Així ho va explicar Manuel Enric Llorca Ibáñez, alcalde de Sant Andreu de la Barca i representant de l’FMC al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, en la compareixença que va tenir lloc ahir a la tarda a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, per parlar del Projecte de llei de creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT): 'el paper dels municipis és fonamental en la preservació de la salut de les persones'






30/01/2019

Va començar la seva intervenció recordant que, en el seu moment, l’FMC va ser molt crítica al retrocés en la cogovernança de les polítiques de salut que significava la desaparició dels governs territorials de salut, òrgans creats per compartir el govern de les competències de salut d’ambdós nivells administratius en el territori.

El representant de l’FMC va continuar fent palès que tradicionalment els governs locals han desenvolupat i desplegat, de manera desigual, programes de promoció i salut comunitària, tot i no ser una competència pròpia en el marc normatiu vigent i amb els conseqüents desequilibris en el territori, agreujats per unes reformes de règim local que han significat una mutilació de la capacitat municipal d’exercir competències facultatives o "complementàries” a les pròpies d’altres administracions, si no queden garantides la prestació de les competències pròpies i la suficiència financera i la sostenibilitat pressupostària de l’ens local.

Pel que fa concretament al Projecte de llei, va dir que l’FMC comparteix la conveniència de tornar a disposar d’una entitat amb personalitat jurídica diferenciada, amb l’objecte de poder portar a terme la seva funció de manera més efectiva, impulsant la coordinació intersectorial i interadministrativa, i garantint la cogovernança de les administracions amb competències en matèria de salut pública.

Llorca va destacar la previsió que fa el projecte de llei d'integrar l’Administració local al Consell Rector de l’ASPCAT (òrgan de govern), amb un 40% dels representants amb dret a vot, recuperant la cogovernança en la presa de decisions en matèria de salut pública. També va destacar, pel que fa a l’estructura territorial, que un dels elements bàsics de l’ASPCAT és la seva desconcentració a nivell de serveis regionals per garantir la coordinació de l’estructura central amb els equips de salut pública, les RS del CatSalut, i, fonamentalment, amb l’àmbit local.

Tanmateix, però, Llorca va recordar que podria ser discutit, a nivell de Ponència parlamentària, la paritat Generalitat-Governs locals al Consell Rector de l’ASPCAT, atès que els ajuntaments són element clau en la salut comunitària, amb capacitat i poder real de treballar per a la millora dels determinants socials de la salut de la seva ciutadania.

Com a conseqüència de tot l’exposat, Llorca va afirmar que l’FMC valora positivament la restitució de la personalitat jurídica de l’ASPCAT. Aquest posicionament es deu bàsicament d’una banda al fet que es recupera la separació de les funcions executives i de gestió de l’ASPCAT; i, de l’altra, al fet que es recupera la cogovernança en la presa de decisions en matèria de salut pública, amb un Consell Rector on els governs locals estaran convenientment representants -40% dels membres amb dret a vot-; i que, alhora, garanteix la participació interdepartamental i intersectorial.

Finalment, l’FMC va proposar instar el Govern de la Generalitat a elaborar uns pressupostos que garanteixin la suficiència financera del sistema públic de salut i, en particular, que contemplin destinar recursos econòmics suficients a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (en la línia de la Resolució 437/XI del Parlament de Catalunya); i instar el Departament de Salut a fer una bona planificació i dimensionament dels recursos humans i tècnics de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, d’acord amb una Cartera de Serveis que, entre d’altres, ha de garantir la prestació dels serveis mínims de competència local recollits a l’article 52 de la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública.