La preeminència del cotxe com a mitjà de desplaçament a les grans ciutats, a més de la seva ineficiència energètica, provoca moltes externalitats negatives: contaminació atmosfèrica, soroll, congestions, etc. A partir d'una mostra de ciutats europees s'analitza l'efectivitat de les dues principals mesures que s'han aplicat fins ara per tal de dissuadir-ne l'ús: zones de baixes emissions i peatges urbans






11/02/2019

Les evidències analitzades mostren que els peatges urbans (així com també, tot i que en menor mesura, els serveis de bicicletes compartides) constitueixen una mesura molt efectiva per mitigar la congestió urbana. Per contra, les zones de baixes emissions es demostren com a poc efectives en aquest objectiu.

Paradoxalment, aquestes darreres són l'estratègia predominant a les ciutats europees molt per davant dels peatges urbans molt menys utilitzats a causa dels costos polítics que presumptament suposen. No obstant això, l'experiència d'Estocolm posa de manifest el ràpid increment del suport social (un any després de la seva implementació va passar del 30% al 70%) quan es comencen a percebre els efectes positius de la posada en funcionament del peatge.

Un altre dels arguments contra els peatges urbans, el seu suposat efecte regressiu, també s'ha demostrat falaç: els ingressos obtinguts es redistribueixen mitjançant inversions en transport públic que beneficien sobretot els no propietaris de cotxes i, per altra banda, les zones de baixes emissions no generen ingressos i perjudiquen als propietaris de cotxes més vells (entre els que tendeixen a estar sobrerepresentades les classes populars).