ODS número 8: Treball digne i Creixement econòmic
L'impacte econòmic de la pandèmia de la COVID-19 ha estat especialment greu a les zones urbanes, molt dependents de la mobilitat, de les economies d'aglomeració, de l'activitat turística i de l'activitat de l'hostaleria/restauració, que han estat alguns dels àmbits més afectats. Aquesta 'tempesta perfecta' ha forçat els governs locals a trobar noves estratègies i solucions que ens deixen lliçons molt valuoses sobre la capacitat de resiliència i d'adaptació dels sistemes econòmics i socials municipals






30/05/2022

De les bones pràctiques exposades a la publicació destaquen les de:

- La ciutat de Barcelona per l'adopció de mesures com ara: oferta d'estades de vacances per a llars que viuen en habitatges socials, ajuts econòmics per a treballadors autònoms, paquet de mesures per a la transformació digital del sector comercial, ajornament dels terminis de pagament per ajudar les pimes, programa de subvencions per ajudar les pimes i els autònoms a pagar les factures d’aigua i d'impostos municipals, o el llançament d’un fons públic-privat per invertir en projectes estratègics.

- La ciutat de Tirana (Albània) per l'adopció de mesures com ara: posposar el pagament dels rebuts de lloguer dels habitatges socials, ajornar el cobrament de diversos impostos municipals, exempció del pagament d'alguns transports públics o ampliar les voreres i habilitar nous carrils bici.

- La ciutat de Guayaquil (Equador) per l'adopció de mesures com ara: la creació d'una plataforma per facilitar al sector comercial local la venda de productes en línia, el llançament de la campanya ‘Guayaquil Se Levanta’ una estratègia dissenyada amb la cooperació de tots els sectors del municipi per impulsar la revitalització econòmica o la implementació d'un programa de formació i de mentoratge per afavorir la modernització de les empreses locals.

De l’experiència viscuda en aquests darrers 2 anys i de les innovacions que s’han hagut de desenvolupar val la pena quedar-nos també amb els aprenentatges relacionats amb el reforçament de la resiliència dels ecosistemes locals davant de futures crisis o de situacions disruptives, com són: la importància d'adoptar una governança col·laborativa, de comptar amb un lideratge fort, de preveure mecanismes de coordinació (entre administracions i també entre sector públic i privat), de dissenyar estratègies integrades, de repensar els sistemes de gestió financera, de cercar noves fonts de finançament, d'aprofitar les xarxes de voluntariat o d'explotar les possibilitats de les noves tecnologies.