El principal objectiu de la llei (Llei 11/2022, de 28 de juny, BOE número 155, de 29 de juny de 2022) és el foment de la inversió en xarxes de molt alta capacitat, introduint figures com la dels estudis geogràfics o la de la coinversió, la qual cosa podrà tenir-se en compte en l'àmbit de les anàlisis de mercat. Amb aquest mateix objectiu d'incentivar els desplegaments es garanteix la utilització compartida del domini públic o la propietat privada, l'ús compartit de les infraestructures i recursos associats i la utilització compartida dels trams finals de les xarxes d'accés

29/06/2022

També s'introdueixen importants novetats en matèria de domini públic radioelèctric, incorporant mesures que faciliten l'ús compartit de l'espectre radioelèctric per operadors i evitant restriccions indegudes a la implantació de punts d'accés sense fil per a petites àrees.

Addicionalment, amb l'ànim de promoure la previsibilitat reguladora i la recuperació de les inversions, s'amplien els terminis de durada mínims i màxims de les concessions d'ús privatiu del domini públic radioelèctric amb limitació de número, de manera que aquestes concessions tindran una durada mínima de vint anys i podran tenir una durada màxima, si s'atorga el termini màxim de pròrroga, de fins a quaranta anys.

La llei incorpora, així mateix, avanços en matèria de protecció dels drets dels usuaris finals dels serveis de telecomunicacions, reforçant, per exemple, les obligacions de transparència i regulant els contractes empaquetats.

A més, es revisa la normativa sobre accés i anàlisi de mercat, s'actualitza la normativa sobre servei universal de telecomunicacions i s'introdueixen mesures en matèria de seguretat destinades a gestionar els nous riscos als quals es veuen sotmesos les xarxes i els serveis.

Recull, conforme al Codi Europeu de les Comunicacions Electròniques (en endavant Codi), la possibilitat que la Comissió Europea estableixi tarifes úniques màximes de terminació de crides de veu a escala europea, i es reforça el funcionament del número 112 com a número de trucada d'emergència en tota Europa, establint l'obligació que aquest número sigui accessible a persones amb discapacitat. S'introdueix, així mateix un sistema d'alertes públiques a través dels serveis mòbils en cas de grans catàstrofes o emergències imminents o en curs.

Finalment, s'incorpora a la llei la classificació dels serveis de comunicacions electròniques continguda en el Codi. D'aquesta manera, es distingeix entre serveis d'accés a internet, serveis de comunicacions interpersonals i serveis consistents, íntegrament o principalment, en el transport de senyals, com són els serveis de transmissió utilitzats per a la prestació de serveis màquina a màquina i per a la radiodifusió. Al seu torn, dins dels serveis de comunicacions interpersonals es diferencien els serveis de comunicacions interpersonals basats en numeració i els serveis de comunicacions interpersonals independents de la numeració, segons permetin o no, respectivament comunicacions amb recursos de numeració pública assignats, és a dir, d'un número o números dels plans de numeració nacional o internacional.

La llei consta de cent catorze articles, agrupats en vuit títols, trenta disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria, sis disposicions finals i tres annexos.

El títol I, «Disposicions generals», estableix l'objecte de la llei, que aborda, de manera integral, el règim de les «telecomunicacions» a l'empara de la competència exclusiva estatal establerta en l'article 149.1.21a de la Constitució Espanyola. La llei exclou expressament de la seva regulació els continguts difosos a través de serveis de comunicació audiovisual, que constitueixen part del règim dels mitjans de comunicació social, així com els serveis d'intercanvi de vídeos a través de plataforma. No obstant això, les xarxes utilitzades com a suport d'aquests serveis i els recursos associats sí que són part integrant de les comunicacions electròniques regulades en aquesta llei. Igualment, queda exclosa de la regulació d'aquesta llei la prestació de serveis sobre les xarxes de telecomunicacions que no consisteixin principalment en el transport de senyals a través d'aquestes xarxes, la qual es regula en la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. En relació amb els objectius i principis, la llei reordena els enumerats en l'anterior llei. Així mateix, afegeix determinats principis nous com el de promoure la connectivitat i l'accés a les xarxes de molt alta capacitat, així com la seva adopció pels ciutadans i empreses. Finalment, s'estableixen aquells serveis de telecomunicacions que tenen la consideració de servei públic com són els serveis de telecomunicacions per a la seguretat i defensa nacionals, la seguretat pública, la seguretat viària i la protecció civil.

El títol II regula el règim general de subministrament de xarxes i de prestació de serveis i estableix que l'habilitació per a instal·lar i explotar xarxes o prestar serveis en règim de lliure competència, ve concedida amb caràcter general i immediat per la llei, amb l'únic requisit de notificació al Registre d'operadors, dependent de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. No obstant això, per a evitar distorsions a la competència que puguin derivar-se de la participació d'operadors públics en el mercat de comunicacions electròniques, la llei estableix limitacions concretes per a la instal·lació i explotació de xarxes i la prestació de serveis per part de les administracions públiques. Aquest títol també recull així mateix el dret d'accés dels operadors a xarxes i recursos associats i regula la interconnexió i les obligacions que, d'acord amb la normativa de la Unió Europea, pogués arribar a imposar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència als operadors amb pes significatiu en l'àmbit de regulació ex-ante dels mercats. Finalment, aquest títol regula les competències de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en matèria de resolució de conflictes entre operadors i el dret d'accés dels operadors a la numeració.

El títol III, relatiu a obligacions de servei públic i drets i obligacions de caràcter públic en la instal·lació i explotació de xarxes i en la prestació de serveis de comunicacions electròniques, obliga les administracions públiques al fet que el planejament urbanístic prevegi la necessària dotació d'infraestructures de telecomunicacions i garanteix, d'acord amb la citada Directiva BBCost, el dret d'accés dels operadors a infraestructures d'administracions públiques i a infraestructures lineals com a electricitat, gas, aigua, sanejament o transport, establint, amb caràcter general, un règim de declaració responsable en relació amb els desplegaments, reduint els temps de resposta i les càrregues administratives relacionades amb aquests. Així mateix, es recullen en aquest títol les obligacions de servei universal i les relacionades amb la integritat i seguretat de les xarxes, així com els drets dels usuaris de les telecomunicacions i les garanties d'accés a les comunicacions d'emergència i al número 112, d'emergències d'àmbit europeu.

En relació amb els drets dels usuaris de comunicacions electròniques és de significar que la seva protecció ve garantida a més de per les disposicions específiques establertes en aquesta llei, que regulen els drets específics dels usuaris de comunicacions electròniques, que es reforcen en aquesta llei, per la normativa general de protecció dels drets de consumidors i usuaris. Les disposicions que aquesta llei i el seu desenvolupament reglamentari conté en matèria de drets específics dels usuaris finals i consumidors de serveis de comunicacions electròniques seran d'aplicació preferent a les disposicions que regulin amb caràcter general els drets dels consumidors i usuaris. Aquesta complementarietat de normatives converteix a les telecomunicacions en un dels sectors els usuaris dels quals gaudeixen d'un major nivell de protecció, tal com ha destacat de manera expressa la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 72/2014).

En la llei s'inclouen mecanismes de col·laboració entre el Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital i les Administracions públiques, dirigits a facilitar i fomentar la instal·lació i explotació de les xarxes públiques de comunicacions electròniques. Així, el conjunt d'administracions públiques ha de facilitar el desplegament d'infraestructures de xarxes de comunicacions electròniques en el seu àmbit territorial, per al que han de donar degut compliment als deures d'informació recíproca i de col·laboració i cooperació mútua en l'exercici de les seves actuacions i competències. Malgrat això, a vegades l'acord pot no resultar possible, per la qual cosa la pròpia llei preveu mecanismes per a solucionar els desacords, com que finalment el Govern pugui autoritzar la ubicació o l'itinerari concret d'una infraestructura de xarxa de comunicacions electròniques, si bé en aquest cas, tenint en compte les especialitats que envolten la instal·lació d'una xarxa de comunicacions electròniques, i a fi de respectar les competències d'altres Administracions públiques, s'estableix la necessitat de tenir en compte uns certs aspectes que condicionen l'exercici d'aquesta potestat, sempre que es garanteixi el desplegament efectiu de la xarxa.

En el títol IV, relatiu als equips de telecomunicació, es regulen els requisits essencials que han de complir aquests equips, l'avaluació de la seva conformitat amb aquests requisits i la vigilància del mercat, establint-se, a més, les condicions que han de complir les instal·lacions i els instal·ladors.

En relació amb l'administració del domini públic radioelèctric, el títol V introdueix com a objectiu de l'ús de l'espectre aconseguir la cobertura del territori nacional i de la població i dels corredors nacionals i europeus així com la previsibilitat per a afavorir inversions a llarg termini. Per a això, racionalitza l'adjudicació i gestió del domini públic radioelèctric, estableix mesures que facilitin l'ús compartit de l'espectre per operadors mòbils i evitin restriccions indegudes a la implantació de punts d'accés sense fil per a petites àrees i preveu una durada mínima de les concessions per a banda ampla sense fil de vint anys.

El títol VI, sota la rúbrica «L'administració de les telecomunicacions» determina les competències que té atribuïdes la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència com a Autoritat Nacional de Reglamentació independent i les que corresponen al Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital com a Autoritat Competent.

En el títol VII, «Taxes en matèria de telecomunicacions» es manté la regulació anterior amb algunes millores derivades de l'experiència adquirida en la seva aplicació.

El títol VIII, relatiu a inspecció i règim sancionador, manté i reforça les potestats inspectores, recull la tipificació d'infraccions i la classificació i quantia de les sancions, proporcionant criteris per a la determinació de la quantia de la sanció, i facilitant l'adopció de mesures cautelars que podran recordar-se fins i tot abans d'iniciar l'expedient sancionador.

Les disposicions addicionals es refereixen entre altres qüestions a la interoperabilitat de receptors de serveis de comunicació audiovisual radiofònics per a automòbils, de receptors de serveis de ràdio de consum i equips de consum utilitzats per a la televisió digital, la seguretat de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques de cinquena generació o la coordinació de les ajudes públiques a la banda ampla i al desenvolupament de l'economia i ocupació digitals i nous serveis digitals.

Per part seva, les disposicions transitòries regulen diferents aspectes que facilitaran la transició cap a l'aplicació d'aquesta nova llei, com els plans de preus del servei universal o el règim transitori per a la fixació de les taxes.

En les disposicions finals es modifica la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i es fa referència als títols competencials, a l'habilitació per al desenvolupament reglamentari, a la incorporació de dret europeu i l'entrada en vigor.

Finalment, els annexos es refereixen a les taxes en matèria de Telecomunicacions, a les definicions de termes recollits en la llei i al conjunt mínim dels serveis que haurà de suportar el servei d'accés adequat a internet de banda ampla.

La llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE, exceptuant el següent: el dret dels usuaris finals a no rebre trucades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial contemplat en l'article 66.1.b) entrarà en vigor en el termini d'un any a comptar des de la publicació de la llei en el «Boletín Oficial del Estado». Fins a aquest moment, els usuaris finals dels serveis de comunicacions interpersonals disponibles al públic basats en la numeració podran continuar exercitant el dret a oposar-se a rebre anomenades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial que s'efectuïn mitjançant sistemes diferents dels establerts en l'article 66.1.a) i a ser informats d'aquest dret.