Resolució de 22 de gener de 2019, del Congrés dels Diputats, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord de derogació del Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, publicada al BOE numero 21, de 24 de gener de 2019

28/01/2019

De conformitat amb el que disposa l'article 86.2 de la Constitució, el Congrés dels Diputats va acordar derogar el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer, publicat en el «Butlletí Oficial de l'Estat» nombre 304, de 18 de desembre de 2018.

Cal tenir present que el Reial decret llei, que s'estructurava  en quatre títols, i es compon de cinc articles, una disposició addicional, dues disposicions transitòries i tres disposicions finals, incorporava diverses disposicions en matèria d’habitatge i hisendes locals.

Així, el títol I introduïa la reforma de la regulació dels contractes d'arrendament d'habitatge, a través de diferents modificacions de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans entre les quals destaca l'extensió dels terminis de la pròrroga obligatòria i la pròrroga tàcita dels contractes d'arrendament d'habitatge. Aquest títol també recollia una precisió tècnica en l'exclusió de l'àmbit d'aplicació de la Llei d'Arrendaments Urbans de la cessió temporal de l'ús que comportava l'activitat dels habitatges d'ús turístic, suprimint la limitació que aquestes haguessin de ser necessàriament comercialitzats a través de canals d'oferta turística i remetent específicament al que establís la normativa sectorial turística aplicable.

El títol II introduïa modificacions en el règim de propietat horitzontal a fi d'impulsar la realització d'obres de millora de l'accessibilitat., i en matèria d'habitatges d'ús turístic, també es recollia una reforma del règim de propietat horitzontal que explicitava la majoria qualificada necessària perquè les comunitats de propietaris poguessin limitar o condicionar l'exercici de l'activitat, o establir quotes especials o increment en la participació de les despeses comunes de l'habitatge, en el marc de la normativa sectorial que regulés l'exercici d'aquesta activitat i del règim d'usos establert pels instruments d'ordenació urbanística i territorial.

Per la seva banda, el títol III incorporava una modificació del procediment de desnonament d'habitatge quan afecti llars vulnerables, i establia que la determinació de la situació de vulnerabilitat produiria la suspensió del procediment fins que s'adoptessin les mesures que els serveis socials consideressin oportunes per un termini màxim d'un mes, o de dos mesos quan el demandant sigui persona jurídica.

El títol IV, recollia diverses mesures en matèria econòmica i fiscal, com la modificació del TRLRHL, introduint tres mesures en l’IBI: 1) s'exceptuava de l'obligació de repercutir l'impost a l'arrendatari quan l'arrendador fos un ens públic en els supòsits de lloguer d'immoble d'ús residencial amb renda limitada per una norma jurídica; 2) es modificava la regulació del recàrrec previst per als immobles d'ús residencial desocupats amb caràcter permanent, mitjançant la seva remissió a la corresponent normativa sectorial d'habitatge, autonòmica o estatal, amb rang de llei, a fi de que pugui ser aplicat pels ajuntaments mitjançant l'aprovació de la corresponent ordenança fiscal; i, 3) finalment, es creava una bonificació potestativa de fins al 95% per als immobles destinats a lloguer d'habitatge amb renda limitada per una norma jurídica. D'altra banda, s’introduïa una exempció per a determinats arrendaments d'habitatge en el text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre. I finalment, un altre modificació introduïda al TRLRHL era l'ampliació de l'àmbit de les inversions financerament sostenibles per acollir la possibilitat de realitzar actuacions en matèria d'habitatge per part de les entitats locals.