Des del passat 29 de maig en 22 poblacions de Catalunya s’estan impulsant 22 Comunalitats Urbanes, iniciatives sorgides sota el paraigües del nou programa de la Direcció General d’Economia Social i Tercer Sector, del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que ha obert una nova línia de treball: la Xarxa de Comunalitats Urbanes. L’interès central del programa rau en l’aplicació dels comuns com a marc de referència des del qual aplicar les diferents actuacions.

Origen del concepte

Des del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat es defineix comunalitat urbana com "el territori de la ciutat o el barri de referència d’on són els béns comuns urbans, on s’han de generar i créixer els projectes d’ajuda mútua, i on s’han de dur a terme les accions i activitats previstes per assolir el creixement en llocs de treball i activitat econòmica”¹. Però el concepte no és del tot nou i s’inscriu en el fenomen dels comuns emergents i la necessitat de donar respostes des d’una mirada transversal, integrada i dinàmica que inclou les dimensions, socials, ambientals, culturals, institucionals, polítiques i econòmiques.

Concretament, comunalitat prové de la Serra de Oaxaca (Mèxic) on s’entén com quelcom vivencial. Es tracta d’un concepte que permet la comprensió integral de fer la vida que es funda en la interdependència dels seus elements (temporals, espacials). Es tracta de la forma orgànica que reflecteix la diversitat continguda, per això la diversitat i el respecte són aspectes inherents a la comunalitat. Fruit d’això apareixen coneixements específics, mitjans de comunicació i organització. Per tant, suposa una mirada molt dinàmica i interdependent entre diferents espais, estructures, institucions i sistemes culturals.