Tots els professionals i responsables polítics implicats en la definició dels criteris de distribució de l’alumnat entre els diferents centres escolars coneixen les dificultats de trobar l'equilibri òptim entre les mesures per flexibilitzar l'elecció d'escola i les mesures per assegurar l'equitat educativa. A partir d'una prospecció del corpus de recerca i d’evidències existents a nivell internacional, aquest estudi exposa un conjunt de recomanacions per afavorir l'harmonització d'ambdós objectius






01/07/2019

Les conclusions posen de manifest que l'aparent efecte equilibrador que té reduir el pes del factor lloc de residència en l'assignació d'escola, a la pràctica no contraresta l'efecte de les desigualtats socials sinó que les incrementa ja que tendeixen a ser les famílies socioeconòmicament ben situades les que millor aprofiten la llibertat d'elecció d'escola. Per incrementar l'equitat en la distribució de l'alumnat de manera efectiva cal, doncs, acompanyar les polítiques de flexibilització de l'elecció d'escola amb mesures correctores/compensatòries: mecanismes de discriminació positiva per a les famílies en situació precària (per exemple reservar-los un percentatge de places en els centres més sol·licitats), increment del finançament als centres que acullin infants provinents d'entorns desafavorits, ajudes al transport per a infants que hagin escollit escoles fora del seu barri de residència, o oferir serveis d'assessorament a les famílies sobre el procés d'elecció escolar.