L'FMC reclama igualtat d'oportunitats per al món rural

Amador Marquès ha continuat afirmant que "davant d’aquesta concentració, que obligarà a redefinir les ciutats, hi ha un espai que perd població, en què l’envelliment és més important, en què es generen menys empreses i la dinamització socieconòmica perd força, en què, tanmateix, l’atur es manté més baix i una valoració notable de serveis com la salut i una de negativa en d’altres com el transport públic i la disponibilitat de fibra òptica". Trets comuns que comparteix aquest espai anomenat rural, tan divers entre ell, tan heterogeni: entre les comarques pirinenques, les planes i les terres de l’Ebre, per exemple. El despoblament rural, de què ara se'n parla sovint, amb una estratègia estatal per combatre-la i polítiques actives impulsades des d’un comissionat, té el seu revers en aquesta creixent urbanització, que fa palesa la bretxa entre dos àmbits, que es necessiten mútuament. Aquest despoblament ens obliga a tenir també una altra perspectiva, perquè no és el mateix viure a 50 km de Barcelona que a 350. El factor aïllament també caldrà tenir-lo present per definir aquest territori rural, perquè podem trobar territoris més o menys dinàmics com el meu, la Vall d’Aran (amb les seves mancances: de poca diversificació econòmica, alta estacionalització), però amb una clara tendència a l’aïllament, amb comunicacions cada cop més envellides i obsoletes.

Ha continuat la seva intervenció constatant que "això ens obliga a pensar el territori des d’una visió integral, interdisciplinar, que només els Ajuntaments no podran assumir, sota principis de redistribució dels recursos, de foment de la igualtat d’oportunitats (es visqui on es visqui), de garantia de l’accés als serveis bàsics i a drets fonamentals que configuren una societat democràtica. Ens obliga a dotar-nos d’una Estratègia Nacional pròpia per la cohesió social i, per tant, també territorial. Un país just i pròsper, i sostenible ambientalment, manté vius els seus pobles i els apropa i equilibra també els pols econòmics. Un dels principals reptes que haurem d’afrontar serà el de crear valor davant la creixent urbanització. I el valor potser serà cosa de l’àmbit rural, és a dir, de l’espai que adquireix rellevància, perquè una cosa és el territori homogeni, uniforme i asèptic, i una altra ben distinta n’és el lloc, és a dir, l’espai que ha adquirit rellevància, arrelament, significació, història, costum i fenomen, que guarda no només allò d’objectiu que succeeix a la ciutat dels fets (polítics, culturals, econòmics), sinó també allò de subjectiu que guarda el poble dels valors (en l’àmbit de l’intangible i l’incommensurable), i d’una economia de valors, de qualitat, especialitzada, en productes propis, amb recursos i persones amb més oportunitats per desenvolupar-hi el seu projecte de vida. Al lloc rural, som administradors de grans recursos naturals (com els salts d’aigua aprofitats per a la producció d’energia hidroelèctrica), ecològics (com els parcs naturals i nacional i tots els grans àmbits i valls amb paratges i ecosistemes sense els quals no entendríem la biodiversitat del país) i, és clar, turístics, esportius i culturals (com a casa nostra en són l’esquí, l’art romànic i la pròpia configuració paisatgística dels seus pobles, entre d’altres), dels quals cada vegada la ciutat en dependrà més, per necessitats ineludibles i també d’un grau menys material i més espiritual (d’esbarjo, contemplació, etc.). Sense la perspectiva rural dels valors, àmplia i serena, no ens hi reconeixeríem per aquests móns dels fets, més concrets i atabalats, perquè de la seva cura en depèn, no només el futur de tothom, sinó el que ja som. I aquest és un patrimoni que no podem malbaratar."