ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Tradicionalment les ciutats han estat planificades per homes blancs de classe social mitjana i alta, cosa que ha provocat que les necessitats dels col·lectius més vulnerables s'hagin tingut poc en compte
Això ha portat a dissenyar entorns urbans hostils per als residents més petits (amb molt de trànsit, exposició a nivells excessius de contaminació, amb mancança d’espais de joc, pocs carrils bici o amb una xarxa de transport públic insuficient) i que les famílies tinguin por de deixar anar sols als nens i nenes






24/10/2023

Canviar aquesta situació i convertir les ciutats en habitats "child-friendly" (que també acaba essent beneficiós per a molts altres col·lectius vulnerables) és un procés llarg i complex, però això no pot ser utilitzat com a pretext per a no començar a posar fil a l’agulla. Ben al contrari, i amb major força davant el Dia Universal dels Drets dels Infants, aquest ha d’esdevenir un objectiu prioritari envers el qual cal anar fent (petits o grans) passos: incorporant les necessitats dels infants en la presa de decisions sobre urbanisme i sobre infraestructures, escoltant l'opinió dels mateixos infants, millorant la qualitat i la seguretat dels espais públics, formant i sensibilitzant els tècnics i urbanistes municipals o impulsant projectes pilot.