La Direcció General de Drets i Assumptes Constitucionals del Gabinet Jurídic de la Generalitat ha elaborat un informe sobre l’aplicació de la disposició addicional primera de la Llei de l’Impost sobre els habitatges buits, atenent al contingut de l'STC 4/2019, de 17 de gener, que desestima el recurs presentat pel president del Govern de l’Estat i resol la constitucionalitat de l’impost autonòmic






10/12/2019

Des de la Direcció General de Tributs i Joc, ens han fet avinent que a l’informe es conclou el següent (lletres B i C de les conclusions):

"B.- A Ia sentència 4/2019, de 17 de gener, eI TC ha declarat Ia constitucionalitat de I'IHB atès que no vulnera Ia prohibició de doble imposició que estableix I'art. 6.3 LOFCA, en tractar-se d'un tribut amb un fet imposable diferent aI de I'IBI, i en no constituir eI recàrrec de I'IBI previst a l'art. 72.4 TRLHL una figura tributària diferent a I'IBI, sinó només un element més de quantificació integrat en eI tipus del gravamen...

(...)

C.- ... el TC ha confirmat que (l’IHB) pot conviure amb el recàrrec de I'IBI, de forma que els ajuntaments que l'implantin podran procedir a Ia seva exacció i cobrament íntegre, al marge de la coexistència del tribut autonòmic. En definitiva, l'IHB no desplaça ni substitueix l'IBI ni, en concret, el recàrrec de I'art. 72.4 TRLHL.

Així, no es compleix el pressupòsit fàctic que habilita l'establiment d'aquestes mesures de compensació o coordinació, doncs l'existència de l'IHB no suposa cap minva d'ingressos tributaris en les corporacions locals que decideixin aprovar eI recàrrec de l'IBI, doncs aquesta decisió l'únic que els comportarà serà un augment dels seus ingressos. Ni, per consegüent, aquestes veuran reduïdes Ies seves possibilitats de creixement futur, doncs no només el podran ingressar sense cap problema derivat de I’existència de l'IHB, sinó que, en atenció amb la configuració finalista d'aquest tribut, justament aquests ajuntaments on s'hagin obtingut els seus ingressos seran prioritaris en la destinació dels recursos derivats de l'IHB.

A més, tampoc es compleix Ia premissa inicial de I'art. 6.3 LOFCA i de la disposició addicional primera LIHB de què la matèria tributària sobre la que recau I'IHB (Ia propietat dels immobles destinats a habitatges) estigui reservada a Ies corporacions locals, doncs Ia competència sobre la matèria d'habitatge i Ies seves polítiques de foment és competència atribuïda en exclusivitat a la Generalitat per I'art. 137.1 EAC.

Per tant, no estant reservada a les corporacions Iocals la matèria imposable sobre la que recauen els dos tributs (IHB i recàrrec de l'IBI), ni produint la implantació de l'IHB una minva dels ingressos locals ni cap reducció de les seves possibilitats de creixement futur, no resulta pertinent la compensació o coordinació que estableix la disposició addicional primera de la LIHB ...”.