Llei 2/2023, de 20 de febrer, publicada al BOE número 44, de 21 de febrer de 2023, que té per finalitat atorgar una protecció adequada enfront de les represàlies que puguin sofrir les persones físiques que informin sobre alguna de les accions o omissions a del seu article 2, a través dels procediments previstos en aquesta. També té com a finalitat l'enfortiment de la cultura de la informació, de les infraestructures d'integritat de les organitzacions i el foment de la cultura de la informació o comunicació com a mecanisme per a prevenir i detectar amenaces a l'interès públic

21/02/2023

La llei s'estructura en 68 articles, sis disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i dotze disposicions finals.

El títol I precisa la finalitat i l'àmbit d'aplicació de la llei. La finalitat de la norma és la de protegir les persones que en un context laboral o professional detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i les comuniquin mitjançant els mecanismes regulats en aquesta. Pel que fa al seu àmbit d'aplicació, a més de protegir als qui informin sobre les infraccions del Dret de la Unió previstes en la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2019, aquesta llei abasta també les infraccions penals i administratives greus i molt greus del nostre ordenament jurídic. Així mateix, s'exclouen de l'àmbit d'aplicació material els supòsits que es regeixen per la seva normativa específica, això és, aquella que regula els mecanismes per a informar sobre infraccions i protegir els informants previstes per lleis sectorials o pels instruments de la Unió Europea enumerats en la part II de l'annex de la Directiva (UE) 2019/1937. Al costat de la descripció de l'àmbit objectiu d'aplicació, precisa la llei l'àmbit subjectiu, això és, les persones que estan protegides enfront de possibles represàlies. Així, s'estén la protecció a totes aquelles persones que tenen vincles professionals o laborals amb entitats tant del sector públic com del sector privat, aquelles que ja han finalitzat la seva relació professional, voluntaris, treballadors en pràctiques o en període de formació, persones que participen en processos de selecció. També s'estén l'empara de la llei a les persones que presten assistència als informants, a les persones del seu entorn que puguin sofrir represàlies, així com a les persones jurídiques propietat de l'informant, entre altres.

El títol II conté el règim jurídic del Sistema intern d'informació que abasta tant el canal, entès com a bústia o mitjà per a recepció de la informació, com el Responsable del Sistema i el procediment. El Sistema intern d'informació hauria d'utilitzar-se de manera preferent per a canalitzar la informació. No obstant això, declarada aquesta preferència, l'informant pot triar el mitjà a seguir, intern o extern, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que consideri. En aquest títol es dedica un primer capítol a les disposicions aplicables tant en el sector públic com en el privat. La configuració del Sistema intern d'informació ha de reunir determinats requisits, entre altres, el seu ús assequible, les garanties de confidencialitat, les pràctiques correctes de seguiment, recerca i protecció de l'informant. Així mateix, resulta indispensable per a l'eficàcia del Sistema intern d'informació la designació del responsable del seu correcte funcionament. S'ha de destacar que es permet la comunicació anònima. Quan es traslladi una comunicació en el marc del Sistema intern d'informació, que entre dins de l'àmbit d'aplicació de la llei, s'aplicarà la regla específica continguda en aquesta llei quant a la possibilitat de presentació i tramitació de comunicacions anònimes.

La llei diferencia l'extensió de l'obligació de configurar aquests canals interns en l'àmbit de les organitzacions privades de les quals pertanyen al sector públic. En l'àmbit privat, seguint la previsió de la Directiva, estaran obligades a configurar un Sistema intern d'informació totes aquelles empreses que tinguin més de cinquanta treballadors. En els grups d'empreses serà la societat dominant la que pugui implantar els principis i polítiques que inspirin l'organització del Sistema per a l'adequada organització i coordinació dels canals en cadascuna de les entitats que formen part d'aquell. Sent conscients del cost que aquesta nova càrrega pugui generar en les empreses, la llei admet que aquelles que, superant la xifra de cinquanta treballadors comptin amb menys de dos-cents cinquanta, puguin compartir mitjans i recursos per a la gestió de les informacions que rebin, quedant sempre clara l'existència de canals propis en cada empresa. No obstant això, amb independència del nombre d'empleats, s'obliga a comptar amb un Sistema intern d'informació a tots els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, així com a les fundacions que dels mateixos depenguin, sempre que rebin fons públics per al seu finançament.

En relació amb el sector públic, la llei ha estès en tota la seva amplitud l'obligació de comptar amb un Sistema intern d'informació. En conseqüència, han de configurar tal Sistema les Administracions públiques, ja siguin territorials o institucionals, les autoritats independents o altres organismes que gestionen els serveis de la Seguretat Social, les universitats, les societats i fundacions pertanyents al sector públic, així com les corporacions de Dret Públic. En el mateix sentit, s'imposa també comptar amb un Sistema intern d'informació a tots els òrgans constitucionals i de rellevància constitucional, així com aquells esmentats en els Estatuts d'Autonomia. Si bé és cert que la Directiva atribueix als Estats membres la decisió de dispensar d'algunes obligacions als municipis de menys de deu mil habitants, aquesta llei no contempla aquesta excepció. En conseqüència, atesa la necessitat d'oferir un marc comú i general de protecció dels informants, de no facilitar escletxes que puguin danyar greument l'interès general, s'estén a tots els municipis l'obligació de comptar amb un Sistema intern d'informació. Ara bé, aquesta obligació s'acompanya d'unes certes precisions amb la finalitat de facilitar el seu compliment a aquells municipis la població dels quals no superi els deu mil habitants. La llei permet que aquests municipis puguin compartir mitjans per a la recepció d'informacions amb altres Administracions que exerceixin les seves competències en la mateixa comunitat autònoma. Aquesta possibilitat no eximeix que cada administració local tingui un responsable del seu sistema intern d'informacions. D'altra banda, es preveu que la gestió material del Sistema intern d'informació es realitzi mitjançant modalitats de gestió indirecta, si bé l'atribució per part de les Administracions territorials a un tercer de la gestió del Sistema intern d'informació requerirà que acreditin la insuficiència de mitjans propis per a poder realitzar la funció.

El títol III de la llei regula el canal extern d'informació, la gestió del qual correspon a l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. prevista en el títol VIII. Davant d’aquest canal podran informar les persones físiques a les quals es refereix l'article 3 de la llei, ja sigui directament, ja amb posterioritat a la prèvia formulació d'informació davant el canal intern. Després de detallar el procediment de recepció de les comunicacions, que poden dur-se a terme de manera anònima o amb reserva de la identitat de l'informant, i de la seva forma, escrita o verbal, l'articulat de la norma aborda el tràmit d'admissió, en el qual després d'una anàlisi preliminar, es decideix sobre la seva admissió a tràmit, inadmissió motivada si concorre alguna de les causes taxades que a aquest efecte es preveuen, comunicació immediata al Ministeri Fiscal si la conducta pogués ser constitutiva de delicte o remissió a una altra Autoritat o Organisme que pogués resultar competent per a la tramitació de la comunicació. Admesa a tràmit la comunicació, comença la fase instructora, que culminarà mitjançant l'emissió d'un informe per l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant. Emès l'informe, l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant podrà acordar l'arxivament de l'expedient; l'inici del procediment sancionador, sense perjudici de posar els fets en coneixement del Ministeri Fiscal si, malgrat no apreciar inicialment indicis que els fets poguessin revestir el caràcter de delicte, així resultés del curs de la instrucció, o de la Fiscalia Europea quan resultin afectats els interessos financers de la Unió Europea, en el seu cas; o la remissió de la informació a una altra autoritat o organisme competent, si així procedeix. El termini per a finalitzar aquesta fase d'instrucció no pot ser superior a tres mesos. La resolució que adopti l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. no podrà ser objecte de cap recurs, ni administratiu ni jurisdiccional, sense perjudici de la possible impugnació de la resolució que posi fi al procediment sancionador que es pogués incoar arran de les recerques realitzades. Ha de tenir-se en compte que l'informant pel fet de comunicar l'existència d'una infracció penal o administrativa no té la condició d'interessat, sinó de col·laborador amb l'Administració. De manera que les recerques que dugui a terme tant en el marc del Sistema intern d'informació del sector públic com en el marc del procediment que desenvolupa l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. s'inicien sempre d'ofici i de conformitat amb el procediment establert en la LPAC. Així mateix, preveu el títol III el conjunt de drets i garanties que ostenta l'informant en el procediment de comunicació externa davant l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. i l'exigència de revisió dels procediments de recepció i seguiment d'informacions, donant així compliment al mandat de la Directiva. Finalment, convé destacar la possible implantació de canals externs d'informació per part de les comunitats autònomes. La gestió d'aquests canals externs serà assumida per autoritats independents autonòmiques anàlogues a l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. la competència del qual podrà estendre's tant a les informacions sobre infraccions que, compreses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, siguin comeses en l'àmbit de les entitats del sector públic autonòmic i local del territori de la corresponent comunitat autònoma, com a les relatives a incompliments imputables a entitats del sector privat que produeixin efectes únicament en el territori d'aquesta comunitat autònoma.

El títol IV conté disposicions comunes a les comunicacions internes i externes. Es regula l'obligació de proporcionar informació adequada de manera clara i fàcilment accessible sobre els canals de comunicació interna i externa, com a mitjà i garantia per a un millor coneixement dels canals que estableix aquesta llei.

El títol V s'ocupa de la revelació pública. Els informants que utilitzen els mitjans interns i externs compten amb un règim específic de protecció enfront de les represàlies.

El títol VI regula el règim del tractament de dades personals que derivin de l'aplicació d'aquesta llei. La llei també regula determinades condicions especials en relació amb els tractaments de dades a fi de garantir plenament el dret a la protecció de dades i en particular la identitat dels informants i de les persones investigades per la informació subministrada. La preservació de la identitat de l'informant és una de les premisses essencials per a garantir l'efectivitat de la protecció que persegueix aquesta llei. D'aquí ve que s'exigeixi que en tot moment hagi de ser garantida. En aquesta línia es disposa que la dada de la identitat de l'informant mai serà objecte del dret d'accés a dades personals i es limita la possibilitat de comunicació d'aquesta identitat només a l'autoritat judicial, el Ministeri Fiscal o l'autoritat administrativa competent exigint que en tot cas s'impedeixi l'accés per tercers a aquesta. D'altra banda, s'exigeix que les entitats obligades a disposar d'un Sistema intern d'informació, els tercers externs que en el seu cas el gestionin i l'Autoritat Independent de Protecció de Dades, A.A.I. així com les que en el seu cas es constitueixin, comptin amb un delegat de protecció de dades.

El títol VII constitueix l'eix de la llei de les mesures de protecció per a emparar a aquelles persones que mantenen una actitud cívica i de respecte democràtic en alertar sobre infraccions greus que danyen l'interès general. D'aquí ve que la primera mesura sigui la contundent declaració de prohibir i declarar nul·les aquelles conductes que puguin qualificar-se de represàlies i s'adoptin dins dels dos anys següents a ultimar les recerques. Els informants comptaran amb el suport necessari de l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. perquè les mesures de protecció establertes en resultin eficaces. Però les mesures de protecció no es dirigeixen només a favor dels informants. També aquelles persones a les quals es refereixin els fets relatats en la comunicació han de comptar amb una singular protecció davant el risc que la informació, fins i tot amb aparent aparença de veracitat, hagi estat manipulada, sigui falsa o respongui a motivacions que el Dret no pot emparar. Aquestes persones mantenen tots els seus drets de tutela judicial i defensa, d'accés a l'expedient, de confidencialitat i reserva d'identitat i la presumpció d'innocència; en fi, dels mateixos drets que gaudeix l'informant. Els avantatges i eficàcia que han demostrat els programes de clemència en uns certs àmbits sectorials han portat a incloure una regulació en la qual es precisen les concretes condicions per a la seva correcta aplicació.

El títol VIII regula l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I, com a ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia dotat d'autonomia i independència orgànica i funcional respecte de l'Executiu i del sector públic, així com de tota entitat l'activitat de la qual pugui ser sotmesa a la seva supervisió. Estructurat en tres capítols, el primer d'ells recull la naturalesa i funcions de l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I.: gestió del canal extern de comunicacions, assumpció de la condició d'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèria de protecció de l'informant, elaboració de models de prevenció de delicte en l'àmbit públic, assumpció de la competència sancionadora en la matèria, entre altres. El capítol II desenvolupa el règim jurídic al fet que se sotmet la nova Autoritat, distingint el règim jurídic general al fet que sotmet la seva activitat i les singularitats que presenta en matèria de personal, de contractació, patrimonial, d'assistència jurídica, pressupostari, de comptabilitat i de control economicofinancer. Dins d'aquestes particularitats, s'ha considerat necessari dotar a l'ens de dues potestats menys freqüents, però totalment necessàries: d'un costat, la possibilitat que la pròpia Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. pugui elaborar circulars i recomanacions que estableixin els criteris i pràctiques adequades per al compliment de les disposicions contingudes en aquesta llei i les normes que la desenvolupin. D'un altre costat, la llei atribueix l'exercici de la potestat sancionadora, prevista en el títol IX de la norma. Finalment, el capítol III recull el règim d'organització interna de l'entitat. Es preveu l'existència d'una Presidència, òrgan de govern de l'Autoritat, que tindrà com a òrgan d'assessorament una Comissió Consultiva, de marcat caràcter tècnic per la seva composició, molts dels vocals de la qual són nats, per raó del càrrec, procedents bé de l'Administració Pública, bé d'organismes reguladors o supervisors.

El títol IX que estableix el règim sancionador.

Conclou la llei amb:

sis disposicions addicionals relatives a la revisió periòdica dels procediments de recepció i seguiment de les comunicacions per les autoritats responsables, als convenis que puguin subscriure Estat i comunitats autònomes per a atribuir a l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I. competències de gestió del canal extern de comunicacions en l'àmbit autonòmic corresponent, l'elaboració d'una memòria anual i d'informació estadística agregada, a l'administració dels Territoris Històrics del País Basc, a l'Estratègia contra la corrupció i a l'extensió de les mesures de protecció;

tres disposicions transitòries per a regular els canals interns d'informació ja habilitats i l'adaptació dels Sistemes interns d'informació ja existents i la implantació d'aquests sistemes, amb caràcter general, pels subjectes obligats en el termini de tres mesos, així com la previsió pressupostària de l'Autoritat Independent;

dotze disposicions finals per les quals es modifiquen, entre altres:

la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta; l

la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa per a incloure a la nova Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, A.A.I.;

la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència;

la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme;

la Llei 10/2014, de 26 de juny, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit;

la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014;

la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia de drets digitals;

una clàusula d'habilitació normativa;

i la seva entrada en vigor, que serà als vint dies de la seva aplicació al BOE, és a dir el 13 de març.