ODS número 10: Reducció de les desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles
El març de 2020 la pandèmia de la COVID-19 va obligar molts organismes d’habitatge públic (OHP) a adaptar ràpidament la seva organització per preservar la seguretat del seu personal i per proporcionar ajuda d’emergència a molts dels seus usuaris/es






30/03/2022

La majoria de serveis d’habitatge públic municipals van haver de tancar les seves oficines i passar a treball remot, i van haver de centrar els esforços en donar nous serveis de suport als seus llogaters (lliurant-los menjar, fent seguiment als residents vulnerables i proporcionant dispositius tecnològics per garantir l'accés dels infants a l'escolarització), tot plegat en poc més d'una setmana. A més, a mesura que es va agreujar la crisi econòmica provocada per la pandèmia, van haver d'ajustar el preu dels habitatges dels usuaris que havien perdut ingressos.

De tot aquest esforç d'adaptació a contrarellotge se’n pot extreure una lliçó important (que també es pot estendre a d’altres serveis municipals), com és la necessitat de modificar el marc regulador per incorporar mecanismes de flexibilitat i noves tecnologies que facilitin donar resposta a situacions imprevistes. Parlem de mecanismes com ara: permetre i habilitar canals d'assistència remota, establir procediments alternatius d'inspecció que no requereixin en tots els casos la presència de tècnics municipals, possibilitar l'extensió dels contractes amb procediments simplificats en determinades circumstàncies excepcionals, establir l'accés a fons d'emergència per donar resposta a necessitats sobrevingudes, etc.