Davant del profund canvi de model econòmic provocat per la irrupció de l'economia col·laborativa en el mercat turístic, aquest treball fa una anàlisi de l'oferta d'habitatges d'ús turístic en les plataformes on-line, així com una aproximació sobre quina ha estat l'impacte sobre els preus de lloguers de llarg termini en les principals capitals espanyoles






10/05/2019

Els resultats assenyalen una evolució creixent en l'oferta d'Airbnb, molt més pronunciada en grans capitals de província (Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant, etc.), que fins i tot ha arribat a superar el nombre de llits hotelers. Pel que fa als preus de lloguers en el període d'estudi (que coincideix amb l'expansió d'Airbnb), en general, es mostren superiors els d'ús turístic que els d'ús residencial (sobretot en les grans ciutats), cosa que fa més rendible als propietaris llogar a través d'Airbnb que a llarg termini.

Simultàniament s'ha produït una proliferació de regulacions governamentals a diferents escales (no sempre de manera harmonitzada) per intervenir en el mercat i intentar reduir les externalitats negatives que aquestes tendències estan tenint en les ciutats. En aquest sentit, els autors apunten que als barris de les grans ciutats més afectats per la concentració d’habitatges d'ús turístic i, per tant, per fenomens de gentrificació, de problemes de convivència veïnal o de pèrdua d'identitat, les mesures de cobrament de taxes per ús semblen apropiades a fi d'evitar la sobrecàrrega d'externalitats negatives en unes zones i, alhora, facilitar el desplaçament d'aquests allotjaments cap a espais menys saturats.

Finalment, cal destacar que aquest fenomen que abans es podia regular des d'un punt de vista merament turístic, té ara un impacte multisectorial tan complex (habitatge, arrendaments, revitalització i rehabilitació de centres històrics, turisme, fiscalitat, organització de l'economia, urbanisme, llibertat d'empresa, protecció d'usuaris i consumidors, protecció de la propietat privada, etc.), que fa imprescindible una major coordinació i cooperació dels tres nivells competencials (Estat, comunitats autònomes i ajuntaments) per garantir una major eficiència des de les polítiques públiques respecte de la situació actual i previsible per als propers anys.