ODS número 1: Fi de la Pobresa i ODS número 10: Reducció de les Desigualtats

La crisi de l'habitatge no es tradueix només en un major endeutament dels nous propietaris o en l'expulsió de les grans ciutats de molts joves que no poden accedir a uns habitatges de preu desorbitat, també està darrere de l'augment de persones que viuen al carrer o en pisos sobreocupats

Un problema que sovint queda eclipsat per un debat social sobretot centrat en els preus i en la manca d'oferta






12/12/2024

Conscienciar l'opinió pública sobre l'existència i la gravetat de la situació que viuen les persones que no tenen sostre i sobre la necessitat d'adoptar mesures per democratitzar l'accés a l'habitatge passa, en primer lloc, per posar-hi cares i relats concrets (històries en primera persona) per, a continuació: 1) apel·lar als valors socials i als principis morals que obliguen a actuar per garantir una vida digne a tothom, 2) fer referència a la necessitat de prevenir el sensellarisme per evitar conseqüències a major cost social (pobresa, fam, mancances alimentàries entre infants, abandonament escolar prematur, augment de malalties mentals, etc.) i 3) plantejar solucions.