L’Agenda 2030 és un pla d’acció de les Nacions Unides que respon a la necessitat de disposar d’un marc consensuat d’actuació davant els reptes globals de la humanitat. Aquest pla estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites de tipus econòmic, social i ambiental. Coincidint amb el quart aniversari de l’aprovació de l’Agenda 2030 per les Nacions Unides, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla nacional per a l’Agenda 2030 que estableix un total de 920 compromisos a assolir en l’horitzó de 2030. Aquest pla ha estat impulsat per una comissió interdepartamental en la qual han participat els tretze departaments de la Generalitat






09/10/2019

L'obertura de l’acte, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el dimarts 8 d'octubre, va anar a càrrec de la secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Mireia Borell, i la secretària del Departament de Medi Ambient, Marta Sobirà, que van exposar els precedents que han portat a l’aprovació d’aquest Pla i van emfatitzar en el compromís de l’executiu per contribuir a un planeta més sostenible.

Aquestes intervencions van precedir la ponència del director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, Àngel Castiñeira, que va posar de relleu el fet que ja s’estan sobrepassant els límits del planeta i que aquest escenari serà irreversible si no hi ha una prompta resposta per part de les autoritats governamentals i de la societat civil.

A continuació va intervenir el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), l’Arnau Queralt, que va exposar l’estructura i objectius del Pla Nacional per a l’Agenda 2030 i va avançar el camí a seguir per l’executiu, que passa per impulsar un Acord Nacional per a l’Agenda 2030 que compti l’adhesió dels principals actors de la societat civil, així com configurar un marc d’aliances que permeti avançar en la consecució dels ODS.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’Alfred Bosch, conseller del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, que va destacar que la inacció de la humanitat enfront de les situacions d’emergència climàtica obligarà a retre comptes a les generacions futures que heretaran un planeta insostenible.