Com preparem les ciutats per a la previsible duplicació de la població urbana global cap al 2050? Afrontar els reptes ambientals i de recursos que això suposa exigeix repensar completament l'urbanisme i la seva governança: dissenyant les ciutats per a les persones enlloc de per als cotxes, facilitant l'accessibilitat a les oportunitats urbanes, invertint en l’eficiència energética dels edificis, impulsant sistemes de mobilitat més sostenibles, i optimitzant la gestió dels residus






17/12/2018

Aconseguir-ho passa per "construir" ciutats més denses, amb barris multifuncionals (que redueixen la necessitat de desplaçaments), amb sistemes de mobilitat interna i de climatització no contaminants, més ben connectades amb "l'exterior" (en sentit físic i telemàtic), amb un ús més intensiu dels espais públics, i substituïnt la dinàmica de competitivitat entre municipis per una cultura de col·laboració.

Els exemples de Minneapolis (Estats Units) que va reduir les emissions de gasos en un 33% substituïnt el consum de combustibles fòssils per energies renovables, instal·lant sistemes de climatització de districte i promovent les construccions de fusta, o de Beijing (Xina) que va aconseguir reduir significativament el consum de recursos amb mesures per millorar l'eficiència industrial i dels edificis i generant electricitat a partir dels residus, posen de manifest les potencialitats, en termes de sostenibilitat i de qualitat de vida, de la transformació dels entorns urbans.