Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, publicada al BOE número 215, de 7 de setembre de 2022

07/09/2022

L'objecte de la llei orgànica és la garantia i protecció integral del dret a la llibertat sexual i l'erradicació de totes les violències sexuals. Per tant, la finalitat de la llei orgànica és l'adopció i posada en pràctica de polítiques efectives, globals i coordinades entre les diferents administracions públiques competents, a nivell estatal i autonòmic, que garanteixin la sensibilització, prevenció, detecció i la sanció de les violències sexuals, i incloguin totes les mesures de protecció integral pertinents que garanteixin la resposta integral especialitzada enfront de totes les formes de violència sexual, l'atenció integral immediata i recuperació en tots els àmbits en els quals es desenvolupa la vida de les dones, nenes, nens i adolescents, en tant víctimes principals de totes les formes de violència sexual.

La llei consta d'un títol preliminar, vuit títols, cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria, i vint-i-cinc disposicions finals, adoptant una perspectiva integral i nova en l'àmbit de les violències sexuals que es materialitza en la modificació de les disposicions de l'ordenament jurídic necessàries per a portar a efecte els objectius i principis d'aquesta llei orgànica.

Els principis rectors establerts en el Títol Preliminar tenen com a fonament últim un enfocament respecte de la resposta institucional que col·loca a les víctimes en una posició de titulars de drets humans i a les administracions públiques en la posició de garants d'aquests, com a titulars d'obligacions. Així mateix, inclou la perspectiva de gènere i interseccionalitat com a prisma des del qual garantir que totes les accions judicials, mesures de protecció i de suport i serveis per a les víctimes, s'adeqüen a les seves diverses necessitats i respecten i enforteixen la seva autonomia, amb especial atenció a les víctimes menors d'edat i amb discapacitat.

El Títol I estableix mesures de millora de la recerca i la producció de dades sobre totes les formes de violència sexual, amb la finalitat d'estudiar les seves causes estructurals i els seus efectes, la seva freqüència i els índexs de condemna, així com l'eficàcia de les mesures adoptades per a aplicar aquesta llei orgànica.

El Títol II preveu actuacions per a la prevenció i la detecció de les violències sexuals com a base fonamental per a la seva erradicació. Així, el Capítol I disposa mesures de prevenció i sensibilització contra les violències sexuals en l'àmbit educatiu, sanitari i sociosanitari, digital i de la comunicació, publicitari, laboral, de l'Administració Pública i castrense, així com en llocs residencials i de privació de llibertat; en tant el Capítol II preveu el desenvolupament de protocols i formació per a la detecció de les violències sexuals en tres àmbits fonamentals: l'educatiu, el sanitari i el sociosanitari, amb la finalitat d'identificar i donar resposta a les violències sexuals més ocultes, com la mutilació genital femenina, la detecció de casos d'avortament i esterilitzacions forçosos.

El Títol III, sobre formació, estableix les mesures de formació necessàries per a garantir l'especialització de professionals amb responsabilitat directa en la prevenció i detecció de la violència sexual, així com en l'atenció integral, la protecció i la justícia, com una de les principals garanties d'aplicació d'aquesta llei orgànica. Conté mesures de formació en l'àmbit docent i educatiu, sanitari, sociosanitari i de serveis socials i de les Forces i Cossos de Seguretat. Així mateix, es preveu la formació en les Carreres Judicial i Fiscal i de lletrats de l'Administració de Justícia, en l'àmbit de l'advocacia, en l'àmbit forense i, finalment, en el penitenciari. A més, es regula la formació del personal en l'exterior.

El Títol IV, sobre el dret a l'assistència integral especialitzada i accessible, es divideix en dos capítols. El Capítol I defineix l'abast i garantia d'aquest dret, que comprendrà, almenys, la informació i orientació a les víctimes, l'atenció mèdica i psicològica, tant immediata i de crisi com de recuperació a llarg termini, l'atenció a les necessitats econòmiques, laborals, d'habitatge i socials, l'assessorament jurídic previ i a l'assistència jurídica gratuïta en els processos derivats de la violència, el seguiment de les seves reclamacions de drets, els serveis de traducció i interpretació i l'assistència especialitzada en el cas de dones amb discapacitat, les nenes i els nens. Aquest capítol desenvolupa les recomanacions del Consell d'Europea en termes de serveis apropiats i estàndards mínims. Concretament, es promou la creació, entre altres, dels «centres de crisis», com a serveis públics interdisciplinaris d'atenció permanent, que ofereixen assistència en crisi per a víctimes de violències sexuals, els seus familiars, i persones de l'entorn. També s'estableixen els serveis d'assistència integral a víctimes de tràfic i explotació sexual com a recursos específics per a donar resposta a aquest perfil de víctimes amb necessitats específiques. Respecte a les víctimes menors d'edat, en aquest capítol s'estableixen les bases per a la implementació a Espanya del model Children’s House anglosaxó o Barnahus escandinau (Casa de Nens i Nenes), que des de fa una dècada s'està estenent a altres països europeus. Aquest model situa en el centre de la intervenció a la nena o al nen víctima de violències sexuals, la qual cosa requereix la participació conjunta i coordinada, en un lloc específic, adaptat i adequat a les seves necessitats, del conjunt de professionals que intervenen en la ruta d'atenció i d'obtenció de justícia. En el pla de la justícia, aquest model dona resposta a dos importants objectius: redueix dràsticament les fonts de victimització secundària per al nen o la nena i, en oferir majors garanties d'obtenir un testimoniatge en condicions de seguretat i tranquil·litat, augmenta les possibilitats de concloure satisfactòriament la recerca de fets, de per si mateix complexos d'acreditar. El Capítol II del Títol IV preveu mesures per a garantir l'autonomia econòmica de les víctimes amb la finalitat de facilitar la seva recuperació integral a través d'ajudes i mesures en l'àmbit laboral i d'ocupació pública que conciliïn els requeriments de la relació laboral o de l'ocupació pública amb les circumstàncies d'aquelles treballadores o funcionàries que sofreixin violències sexuals. Aquestes ajudes seran compatibles amb les establertes en la Llei 35/1995, d'11 de desembre, d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual; amb les previstes en el Reial decret 1369/2006, de 24 de novembre, pel qual es regula el programa de renda activa d'inserció per a aturats amb especials necessitats econòmiques i dificultat per a trobar ocupació; i amb les establertes en la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s'estableix l'ingrés mínim vital. També seran compatibles amb la percepció de les indemnitzacions establertes per sentència judicial.

El Títol V regula l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat. Concretament, preveu l'obligació d'una actuació policial especialitzada i millores relatives a la qualitat de l'atenció en el procés de denúncia, la recerca exhaustiva i la protecció efectiva de dones, nenes i nens en risc.

El Títol VI aborda l'accés i l'obtenció de justícia, i consta de dos capítols. El Capítol I, sobre actuacions fonamentals per a l'acreditació del delicte, preveu l'especialització en violència sexual de les unitats de valoració forense integral que assisteixen als Jutjats de Violència sobre la Dona. Així mateix, estableix l'obligació d'especialització del personal mèdic forense que realitzi els exàmens d'interès legal. El Capítol II estableix mesures judicials de protecció i acompanyament reforçat per a les víctimes, així com mesures sobre protecció de dades i limitació a la publicitat. S'aborda també la protecció enfront de les violències sexuals de les dones espanyoles en l'exterior.

El Títol VII consagra el dret a la reparació com un dret fonamental en el marc d'obligacions de drets humans; dret que comprèn la indemnització per danys i perjudicis materials i morals que correspongui a les víctimes de violències sexuals d'acord amb les normes penals sobre responsabilitat civil derivada de delicte, les mesures necessàries per a la seva completa recuperació física, psíquica i social i les garanties de no repetició, així com accions de reparació simbòlica. Així mateix, a fi de garantir una completa recuperació i d'establir garanties de no repetició, s'estableix que les administracions podran garantir ajudes complementàries destinades a les víctimes que, per especificitat o gravetat de les seqüeles derivades de la violència, no trobin una resposta adequada o suficient en la xarxa de recursos d'atenció o recuperació. Per a finançar aquestes ajudes, es podran emprar els béns, efectes i guanys decomissats pels jutges i tribunals als condemnats pels delictes previstos en l'article 127 bis del Codi Penal.

El Títol VIII preveu mesures fonamentals per a garantir l'aplicació efectiva de la llei. Estableix l'obligació de desenvolupar-la a través d'una Estratègia estatal i d'avaluar la seva eficàcia i impacte, per a això es posaran en marxa mecanismes de recollida de dades. També preveu un sistema integral de resposta institucional en el qual l'Administració General de l'Estat, en particular, el Ministeri d'Igualtat, a través de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, impulsarà la creació de polítiques públiques dirigides a oferir tutela a les víctimes de les violències contemplades en la present llei orgànica.

Finalment, s'introdueixen cinc disposicions addicionals referides a l'aprovació de l'Estratègia estatal de prevenció i resposta a les violències masclistes; al finançament del cost que de les mesures introduïdes per aquesta llei orgànica es deriva per a la Seguretat Social mitjançant transferència dels Pressupostos Generals de l'Estat; a l'avaluació de l'aplicació de la llei orgànica; al sistema de finançament de les polítiques públiques en matèria de violència contra les dones en el marc del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; i a l'avaluació i monitoratge de l'activitat de les institucions en matèria de violència contra les dones. A més s'introdueixen una disposició transitòria única i vint-i-cinc disposicions finals.

La disposició final primera modifica la Llei d'Enjudiciament Criminal, aprovada per Reial decret de 14 de setembre de 1882, sent el més rellevant la incorporació de la figura de la revocació de la renúncia de l'acció civil quan els efectes del delicte anessin més greus del que es preveu inicialment, la qual cosa és habitual en delictes contra la llibertat sexual.

Les disposicions finals segona i tercera modifiquen, respectivament, la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació, i la Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat, per a adaptar-les a les previsions de la present llei orgànica.

La disposició final quarta modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Com a mesura més rellevant, elimina la distinció entre agressió i abús sexual, considerant-se agressions sexuals totes aquelles conductes que atemptin contra la llibertat sexual sense el consentiment de l'altra persona, complint així Espanya amb les obligacions assumides des que va ratificar en 2014 el Conveni d'Istanbul. Aquest canvi de perspectiva contribueix a evitar els riscos de revictimització o victimització secundària. També s'introdueix expressament com a forma de comissió de l'agressió sexual la denominada «submissió química» o mitjançant l'ús de substàncies i psicofàrmacs que anul·len la voluntat de la víctima. Igualment, i en línia amb les previsions del Conveni d'Istanbul, s'introdueix la circumstància qualificatoria agreujant específica de gènere en aquests delictes. Finalment, es reformen altres preceptes d'aquest Codi relacionats amb la responsabilitat de les persones jurídiques, la suspensió de l'execució de penes en els delictes de violència contra la dona, el perjudici social i els delictes d'assetjament, inclòs l'assetjament de carrer.

La disposició final cinquena modifica la Llei 35/1995, d'11 de desembre, d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, per a garantir la protecció de les víctimes de violències sexuals.

La disposició final sisena modifica l'article 31 bis de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, per a evitar la incoació d'expedient administratiu sancionador en el cas de les dones víctimes de violències sexuals que denunciïn la seva situació, com ja ocorre en el cas de víctimes de violència de gènere.

La disposició final setena modifica la Llei orgànica 5/2000, 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

La disposició final octava modifica l'article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, per a excloure del concepte de subvencions les ajudes econòmiques a les víctimes de violències sexuals concedides segons el que s'estableix en l'article 40 d'aquesta llei.

La disposició final novena modifica la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, amb l'objectiu de donar compliment al Pacte d'Estat contra la violència de gènere.

Les disposicions finals dècima i onzena adapten a la present norma, respectivament, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i la Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del Treball Autònom.

La disposició final dotzena modifica la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte, per a garantir la protecció de les víctimes de violències sexuals, així com el seu accés als serveis d'assistència i suport.

La disposició final tretzena modifica la Llei orgànica 14/2015, de 14 d'octubre, del Codi Penal Militar, tipificant les violències sexuals i l'assetjament sexual en aquest àmbit.

Per part seva, les disposicions finals catorzena i quinzena modifiquen, respectivament, el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, i l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, amb la finalitat d'introduir diversos drets laborals per a les víctimes de violències sexuals, en la línia del que es preveu en la normativa actual per a les víctimes de violència de gènere. Les novetats en el pla laboral es reflecteixen així mateix en la modificació de la Llei General de la Seguretat Social, aprovada per Reial decret legislatiu 8/2015, que duu a terme la disposició final setzena.

La disposició final dissetena estableix els preceptes de la llei que tenen caràcter orgànic, i les disposicions finals divuitena i dinovena recullen els títols competencials en els quals s'empara la norma i les competències autonòmiques.

Les disposicions finals vintena i vint-i-unena preveuen modificacions legislatives futures en matèria d'especialització judicial i de garantia, a les víctimes de delictes contra la llibertat sexual, del dret a l'assistència jurídica gratuïta.

La disposició final vint-i-dosena preveu la creació, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la norma, d'un fons de béns decomissats per delictes contra la llibertat sexual destinat a finançar les mesures de reparació a les víctimes. Per part seva, la disposició final vint-i-tresena es refereix a la futura modificació del reglament d'ajudes a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, aprovat per Reial decret 738/1997, de 23 de maig.

Finalment, la disposició final vint-i-quatrena es refereix al desenvolupament reglamentari de la norma per part del Govern i la disposició final vint-i-cinquena regula l'entrada en vigor de la norma.