Llei 1/2023, de 20 de febrer, publicada al BOE número 44, de 21 de febrer de 2023

21/02/2023

Aquesta llei té com a objecte la regulació del règim jurídic de la política espanyola de cooperació per al desenvolupament sostenible i la solidaritat global.

La llei s'estructura en cinc capítols:

El capítol I, dedicat a la política espanyola de cooperació per al desenvolupament sostenible i la solidaritat global, inclou en la seva secció 1a la política espanyola de cooperació per al desenvolupament sostenible i la solidaritat global trobant-se en l'article 1 l'objecte, definició i àmbit d'aplicació de la llei. En la secció 2a es recullen els principis, objectius i prioritats. Al costat de la cooperació entre Estats, s'aborden també qüestions globals que transcendeixen el caràcter internacional de la cooperació i se situen en una perspectiva més àmplia de valors cosmopolites i de ciutadania global. Es recull, en particular, el mandat d'aconseguir, en el termini acordat per la UE, el 0,7 % de la RNB com a Ajuda Oficial al Desenvolupament (d'ara endavant, AOD) per a comptar amb les capacitats i recursos necessaris per a respondre als compromisos multilaterals. A més de la AOD, es contemplen els instruments i recursos inclosos en la mètrica del Suport Oficial Total al Desenvolupament Sostenible (en endavant, AOTDS), i encoratjar la mobilització de recursos addicionals conforme a l'Agenda d'Acció d'Addis Abeba. Finalment, es recullen en un article específic les prioritats geogràfiques i temàtiques, que seran establertes periòdicament en els successius Plans Directors i altres instruments de planificació.

El capítol II es compon de cinc seccions: la 1a, titulada «Planificació, Seguiment i Avaluació de la cooperació espanyola per al desenvolupament sostenible». S'estableix un sistema de cooperació basat en el coneixement, amb millor fonamentació doctrinal i tècnica de les estratègies, les polítiques, i els diàlegs amb països socis i amb altres actors, interns i externs, a través d'aliances i xarxes de coneixement i pràctica. La 2a secció té per objecte regular els instruments i modalitats. La secció 3a recull les accions públiques complementàries de la cooperació per al desenvolupament sostenible. Es reconeix la importància de l'educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global i el foment de la participació, la justícia global i la solidaritat. Al seu torn, la secció 4a regula l'acció humanitària en la qual es reconeix la seva especificitat i el seu marc normatiu diferenciat en el Dret Internacional; les seves necessitats de gestió, concordes a situacions d'emergència, la importància d'un enfocament de nexe entre la promoció d'aquesta acció humanitària, i la pau i el desenvolupament, i la necessitat de reforçar la coordinació amb altres actors i de dotar-la de les adequades capacitats i recursos, establint que almenys el 10 % de l’AOD espanyola es destinarà a aquest fi. La llei també reafirma la importància de la cooperació cultural i de l'acció cultural exterior per al desenvolupament sostenible, a càrrec de l’AECID. La secció 5ª d'aquest capítol II, dedicada a la cooperació financera per al desenvolupament sostenible, després de definir l'objecte d'aquest concepte i els seus principis rectors i objectius, recull la creació del Fons Espanyol de Desenvolupament Sostenible (d'ara endavant, FEDES, F.C.P.J.) com a instrument de cooperació financera sense personalitat jurídica pròpia, amb nous instruments i procediments decisoris i de gestió més àgils, i directrius que millorin el seu impacte i assegurin la seva plena coherència amb les metes del desenvolupament sostenible. El fons facilitarà, entre altres, el compliment dels compromisos assumits per Espanya en l'àmbit de canvi climàtic. Igualment, en aquesta secció es destinen diversos articles a la regulació de les modalitats de finançament, els països destinataris, la gestió del FEDES, F.C.P.J., que s'atribueix a l’AECID, i el control parlamentari.

El capítol III compost per tres seccions, està dedicat als òrgans competents en la formulació de la política de cooperació per al desenvolupament sostenible, entre els quals es compten el Congrés dels Diputats i el Senat (secció 1a), el Govern (secció 2a), i els òrgans de coordinació i consulta (secció 3a), en concret el Consell Superior de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global; la Comissió Interministerial de la Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global, com a instància de coordinació de l'Administració General de l'Estat i la Conferència Sectorial per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global, que reforça la participació i coordinació amb les comunitats autònomes i ens locals, de manera que els mandats de la llei abastin el conjunt d'actuacions i recursos de l'acció exterior d'Espanya en favor del desenvolupament sostenible.

El capítol IV té per objecte regular els òrgans competents en l'execució de la política espanyola de cooperació per al desenvolupament sostenible, al llarg de tres seccions. La 1a es refereix a l'Administració General de l'Estat i organismes dependents, incloent-hi l’AECID, les Oficines de cooperació espanyola dependents d'aquesta, i altres institucions executores, com la FIIAPP, F.S.P., especialitzada en cooperació tècnica entre Administracions públiques i en matèria de govern, i la Fundació Carolina, en l'àmbit de l'educació superior, ciència i tecnologia, millorant la seva integració en el sistema espanyol de cooperació per al desenvolupament. Finalment, s'al·ludeix també a altres ministeris que puguin estar implicats en la política de cooperació. Al seu torn, la secció 2a es refereix a la cooperació descentralitzada de les comunitats autònomes i ens locals, reconeixent les seves capacitats, aportació i valor diferencial com a expressió plural i solidària, i com a via de participació en el sistema de la cooperació espanyola de les seves administracions i societats. La secció 3a es refereix a altres entitats, que suposen una aportació fonamental al sistema, incloent-hi les ONGD i la societat civil, així com el sector privat, agents socials i econòmics, universitats i centres d'estudi i recerca.

Finalment, el capítol V regula en la seva secció 1a el personal al servei de l'Administració General de l'Estat i del sector públic institucional, en l'àmbit de la cooperació per al desenvolupament sostenible, i, en particular, el règim jurídic del personal de l’AECID, amb l'objectiu prioritari d'assegurar la retenció i atracció de talent capacitació, especialització i promoció dels recursos humans. En la seva secció 2a recull una millor previsió normativa dedicant sengles articles al personal cooperant i voluntari en l'exterior, que es reflectiran en un nou Estatut de les Persones Cooperants que desenvolupi aquesta llei.

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE.