El vicepresident de l’FMC i alcalde de Mataró, David Bote, va assistir el 4 de març a l’acte de suport al cànon de residus de Catalunya, presidit per Pere Aragonès, i en el que es va signar el manifest ‘En defensa del cànon sobre la disposició de residus a Catalunya’, impulsat pel govern i subscrit per una llarga llista d’entitats, entre les quals hi ha l’FMC






07/03/2022

Estem avui a Catalunya, gràcies fonamentalment al cànon en uns nivells de recollida selectiva del 46%, quan l’any 2004, any d’inici de l’aplicació del cànon estàvem en un 30%. Es més, la progressió del cànon en els propers anys (està aprovat un cànon de 71,3€/t l’any 2024) incentiva que els municipis i tot el sector productiu s’esforcin de forma explícita cap a la millora dels seus sistemes de recollida i de gestió de residus per assolir, l’any 2035 un reciclatge del 65% dels residus municipals que es produeixin i que no vagi a disposició més del 10%.

La futura Llei espanyola proposa un impost estatal que no té un caràcter finalista, mentre que el cànon català de residus no funciona només com una eina recaptatòria sinó que té un retorn directe a qui el paga. Així, el cànon sobre la disposició dels residus municipals que abonen els ajuntaments per cada tona de fracció resta (la que no es recull de forma selectiva), destinada als abocadors o a les incineradores, permet finançar infraestructures de gestió de residus i equilibrar els costos de gestió de la recollida selectiva. I els cànons de residus industrials i de la construcció retornen íntegrament als sectors en forma de subvencions i actuacions específiques, i afavoreixen així la prevenció de la generació, la valorització dels residus i l’impuls de l’activitat econòmica.

A més, els recursos derivats dels cànons no solament són per a qui els ha pagat, sinó que la destinació es decideix en les juntes del cànon, on tots els sectors són representats. És a dir, a través d’una governança democràtica, horitzontal i compartida.