ODS número 3: Salut i benestar i número 17: Aliances per assolir els objectius
La incorporació de la perspectiva del ‘benestar de la població’ en les estratègies contra el canvi climàtic contribueix a incrementar-ne el suport polític i social i, per tant, es revela com un factor accelerador de la transició envers unes ciutats lliures d'emissions de carboni. Aquesta perspectiva de ‘benestar’ ha d'anar més enllà del benestar econòmic i ha d'incloure altres variables que incrementen la qualitat de vida dels ciutadans com són la salut, l'educació, la seguretat o un medi ambient de qualitat






23/01/2020

Així, per exemple, reduir la circulació de vehicles de combustibles fòssils permet alinear les polítiques de sostenibilitat i la salut pública, però en canvi pot tenir efectes contraproduents com ara l'encariment del transport públic; per tal de contrarestar aquest efecte indesitjat cal introduir mesures compensatòries (potser aprofitant els recursos obtinguts de l'augment de la fiscalitat sobre els vehicles de motor) i/o millorar la qualitat de la xarxa de transport.

Un altre exemple, reduir la generació d'electricitat mitjançant carbó, té un alineament clar amb la millora de la salut de la població, però en canvi pot provocar una pèrdua de llocs de treball; per tal de compensar aquest efecte negatiu sobre el mercat laboral es pot incentivar el mercat de sistemes de producció d'energies renovables a nivell domèstic o la rehabilitació d'habitatges per millorar-ne l'eficiència energètica.

O un darrer exemple, adoptar mesures per construir habitatges i barris més sostenibles, pot contribuir a millorar-ne el confort, a crear entorns residencials més nets i còmodes, i a disminuir les hores invertides en desplaçaments. Però hi pot haver un efecte contraproduent, com és l'encariment dels habitatges, per la qual cosa caldrà utilitzar indicadors molt acurats per detectar situacions de vulnerabilitat i oferir mesures per contrarestar-les (habitatge social, nous models d’habitatge, ajudes al finançament, etc.).