S’està fent evident que ni corregim massa ni frenem a temps. La nostra capacitat d’adaptació està en entredit i la situació general, lluny de millorar, encara va empitjorant. És cert que s’estan fent esforços però els resultats no ens acaben d’acompanyar... Toca persistir

La sessió que s’està celebrant aquest matí del Seminari Tècnic Local tracta tota aquesta problemàtica i s'endinsa concretament en saber de quines eines disposem per poder-nos adaptar al canvi climàtic i dels exemples del litoral català i la xarxa hídrica






12/05/2023

Lluís Torrent, ambientòleg i consultor en canvi climàtic i assistència tècnica internacional, ha estat el que ha presentat la primera ponència amb el títol ‘Com podem els municipis adaptar-nos al canvi climàtic i de quines eines disposem?’. En la seva intervenció ha explicat l’anàlisi de l’estat i l’evolució recent i futura del clima a Catalunya, tant des del punt de vista de les bases físiques com amb relació als diversos sistemes naturals i humans, que resumeix el ‘Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya’ elaborat per més de 140 autors/es i 40 revisors/es, científics i experts tècnics procedents dels principals centres de recerca i universitats del país. A més, ha parlat dels conceptes i processos d’adaptació, de les polítiques per planificar la resposta a aquest canvi climàtic, de les guies com a instruments per a l’adaptació climàtica i de quins recursos podem disposar.

Per parlar de l’adaptació del litoral i de la xarxa hídrica, ens acompanyen Gabriel Borràs, biòleg, responsable d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya; Francesc Xavier Roig, doctor en Geologia i en Geografia i consultor ambiental; Jordi Bonet Beltran, tècnic en canvi climàtic del Consell Comarcal del Maresme; i Carles Ibáñez, director científic del Centre en Resiliència Climàtica i cap de la línia de Canvi Climàtic d’Eurecat.

Tots ells ens han explicat quins són els principals reptes de l’administració pública i els principals riscos climàtics i àmbits prioritaris d’actuació, ens han explicat bones i males pràctiques en la gestió de l’aigua i algunes recomanacions per millorar la capacitat adaptativa. També han enumerat quines han de ser les principals àrees d'acció i sectors d'intervenció, posant alguns exemples de bones pràctiques; i finalment han explicat en concret el cas del Maresme (infraestructures, ports, tempestes....), Calafell, Tarragona i Torroella de Montgrí.