Aquest matí ha tingut lloc la primera sessió de la 36a edició del Seminari de Dret Local de l'FMC. La inauguració ha anat a càrrec del nou president de l’FMC, Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, i de Juli Ponce, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i director del Seminari
En aquesta primera sessió parlem de la funció pública i de les competències locals després de 10 anys de l’LRSAL
20/10/2023
Eduard Rivas, en la seva primera intervenció com a nou president de l'entitat, ha posat en valor aquest seminari com un dels pilars fonamentals de la formació que s'organitza des de l'FMC, i ha destacat que: "com sempre, continuem mirant endavant, creant xarxes de relacions, teixint complicitats i trobant solucions compartides a tot allò que preocupa els governs locals". I ha finalitzat donant la benvinguda als
més de 250 alumnes que ens acompanyeu avui, "gràcies per acompanyar-nos en
aquesta nova edició del Seminari de Dret Local que avui comença i que espero
que us resulti d’utilitat i us ajudi en el desenvolupament de la vostra tasca
diària".
El primer ponent, Miguel Sánchez Morón, catedràtic de Dret
Administratiu de la Universitat d’Alcalà d’Henares, ha fet un balanç general
sobre l’aplicació de la reforma que va suposar la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat
Públic (EBEP), balanç que, segons ell, presenta coses positives i coses
negatives, ja que la reforma de l’EBEP és també una reforma inacabada i el seu
futur depèn de la voluntat dels governs i de les capacitats de gestió a cada
administració pública.
En la segona ponència Alfred Lacasa Tribó, secretari de l’Ajuntament de Blanes, explica les competències locals
en l’actualitat després de 10 anys de la Llei de racionalització i sostenibilitat
de l’Administració local (LRSAL). Informa sobre eren els seus
objectius, enumera la tipologia de les competències locals, s’endinsa en les sentències del Tribunal Constitucional que resolen les impugnacions de
la LRSAL (en especial l’STC 107/2017, de 21 de setembre de 2017, que resol el
conflicte en defensa de l’autonomia local plantejat per 2.393 municipis) i la legislació
catalana que atribueix competències als ens locals; parla de l’exercici de
les competències locals (quina és la situació dels serveis públics, els
monopolis locals i les activitats econòmiques: la connexió entre el règim local
i la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i
sostenibilitat financera, i la no duplicitat com a paràmetre de control); dona apunts de la relació entre l’LRBRL, l’LRJSP i l’LCSP des de l’òptica
dels serveis públics locals; i finalment posa com a exemple un cas pràctic: el
finançament del consorci públic centre d’educació especial Montserrat Montero
de Granollers i apunta algunes idees per un sector públic local millor.
En els grups de treball, es parlarà dels acords adoptats per
òrgan incompetent: nul·litat o anul·labilitat, a càrrec de David Cabezuelo
Valencia, secretari de l'Ajuntament Sabadell; i de les modificacions del TRLUC
introduïdes per la Llei 3/2023, de 16 de març, a càrrec de Gemma Segura López,
advocada. Cabezuelo afirma que dins de la invalidesa dels actes administratius hi
ha dues categories: l’anul·labilitat, que és la regla general per sancionar els
actes administratius il·legals que incorrin en qualsevol infracció de
l’ordenament jurídic i la nul·litat de ple dret, que és l’excepció i només es dona
en els supòsits legalment taxats que constitueixen les vulneracions més greus de
l’ordenament jurídic; i analitza totes dues categories. Per acabar, Segura
parla del sòl no urbanitzable, el tanteig i retracte, les llicències: informes d’idoneïtat
tècnica, la densitat de l’ús residencial i dels plans urbanístics per a la implantació
d’actuacions declarades d’interès general superior.