L’objecte del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, publicat al DOGC número 8032, de 30 de desembre de 2019, és l’aprovació de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge de les persones de menys recursos, afavorint l’ampliació del parc públic d’habitatge

10/01/2020

La demanda d’habitatge social és netament superior a l’oferta, que se situa al voltant del 2 % del parc d’habitatge existent a Catalunya, percentatge que queda lluny de la mitjana europea. També es considera necessari incidir en els preus dels lloguers, que en els darrers anys han vist un increment exponencial, la qual cosa ha afectat la capacitat d’emancipació de les persones joves.

El decret llei modifica les normatives següents: Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge; Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària; Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica; Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial; Llei 13/1996, de 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l'habitatge; i Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.

Aquest decret llei s'estructura en quinze articles distribuïts en dos capítols, sis disposicions addicionals, nou disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

El capítol 1 (arts. 1 a 9) es compon de quatre seccions que regulen mesures per fer front a la desocupació permanent d’habitatges; per resoldre situacions d’emergència social; i per propiciar una moderació dels preus del lloguer dels habitatges lliures.

Començant per les mesures davant la desocupació permanent d’habitatges, cal dir que s’endureix el règim vigent tant pel que fa a l’abast de les obligacions derivades de la funció social de la propietat, com per les conseqüències jurídiques que aparella l’incompliment d’aquestes obligacions. Des d’aquest vessant, el Decret llei estableix que la situació d’incompliment no es veurà alterada per la transmissió de l’immoble ni per l’ocupació sense títol legítim. Així mateix, el règim previst pels edificis inacabats que tenen executades més del 80% de les obres de construcció s’assimila als supòsits de desocupació permanent i injustificada d’un habitatge. També s’incrementa els llindars econòmics de les sancions que poden imposar-se a les persones jurídiques que desatenen els requeriments de l’Administració en relació als habitatges que es troben situació de desocupació permanent.

Quant a les mesures per resoldre situacions d’emergència social, destaca el nou règim d’expropiació forçosa d’immobles en situació de desocupació permanent, ja que s’habilita les administracions públiques a expropiar el domini de béns immobles amb l’objectiu d’ampliar el parc social d’habitatges de lloguer. Cal recordar que la Llei anterior només habilitava l’expropiació temporal de l’ús de l’immoble però no el domini. Alhora, la nova normativa clarifica alguns extrems com, per exemple, la tipologia d’entitats que poden tenir la condició de beneficiària de l’expropiació.

Altres mesures rellevants són les que afecten el règim lloguer social. D’una banda, s’estableix l’obligació de formular proposta de lloguer social abans d’interposar demanda judicial d’execució d’un deute hipotecari i de determinades accions de desnonament. D’altra banda, el Decret llei permet la renovació dels contractes de lloguer social obligatori, per una única vegada, en el supòsit que les persones afectades mantinguin la situació d’exclusió residencial.

En relació als preus de lloguer dels habitatges lliures, s’estableix l’obligació que els anuncis i ofertes d’arrendament facin menció expressa a l’Índex de referència del preu del lloguer aplicable a l’habitatge. Alhora s’estableix que l’arrendadora d’un habitatge no podrà beneficiar-se dels ajuts públics adreçats al foment del lloguer quan la renda pactada sigui superior a l’Índex esmentat.

Pel que fa al règim dels habitatges de protecció oficial, cal destacar que es preveu la durada indefinida de les disposicions del planejament urbanístic que qualifiquen sòl destinat a aquest ús. Llevat els supòsits excepcionals degudament justificats, el nou planejament urbanístic no podrà reduir el total de sostre qualificat d’habitatge de protecció pública respecte de l’instrument de planejament anterior. El Decret llei també introdueix canvis en els preus de venda i rendes màxims dels habitatges de protecció oficial que es fixarà mitjançant un sistema desagregat del nivell d’ingressos dels usuaris.

El capítol 2 del decret llei (articles 10 a 15) modifica aspectes del règim del patrimoni municipal del sòl i d’habitatge regulat la Llei d’urbanisme de Catalunya. Es tracta de mesures que tenen per objectiu incrementar i preservar el parc d’habitatge social.