El curs, organitzat pel CUIMP i que tindrà lloc del 22 de març al 7 d'abril, està adreçat principalment a personal tècnic i càrrecs electes que tenen urbanitzacions en general i urbanitzacions amb dèficits en particular en el seu terme municipal i que tenen interès en compartir i debatre a l’entorn de la problemàtica, les estratègies i propostes per a la seva regulació i/o adequació. També s’enfoca cap al món acadèmic i professional vinculat amb la planificació territorial i amb la pràctica urbanística en particular (urbanistes, arquitectes, geògrafs, enginyers, juristes, ambientòlegs, sociòlegs, ...)

14/03/2022

Les urbanitzacions residencials de baixa densitat, conformades bàsicament per habitatges unifamiliars aïllats situats en entorns naturals allunyats dels nuclis urbans, tenen una amplia presència en el nostre territori, amb elevats impactes econòmics, ambientals, paisatgístics i culturals, segons evidencien estudis d’arreu del món. És el model oposat al de la ciutat compacta, hegemònic en el nostre context urbanístic, i es caracteritza per un creixement extensiu i dispers, amplia ocupació de sòl i segregació d'usos, importants requeriments de mobilitat privada, dificultat i sobrecost de l’accés als serveis urbanístics i a les prestacions socials, i models de convivència que dificulten la interrelació i la cohesió social.

Catalunya, com a altres zones de l’estat, l’eclosió d’aquestes urbanitzacions en el període predemocràtic (dècades dels 60 i 70, fonamentalment), sotmeses a la pressió intensa de la demanda i sense un marc regulador adequat, conclouen en la generalització deficient d’aquests assentaments, amb notables precarietats i insuficiències, que anomenem les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. És una problemàtica encara avui pendent de resoldre –en termes globals-, tot i els reiterats esforços i les múltiples iniciatives assajades en els darrers quaranta anys.

Més enllà dels dèficits urbanístics, fins i tot en absència d’aquests, els teixits de baixa densitat presenten una singularitat específica, i una evolució pròpia, sensiblement diferent a les lògiques i dinàmiques dels assentaments urbans compactes. I en els darrers temps, amb tendències evolutives de gran rellevància, vinculades als canvis esdevinguts en la població resident (en perfil, edat, etc.), els canvis de comportament social (accelerats arrel de la COVID), l’obsolescència creixent dels serveis urbanístics i dels habitatges, la dificultat d’accés als serveis públics, l’aïllament social, les càrregues per les finances públiques i privades etc. I, tanmateix, una realitat indefugible i que manté nivells adhesió social inqüestionables.