La ciutat d'Austin (Texas) va haver d'afrontar un ambiciós objectiu plantejat per l’equip de govern: reduir en un 90% el volum de residus enviats a l'abocador abans de l'any 2040. Després de diverses mesures i campanyes amb resultats poc esperançadors, el govern local va arribar a la conclusió que calia trobar alternatives innovadores






20/06/2019

L'estratègia de design thinking (basada en entrevistes, i recerca qualitativa i quantitativa per tal de conèixer la visió de l'usuari) va aportar aquesta nova perspectiva que estaven buscant: després de posar-se a la pell dels ciutadans amb les presses i les complicacions pròpies d'un dia convencional els tècnics van començar a entendre les dificultats que té per a una persona l'esforç de reciclar. Amb aquest diagnòstic a la mà van poder endegar noves estratègies molt més efectives: pòsters amb informació sobre on ha d'anar cada residu, creació d'un portal amb l'evolució de la proporció de residus reciclats, etc.

Habitualment, al posar en marxa un servei o una política, les administracions se centren bàsicament en els recursos i les infraestructures necessàries i s'obliden de l'experiència del ciutadà quan és un factor clau per a l'èxit de la iniciativa. L'experiència d'Austin i d'altres ciutats d’Amèrica del Nord posa de manifest les potencialitats de tenir en compte aquesta variable abans, durant i després de la implementació de qualsevol nova mesura. La tècnica del design thinking facilita enormement aquesta tasca amb un procés que consta de 5 fases: determinació dels destinataris potencials, workshops amb el màxim d'actors i de destinataris, organització de sessions de brainstorming per trobar ràpidament solucions, avaluar l'impacte dels canvis introduïts, i establiment d'un procés de millora continua.