Substituirà i actualitzarà la Llei d’alta muntanya de 1983, adaptant-la a l’actual context de digitalització, internacionalització i canvi climàtic. L’impuls de projectes econòmics tractors, l’atracció de capital humà, la innovació en la prestació de serveis, la digitalització, la governança i l’adaptació de les polítiques públiques a l’especificitat del territori de muntanya seran els nous pals de paller.

La publicació de la memòria preliminar al Portal de la Transparència obre la consulta pública prèvia a la ciutadania, que durarà 3 mesos, i s’acompanyarà de sessions informatives a les institucions dels territoris de muntanya.

Segons la normativa vigent, componen els territoris de muntanya l’Aran i les comarques de muntanya de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa, juntament amb els municipis de les anomenades zones de muntanya, fora del territori pirinenc. En conjunt, són 300 municipis que representen el 46% de la superfície de Catalunya, el 32% dels municipis i el 4,5% de la població.

Tot i que no tots els territoris de muntanya comparteixen la mateixa casuística, tenen com a trets comuns el baix pes demogràfic i la dispersió dels nuclis habitats, que dificulta la prestació de determinats serveis, també complicada per la seva orografia i clima. La retenció dels joves i del talent és un altre repte per la forta estacionalitat dels llocs de treball en una economia molt terciaritzada per l’impacte del turisme. Es tracta igualment de territoris amb un elevat pes dels espais naturals protegits i del sòl forestal i una gran riquesa patrimonial. També els ajuntaments d’aquests territoris són petits i amb recursos limitats per exercir les seves funcions.