El president de la Diputació de Lleida va comparèixer davant la Comissió de Despoblament i Repte Demogràfic del Senat que avalua l’exclusió financera. 'Les alcaldies estan disposades a col·laborar en tot aquell esforç que garanteixi el manteniment de projectes de vida als seus municipis, i la Diputació és proactiva en ajudar-les, però és necessari que les entitats financeres i l’Estat també hi posin de la seva part i assumeixin la seva quota de responsabilitat en la solució del problema'






15/11/2022

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va reclamar el passat 10 de novembre a la patronal del sector financer i l’administració de l’Estat "una solució a l’exclusió financera en la qual es troben els municipis rurals, que passa per revertir les seves pròpies desinversions al territori”. Talarn, que va comparèixer al matí davant la Comissió de Despoblament i Repte Demogràfic del Senat, va garantir que a canvi d’aquestes inversions en caixers automàtics o sistemes per accedir a diners en efectiu, "podem obrir-nos des de les administracions locals a valorar possibles col·laboracions públiques, equitatives i que assoleixin la inclusió financera d’aquells municipis ara exclosos” per no poder accedir a diners en efectiu.

Joan Talarn va recordar que en l’actualitat existeixen 136 municipis de la demarcació de Lleida, Pirineu i Aran sense accés directe a cap entitat bancària, xifra que representa el 58% dels 231 municipis i que afecta directament més de 45.000 persones.

En l’actualitat, segons Idescat, la demarcació disposa de 222 oficines bancàries "per a 440.000 habitants distribuïts de forma altament desequilibrada dins el territori”, segons va remarcar el president Talarn, que va insistir en la necessitat d’aplicar polítiques que contemplin la realitat de l’entorn rural: "Mantenir 1,5 punts d’accés a l’efectiu per cada 1.000 habitants no significa el mateix a Sant Boi de Llobregat que a Sant Guim de Freixenet. I si les entitats privades renuncien a aquest rendiment social, necessitem una administració de l’Estat que sigui necessàriament empàtica amb aquesta realitat, prediqui amb l’exemple i contribueixi a desfer aquest clima de persistent desequilibri”.

Joan Talarn va explicar els casos de Ciutadilla i els Alamús, dues poblacions on els ajuntaments han fet inversions municipals per mantenir una botiga d’aliments i un bar però que, en canvi, "els veïns han de continuar desplaçant-se diversos quilòmetres per aconseguir els diners en efectiu amb què pagar el pa o el cafè”, així com que la societat estatal Correos està instal·lant caixers automàtics en municipis on encara disposen d’entitats bancàries i no ho fa en els pobles on no n’existeix cap.