciutadans puguin accedir a informació concreta i accessible sobre quina és la destinació dels recursos obtinguts dels tributs propis que s'integren en fons específics, com l'impost sobre les estades en establiments turístics, que es destina al Fons per al Foment del Turisme, o l'impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria els recursos del qual nodreixen el Fons per a la Protecció de l'Ambient Atmosfèric, i més recentment, l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, els ingressos del qual s'integren en el Fons Climàtic i en el Fons de Patrimoni Natural.
  
  Destaca també la mesura que té per objecte la introducció del requeriment d'elaborar i publicar, per part del Departament d'Economia i Hisenda, documentació pressupostària addicional a la que es requereix actualment segons el Decret legislatiu 3/2002. Aquesta documentació constarà de tres documents pressupostaris, l'informe d'orientacions pressupostàries, l'informe pressupostari previ a eleccions, i l'informe de perspectives pressupostàries a llarg termini; també s'introdueix un informe sobre la perspectiva de gènere dels pressupostos públics, per a contribuir i donar visibilitat a la incorporació de la transversalitat de la perspectiva de gènere en l'elaboració dels pressupostos.
  
  D'altra banda, s'eliminen el tràmit d'ordenació de pagaments i la figura de l'ordenador de pagaments en l'execució del pressupost de despeses de l'Administració de la Generalitat i de les entitats que gestionen un pressupost administratiu, atès que els avenços tecnològics permeten establir, amb seguretat, uns automatismes en la gestió dels pagaments proposats que permetran un millorament en la gestió de la tresoreria, un compliment millor en les obligacions en termes de sostenibilitat financera de la Generalitat i un servei millor al ciutadà. Així mateix, s'habilita la creació del registre comptable de justificants d'altres obligacions econòmiques de la Generalitat que no compleixen els requisits de les factures, de manera homòloga al registre de factures.
  
  Pel que fa a subvencions, se subjecten les universitats públiques a la normativa catalana en matèria d'ajuts i subvencions, en la mesura que les universitats duen a terme activitat en aquest àmbit que deriva de potestats administratives i suprimeix la necessitat d'autorització prèvia del Govern, quan es tracti de subvencions directes amb càrrec a partides nominatives per quanties superiors a 300.000 euros a entitats participades de manera minoritària per la Generalitat.
  
  L'addició d'un nou capítol XI al text refós de la Llei de finances públiques té per finalitat crear, dins el sector públic de la Generalitat, un sistema d'informació fiscal corporativa, que requereix l'aportació d'informació per part de les entitats, i que ha de permetre identificar i avaluar de manera periòdica els riscos fiscals potencials i l'adopció de mesures per a reduir-los o minimitzar-ne els impactes.
  
  
• El títol IV de la llei, que estableix el conjunt de modificacions legislatives en matèria de patrimoni, disposa una sèrie de modificacions del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002. En destaquen, especialment, les modificacions relatives al fet que la Generalitat de Catalunya condicionarà l'acceptació de les mutacions demanials a la transferència de la titularitat dels béns i drets a favor seu amb efectes únicament de cara al futur, i al reconeixement de l'empresa pública Infraestructures.cat com a mitjà propi per a dur a terme la gestió del servei de gestió i de suport dels immobles i infraestructures ocupats mitjançant qualsevol títol jurídic per la Generalitat i pels ens i organismes del seu sector públic i per dur a terme les actuacions per a la implantació, el manteniment i l'operació d'infraestructures i instal·lacions d'energia neta i de proximitat, promoguda per la Generalitat, directament o en col·laboració amb tercers, i, en general, actuacions vinculades a immobles i infraestructures per a adaptar-los al canvi climàtic i minimitzar-lo.
  
  
• El títol V, relatiu a mesures en matèria de contractació, desenvolupa en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, el seu sector públic i el de les universitats públiques catalanes i les entitats que en depenen, les regulacions de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de contractes del sector públic, pel que fa a la necessitat de publicitat i transparència dels contractes públics tramitats per emergència, i també la derogació, en la disposició derogatòria de la Llei de mesures, de diverses disposicions que han estat superades per la llei esmentada.

III. Mesures en l'àmbit del sector públic

La part tercera aplega les mesures en l'àmbit del sector públic, i s'estructura en tres títols: el títol VI, relatiu a les mesures en matèria de personal de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic; el títol VII, relatiu a mesures de reestructuració i racionalització del sector públic, i el títol VIII, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'òrgans reguladors.

El títol VI, que estableix les mesures en matèria de personal de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, s'articula en dos capítols: el capítol I, relatiu a les modificacions de les normes generals en aquesta matèria, i el capítol II, relatiu a les modificacions de les normes sectorials.

• El capítol I conté una sèrie de modificacions normatives, com ara la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, sobre els efectes econòmics dels nous nivells de carrera professional assignats al personal estatutari de l'Institut Català de la Salut. També la del Decret llei 5/2021, del 2 de febrer, pel qual s'aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, a fi d'eliminar la possibilitat d'atribucions temporals de funcions a personal interí o laboral temporal per a la gestió dels programes per a gestionar i executar les operacions finançades amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU.
  
  Aquest capítol també conté la modificació de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997. En destaquen especialment la modificació relativa a dotar d'habilitació legal les administracions públiques catalanes perquè puguin determinar la valoració concreta de la puntuació de la fase de concurs, en els processos selectius de concurs oposició, amb un topall de fins a un quaranta per cent de la puntuació total del conjunt del procés selectiu de concurs oposició, per tal de promoure l'estabilització del personal temporal; que la situació administrativa d'excedència voluntària per incompatibilitats no operi en el supòsit de funcionaris de carrera que passen a prestar serveis amb caràcter temporal, sigui com a funcionaris interins o com a personal laboral temporal, a les administracions o organismes o entitats del sector públic, i finalment, la previsió per al personal interí que pugui ésser declarat en la situació de serveis especials i que pugui gaudir de les llicències per a fer estudis relacionats amb el lloc de treball i les llicències per a assumptes propis, i d'aquesta manera suprimir la diferenciació que fa la normativa actual entre el personal funcionari de carrera i el personal interí.
  Aquest capítol també recull modificacions de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  
  
• El capítol II estableix una sèrie de modificacions legislatives sectorials en matèria de personal i afecta la Llei 5/1994, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya (estableix els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en l'àmbit de l'accés a les diferents categories del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya); la Llei 16/1984, de l'Estatut de la funció interventora (harmonitza i sistematitza la normativa que regula la funció interventora); la Llei 16/1991, de les policies locals (canvia l'estructura policial per facilitar-ne el manteniment en municipis petits); la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra (sistema de concurs oposició i equiparació amb la resta de funcionaris públics de la durada màxima de tramitació dels expedients disciplinaris), i la Llei 17/2003, del Cos d'Agents Rurals (amb l'objectiu de substituir el centre de formació dels comandaments per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya).
  
  

Destaca el capítol VII, relatiu a la supervisió contínua de les entitats del sector públic, que fa un mandat al Govern perquè aprovi un nou pla de reordenació i simplificació del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat amb la finalitat d'optimitzar els recursos públics, l'eficàcia i l'eficiència organitzativa i la qualitat en la prestació i producció de béns, serveis i activitats.

El títol VIII, que conté les modificacions legislatives dels òrgans reguladors, modifica la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya. Atribueix a la direcció de l'Oficina potestat reglamentària ad intra perquè, dins dels límits establerts pressupostàriament, pugui adaptar-ne l'estructura a les necessitats normatives actuals, específicament les que implica el desenvolupament de les noves funcions que es podrien assumir ex novo en un futur molt proper i, en aquest moment, molt especialment a partir de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d'octubre de 2019. Finalment, regula l'activitat subvencional de l'Oficina.

IV. Mesures administratives

La part quarta de la llei, que agrupa les mesures administratives, s'ordena en vuit títols: el títol IX, relatiu a mesures administratives en matèria de cultura; el títol X, relatiu a l'empresa pública catalana; el títol XI, dedicat a mesures administratives en matèria de política social i igualtat; el títol XII, relatiu a mesures administratives en matèria de medi ambient i sostenibilitat, d'infraestructures i mobilitat, urbanisme, i d'ordenació d'aigües; el títol XIII, relatiu a mesures administratives en matèria de política sanitària; el títol XIV, relatiu a mesures administratives en fundacions especials; el títol XV, relatiu a mesures administratives en matèria de turisme i consum, i el títol XVI, que conté altres mesures administratives de caràcter sectorial.

• El títol IX, relatiu a mesures administratives en matèria de cultura, modifica la Llei 17/1990, del 2 de novembre, de museus, amb l'objecte d'impulsar la creació de les xarxes territorials de museus, per a proveir una gamma més àmplia de serveis de suport als museus. També modifica la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, per a establir un procediment més àgil per a la reserva de les obres públiques exemptes de la retenció de l'1,5% cultural.
• El títol X modifica el text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, amb l'objectiu d'actualitzar el contingut de la informació que les empreses públiques de la Generalitat han d'aportar i aprovar en el marc de l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat i alinear-los amb les disposicions de la Llei de finances.
• En el títol XI, relatiu a mesures administratives en matèria de política social i igualtat, destaca la modificació de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que amplia la data a partir de la qual les persones extutelades poden presentar la sol·licitud de la prestació per a joves extutelats, i incorpora com a causa de suspensió de la prestació per a joves extutelats el fet de percebre de manera temporal uns ingressos superiors al límit legalment establert. També s'afegeix una disposició addicional a la Llei 12/2007, de l'11 d'octubre, de serveis socials, per a habilitar la comunicació de dades entre els serveis assistencials i els serveis socials i garantir una atenció integrada i centrada en les persones, capaç de donar resposta a llurs necessitats des del sistema sanitari i el sistema de serveis socials, tot augmentant-ne la coordinació, millorant l'eficiència dels sistemes i oferint un servei de millor qualitat a la ciutadania.
• El títol XII estableix mesures administratives ordenades en quatre capítols: el capítol I, relatiu a les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat; el capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat; el capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, i el capítol IV, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'ordenació d'aigües.
  
  El capítol I aplega les modificacions legislatives en matèria de medi ambient i sostenibilitat, que afecten la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, i també la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, la Llei 6/2001, del 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, la Llei 22/1983, del 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric de Catalunya, la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
  
  El capítol II, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'infraestructures i mobilitat, articula una sèrie de modificacions del text refós de la Llei de carreteres, de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, i de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d'aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.
  
  El capítol III, relatiu a les modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, introdueix modificacions al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.
  
  Finalment, el capítol IV d'aquest títol articula una sèrie de modificacions del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003.
  
  
• El títol XIII de la llei, relatiu a les mesures en matèria de política sanitària, introdueix una disposició per a optimitzar els procediments d'actuació de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques amb l'objectiu d'evitar perjudicis als ciutadans en la tramitació dels procediments que tinguin oberts habilitant l'accés a les dades de la història clínica que siguin necessàries per cada cas concret, per part del personal d'infermeria en les tasques de suport al personal mèdic avaluador en els casos en què aquest personal mèdic estigui habilitat per a accedir-hi.
• El títol XIV de la llei, relatiu a mesures administratives en fundacions especials, modifica el text refós de la Llei de caixes d'estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2008, de l'11 de març, per a canviar-ne el règim pel que fa a l'aplicació dels fons especials aportats en la seva transformació. Per això, suprimeix la limitació temporal de tres anys posteriors a la seva transformació per a poder-ne continuar disposant i també n'amplia la destinació, per tal de poder-los aplicar a despesa d'inversió.
• El títol XV de la llei es dedica a les mesures administratives en matèria de turisme i consum i modifica la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, amb l'objecte d'incorporar la definició de llar compartida a la Llei de turisme, atès que la disposició addicional desena esmenta aquesta modalitat d'allotjament turístic, juntament amb la d'habitatge d'ús turístic, amb relació al règim especial del municipi de Barcelona. A més, s'hi inclou una referència al deure d'obtenir l'habilitació corresponent. També es deroguen diversos articles de la llei esmentada, perquè no han tingut cap desenvolupament ni aplicació efectiva. En coherència amb tot això, es modifica el Decret 75/2020, del 4 d'agost, de turisme de Catalunya. S'introdueix un article que manté el caràcter i rang reglamentari de les modificacions operades en el Decret 75/2020, del 4 d'agost, de turisme de Catalunya. D'aquesta manera, s'assenyala l'aplicació immediata i l'eficàcia jurídica de les modificacions fetes en la norma reglamentària. Aquestes modificacions tenen una incidència important en aspectes que afecten la qualitat de l'oferta turística i l'ordenació del sector.

En matèria de consum, es modifica la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a reforçar el desplegament de la competència estatutària recollida en l'article 123 de l'Estatut, pel que fa a la formació i educació en matèria de consum i les activitats subsegüents.

El contingut del títol XVI de la llei aplega altres mesures administratives de caràcter sectorial i s'ordena en dotze capítols: el capítol I, relatiu a la protecció dels animals; el capítol II, relatiu a mesures per a facilitar l'activitat econòmica; el capítol III, relatiu a la prevenció de riscos laborals; el capítol IV, relatiu a la destinació dels ingressos derivats de l'activitat de transport d'energia elèctrica; el capítol V, relatiu a les universitats; el capítol VI, relatiu al règim local; el capítol VII, relatiu als equipaments comercials; el capítol VIII, relatiu a la vitivinicultura; el capítol IX, relatiu a les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya; el capítol X, relatiu al Codi tributari de Catalunya; el capítol XI, relatiu a l'habitatge amb protecció oficial, i el capítol XII, relatiu al programa de gestió de residus de la construcció.

• El capítol I adequa l'import màxim de les sancions establert pel Decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals.

• El capítol II articula una sèrie de modificacions de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, amb l'objectiu d'aclarir alguns punts que han suscitat dubtes als operadors jurídics des que la llei va entrar en vigor el gener del 2021.
• El capítol III modifica la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, per a fer efectiva l'afectació del 10% de les sancions en matèria de prevenció de riscos laborals, de manera que s'incrementi el pressupost de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, i revertir així part dels diners recaptats per sancions en actuacions que millorin les condicions de treball, ja que en el text actual no s'ha fet efectiu el caràcter finalista dels ingressos que es pretenia.

• El capítol IV, sobre la destinació dels ingressos derivats de l'activitat de transport d'energia elèctrica, modifica la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, amb la finalitat de concretar la destinació d'una part dels ingressos de l'impost. S'estableix que l'afectació d'un 20% dels ingressos d'activitats de transport d'energia elèctrica s'integrin en el Fons Climàtic i que el 20% dels relacionats amb la producció d'energia elèctrica nuclear es destinin a un nou fons per a finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de les zones afectades per l'impacte de la producció d'aquesta energia.
• El capítol V, sobre universitats, prorroga la vigència del Pla Serra Húnter fins al 31 de desembre de 2023, amb efectes des de l'1 de gener de 2022. Les universitats s'han d'adherir a la pròrroga del Pla mitjançant la formalització d'un conveni. Una vegada avaluat, el Govern n'haurà de revisar les característiques amb l'objectiu de reforçar-lo i adaptar-lo a les necessitats de les universitats i determinar-ne un nou període de vigència. Aquest capítol també modifica la Llei 7/2001, del 31 de maig, de creació de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca.
• El capítol VI conté una sèrie de mesures relatives al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, com ara la resolució dels expedients d'alteració dels termes municipals per part del Govern, i s'hi preveu la suspensió de l'efectivitat de la delimitació derivada d'un expedient de delimitació de termes municipals, quan la línia de terme aprovada no s'adapti a la realitat geogràfica o administrativa existent, i el Departament de la Presidència hagi iniciat, a proposta d'algun dels ajuntaments afectats, un expedient d'alteració de termes municipals per a modificar la línia de terme. Aquesta suspensió restarà vigent fins a la resolució de l'expedient d'alteració de termes per part del Govern. També s'hi regula la inscripció al Registre del sector públic local de Catalunya dels municipis de règim especial.
• El capítol VII, relatiu a equipaments comercials, modifica el Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials, perquè es pugui instal·lar un centre comercial al subsector 2, sector UP4, del municipi de Cervelló.
• El capítol VIII modifica la Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura.
• El capítol IX, relatiu a cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya, modifica la Llei 14/2002, del 27 de juny, amb la finalitat d'introduir un instrument regulador flexible, de tramitació ràpida per part de l'òrgan tutelar de les cambres, que permeti adaptar-ne el calendari electoral a l'obertura del procés electoral, feta pel ministeri competent, i també la previsió d'alternatives de vot diferents del vot per correu, com el vot electrònic.
• En el capítol X, amb la modificació del Codi tributari, s'introdueix una mesura organitzativa que ha d'aportar seguretat jurídica al subministrament d'informació tributària als òrgans i ens que integren l'Administració tributària de Catalunya i a l'entitat de l'Administració de la Generalitat encarregada de l'avaluació de polítiques públiques, perquè puguin fer les tasques d'estudi i avaluació que els encomana la legislació vigent, tot respectant el caràcter reservat de les dades. El capítol XI, dedicat a l'habitatge amb protecció oficial, modifica la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Finalment, el capítol XII, sobre el programa de gestió de residus de la construcció, modifica el Decret 89/2010, del 29 de juny.

V. Part final

La part final de la llei conté divuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, tres disposicions derogatòries i tres disposicions finals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, la primera facilita les relacions entre el Departament de Salut i l'Institut Català de la Salut, per a assolir una major eficiència i eficàcia en les prestacions sanitàries que s'han d'efectuar i per a potenciar les relacions directes entre les dues parts mitjançant convenis. La segona té com a objecte donar compliment a la Moció 159/XII del Parlament, i s'estableix una moratòria per al Pla de tancament i desmantellament de les incineradores existents. La tercera determina les fórmules no contractuals per mitjà de les quals es podran gestionar programes i estratègies d'atenció als alumnes amb necessitats de suport educatiu complementari, per al desplegament reglamentari posterior del Govern.

La quarta fixa la pròrroga del que estableix l'article 20 del Decret llei 25/2020, del 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu, en relació amb el tractament d'imports de cànon de l'aigua inclosos en rebuts que han esdevingut incobrables.

La sisena encomana al Govern un informe de valoració del règim d'autonomia de gestió aplicable a entitats del sector públic que actuen en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l'àmbit de la mobilitat.

Completen aquest bloc la resta de disposicions addicionals, fins la divuitena, amb disposicions que afecten el servei 061 Salut Respon, el Consorci del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, els operadors de la inspecció tècnica de vehicles, la regulació del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, l'assessorament de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'impost sobre els aliments ultraprocessats, el complement de productivitat per al personal de les empreses de neteja dels centres sanitaris del Siscat, les fundacions participades d'universitats privades, l'avaluació del model de gestió del 112, la modificació de la Llei 18/2018, del 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric, el finançament de les escoles bressol i llars d'infants municipals, i l'entitat beneficiària de les expropiacions per l'ampliació de la Fira Internacional de Barcelona.

La disposició transitòria primera regula un règim transitori de la taxa per la utilització o l'aprofitament del domini públic viari. La segona, el termini per a establir mecanismes de traçabilitat de les consultes en la comunicació de dades entre la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i els serveis sanitaris del sistema públic. La tercera regula un règim transitori amb relació als cossos i les escales de la Generalitat.

Seguidament, la llei inclou tres disposicions derogatòries. Cal apuntar que la llei conté també alguns preceptes derogatoris en diverses parts de l'articulat, en la mesura que, en lleis omnímodes, com ara les d'acompanyament dels pressupostos, es dona preferència a la integració normativa de les diverses modificacions legislatives en funció de la norma modificada, per damunt del criteri vigent i habitual en lleis ordinàries, que determina l'emplaçament en la part final dels preceptes categoritzats com a addicionals, transitoris, derogatoris o finals. Pel que fa a les tres disposicions finals de la llei, la primera, en el context actual fixat pel Govern de desplegament d'infraestructures digitals arreu de Catalunya, pretén afavorir i facilitar el desplegament de les xarxes de comunicacions arreu del territori. La segona fa un manament al Govern perquè presenti un projecte de llei sobre el servei de la inspecció tècnica de vehicles. Finalment, la disposició final tercera regula l'entrada en vigor de la llei, amb l'advertiment que determinats preceptes de l'articulat fixen dates específiques d'entrada en vigor de les modificacions legislatives que contenen.

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és a dir, el dia 1 de gener de 2022, sens perjudici de les dates específiques d'entrada en vigor que fixen determinats preceptes de l'articulat amb relació a algunes modificacions legislatives que conté.