ODS número 10: Reducció de les Desigualtats, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 17: Aliança pels Objectius

La diversitat ha estat un dels principals vectors de transformació de les comunitats de l'OCDE en les darrers dècades. Un fenomen que comporta reptes però que, si es gestiona adequadament, també ofereix moltes oportunitats com a motor d’enriquiment cultural, de creativitat, d'incorporació de talent, d'arribada de nous consumidors/contribuents, de rejoveniment demogràfic, etc.






31/01/2023

Per aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix aquest nou context i prevenir-ne els riscos és necessari promoure la capacitat d’integració dels mercats de treball i de les societats, amb mesures inclusives com les que ja s’han començat a implementar en països o ciutats de l’OCDE: normatives antidiscriminatòries, serveis d'acollida a nouvinguts, legislacions per garantir la igualtat de gènere, bonificacions fiscals per a la contractació de col·lectius vulnerables, polítiques per incrementar la presència de certs col·lectius a l'administració pública, polítiques de quotes en els òrgans de govern, etc.

La realitat és que, malgrat la bona intenció que les va motivar, no totes són igualment eficaces amb tots els col·lectius... Algunes són útils per a uns col·lectius i poc efectives per a d'altres (per exemple hi ha mesures de diversificació de l'administració pública que han mostrat bons resultats per a la incorporació de persones amb discapacitat però no han sigut tan efectives a l'hora d'incorporar diversitat cultural), altres intervencions no tenen en compte el "filtre previ" que suposen les barreres socioeconòmiques (per exemple les polítiques de reserves de places per a l'accés a la universitat), cosa que provoca que moltes persones desafavorides no tinguin ni l'oportunitat d'optar-hi, i la majoria de les mesures existents es basen en discriminar positivament a determinats col·lectius cosa que deixa fora a persones en situació vulnerable que no es poden encasellar en cap d'aquestes categories.

Tot plegat posa de manifest que no hi ha una "solució màgica", sinó que l'important és desplegar un conjunt d'oportunitats d'igualtat, garantir un accés equitatiu (tenint en compte els desavantatges que generen les diferències en el nivell de renda), combinar mesures generals i mesures adreçades a col·lectius específics, i acompanyar-les d'estratègies proactives que "vagin a buscar" a les persones per informar-les de les possibilitats existents i de campanyes informatives que previnguin el possible rebuig de la resta de l'opinió pública.