Llei 12/2023, de 24 de maig, publicada al BOE número 124, de 25 de maig de 2023

25/05/2023

La Llei d'habitatge busca establir una regulació homogènia dels aspectes més essencials de les polítiques d'habitatge que afecten tant la satisfacció del dret d'accés a l'habitatge com altres drets constitucionals i l'activitat econòmica del país. Ho fa des de dues perspectives: una juridicopública, que es contempla principalment en el títol preliminar i en els títols I a III, i una altra perspectiva juridicoprivada, més present en el títol IV.

Dins d'aquest marc, els objectius de la llei són els següents:

- Establir una regulació bàsica dels drets i deures dels ciutadans en relació amb l'habitatge, així com dels associats a la propietat de l'habitatge, aplicable a tot el territori nacional.

- Facilitar l'accés a un habitatge digne i adequat a les persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge en condicions de mercat, amb especial atenció als joves i col·lectius vulnerables, i fomentant l'existència d'una oferta a preus assequibles i adaptada a les realitats dels entorns urbans i rurals.

- Dotar d'instruments efectius per assegurar la funcionalitat, la seguretat, l'accessibilitat universal i l'habitabilitat dels habitatges, garantint així la dignitat i la salut de les persones que hi viuen.

- Definir els aspectes fonamentals de la planificació i programació estatals en matèria d'habitatge per fomentar l'exercici del dret constitucional en tot el territori.

- Regular el règim jurídic bàsic dels parcs públics d'habitatge, assegurant-ne el desenvolupament, la protecció i l'eficiència per atendre aquells sectors de la població amb majors dificultats d'accés.

- Fomentar el desenvolupament de tipologies d'habitatge adequades a les diferents formes de convivència i d'habitatge, afavorint l'adaptació a les dinàmiques i les exigències actuals dels llars.

- Millorar la protecció en les operacions de compra i lloguer d'habitatge, introduint uns mínims d'informació necessària per donar seguretat i garanties en el procés.

Per avançar en el compliment d'aquests objectius, la llei s'estructura en cinc títols i conté 36 articles, sis disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i nou disposicions finals.

En el títol preliminar es concreten l'objecte i els fins de la llei, s'estableixen les definicions legals corresponents i es configuren les polítiques destinades a satisfer el dret d'accés a un habitatge digne i adequat com a servei d'interès general.

Els títols I a III aborden aspectes juridicopúblics relacionats amb l'habitatge. Aquests inclouen la regulació de les polítiques públiques per a l'accés a un habitatge digne i adequat, així com els drets i deures dels ciutadans en relació amb l'habitatge i la propietat. També s'estableixen instruments per garantir la funcionalitat, seguretat, accessibilitat universal i habitabilitat dels habitatges.

El títol IV de la llei se centra en aspectes juridicoprivats, especialment en el règim jurídic dels parcs públics d'habitatge. S'hi estableixen les normes per al desenvolupament, protecció i eficiència d'aquests parcs per atendre els sectors de la població amb més dificultats d'accés a l'habitatge.

La llei finalitza amb sis disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i nou disposicions finals.

Mitjançant la disposició addicional primera s'estableix la creació d'una base de dades de contractes de lloguer d'habitatge, que estarà vinculada als registres autonòmics de fiances de les comunitats autònomes, al Registre de la Propietat i altres fonts d'informació d'àmbit estatal, autonòmic o local, amb l'objectiu d'incrementar la informació disponible per al seguiment de les mesures, reforçant la coordinació amb les comunitats autònomes en matèria d'intercanvi d'informació sobre l'habitatge en lloguer, i establint un procés específic de col·laboració amb les comunitats autònomes que hagin avançat en la conformació de sistemes de referència de preus del lloguer en els seus respectius àmbits territorials.

Per la seva part, la disposició addicional segona reforça la política d'habitatge com a prioritat en la gestió patrimonial de l'Estat i, d'una manera especial, en aquells àmbits que hagin estat declarats com a zones de mercat residencial tensionat, en els quals és necessari mobilitzar tot el sòl que potencialment pugui ser destinat a usos residencials per fer front a l'escassetat d'oferta assequible que caracteritza aquests entorns.

A la disposició addicional tercera s'estableix la previsió d'un procés de revisió dels criteris per a la identificació de zones de mercat residencial tensionat, per adequar-los a la realitat i evolució del mercat residencial, que tindrà lloc al cap de tres anys des de l'entrada en vigor de la llei, sobre la base de la cooperació amb les Administracions competents en matèria d'habitatge.

La disposició addicional quarta regula l'aplicació dels recursos dels plans estatals en matèria d'habitatge en els tràmits d'intermediació i conciliació previs a la presentació de la demanda, introduïts en la modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, que es recull a la disposició final cinquena de la llei.

A la disposició addicional cinquena s'estableix la constitució d'un grup de treball per a la millora de la regulació dels contractes de lloguer d'ús diferent del d'habitatge i, en particular, dels contractes de lloguer subscrits per temporada.

Pel que fa a la disposició addicional sisena, per la seva particular rellevància en l'àmbit de l'habitatge, es regulen determinats aspectes de l'activitat dels administradors de finques, tenint en compte que és un col·lectiu professional de gran importància per assegurar la garantia i protecció dels drets dels consumidors i usuaris en la gestió de l'habitatge.

Les disposicions transitòries aborden qüestions relacionades amb els habitatges qualificades amb règim de protecció, els objectius d'habitatge destinats a polítiques socials, els procediments suspesos i el règim dels contractes de lloguer anteriors a l'entrada en vigor de la llei.

La disposició derogatòria derogarà disposicions de rang igual o inferior.

Les disposicions finals preveuen mesures excepcionals per intervenir en el mercat, incentius fiscals per al lloguer d'habitatge, recàrrecs pels habitatges desocupat, reserva de sòl per a l'habitatge protegit, millores en el procediment de desnonament i limitació de l'actualització anual del lloguer en els contractes d'arrendament.

Adjuntem a la part inferior un document elaborat per l'FMC amb les claus més importants d'aquesta Llei estatal per dret a l’habitatge que s’ha publicat al BOE.