La necessitat de la posada en marxa de l'ingrés mínim vital com a política destinada a corregir aquests problemes s'ha vist accelerada per la crisi sanitària de la COVID-19 i l'estat d'alarma declarat perl’RD 463/2020, de 14 de març (Reial Decret-llei 20/2020, de 29 de maig, publicat al BOE número 154, d’1 de juny de 2020)

L'FMC ha preparat una nota informativa, que us adjuntem a la part inferior, amb tots aquelles aspectes del reial decret-llei que més afecten els governs locals

01/06/2020

Les mesures sanitàries de contenció han suposat la restricció de la mobilitat i la paralització de nombrosos sectors de l'economia espanyola, amb el consegüent efecte negatiu per a la renda de les llars, els autònoms i les empreses. En aquest context el Govern d'Espanya ha vingut adoptant una sèrie de mesures urgents orientades tant a frenar l'avanç de la pandèmia, com a mitigar els profunds efectes econòmics i socials que la crisi sanitària està generant Més enllà de l'impacte directe sobre l'activitat econòmica, la pandèmia ha desembocat en una profunda crisi social, que afecta especialment les persones en situació de vulnerabilitat. Per tant, la situació de pobresa i desigualtat existent a Espanya i l'increment de la vulnerabilitat econòmica i social ocasionada per la COVID-19, exigeixen la posada en marxa amb caràcter urgent d'un mecanisme de garantia d'ingressos d'àmbit nacional. Aquest mecanisme, articulat a partir del mandat que l’art. 41 de la CE atorga al règim públic de Seguretat Social per garantir l'assistència i prestacions suficients davant situacions de necessitat, assegura un determinat nivell de rendes a totes les llars en situació de vulnerabilitat amb independència del lloc de residència. A aquesta finalitat respon la present disposició, aprovant l'ingrés mínim vital com a prestació econòmica de la Seguretat Social en la seva modalitat no contributiva.

L’RDLL s'estructura en nou capítols, trenta-set articles, cinc disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria, onze disposicions finals i dos annexos:

• El capítol I recull les disposicions generals de l'ingrés mínim vital, regulant l'objecte, el concepte i naturalesa, així com les seves característiques. El principal objectiu de l'ingrés mínim vital serà la reducció de la pobresa, especialment la pobresa extrema, i la redistribució de la riquesa. En assegurar un determinat nivell de renda amb independència del lloc de residència, aquesta prestació de la Seguretat Social promourà la igualtat efectiva de tots els espanyols.

• El capítol II s'ocupa de l'àmbit subjectiu de l'ingrés mínim vital. Podran ser beneficiàries de l'ingrés mínim vital les persones que visquin soles o els integrants d'una unitat de convivència que, amb caràcter general, estarà formada per dos o més persones que resideixin en el mateix habitatge i que estiguin unides entre si per consanguinitat o afinitat fins al segon grau, si bé s'estableixen excepcions per a contemplar determinats supòsits, com és el cas de les persones que sense tenir vincles familiars comparteixen habitatge per situació de necessitat. En tot cas, per a tenir la condició de beneficiari, s'exigeixen una sèrie de requisits per a l'accés i el manteniment del dret a la prestació.

Es regula també la figura del titular de la prestació, que seran les persones amb plena capacitat d'obrar que la sol·licitin i la percebin, en nom propi o en nom d'una unitat de convivència, assumint també, en aquest últim cas, la representació de la unitat de convivència.

En tot cas el dret a la prestació es configura en funció de la situació de vulnerabilitat econòmica. A aquest efecte, es considerarà que es dóna aquesta situació quan la mitjana mensual del conjunt d'ingressos i rendes anuals computables de la persona beneficiària individual o del conjunt de membres de la unitat de convivència, corresponents a l'exercici anterior, sigui almenys 10 euros inferior al nivell de renda garantida per a cada supòsit previst, en funció de les característiques de la persona beneficiària individual o la unitat de convivència, requerint-se a més que el seu patrimoni, exclosa l'habitatge habitual, sigui inferior als límits establerts al reial decret-llei.

Es preveu, finalment, el règim de compatibilitat de l'ingrés mínim vital amb l'ocupació, de manera que la percepció d'aquesta prestació no desincentivi la participació en el mercat laboral.

• El capítol III s'ocupa de l'acció protectora. L'ingrés mínim vital és una prestació econòmica de periodicitat mensual que cobreix la diferència entre el conjunt d'ingressos que ha rebut la llar unipersonal o la unitat de convivència durant l'any anterior i la renda garantida determinada per l’RDLL per a cada supòsit, que, per a l'exercici 2020, es dedueix d'aplicar l'escala establerta en l'annex I de l’RDLL. La renda garantida per a una llar unipersonal és l'equivalent al 100 % de l'import anual de les pensions no contributives de la Seguretat Social vigent a cada moment, dividit per 12. L'import de la renda garantida s'incrementa en funció de la composició de la unitat de convivència mitjançant l'aplicació d'unes escales d'increments. L'ingrés mínim vital protegeix especialment a les llars monoparentals, establint un complement de monoparentalitat del 22% de la quantia mensual de la pensió no contributiva unipersonal. Així mateix, protegeix de manera més intensa a la infància, en establir escales d'equivalència per als menors superiors a les utilitzades habitualment en aquesta mena de prestacions.

A les llars en situació de vulnerabilitat, l'ingrés mínim vital té caràcter indefinit i es mantindrà sempre que subsisteixin les causes que van motivar la seva concessió.

En aquest capítol es determinen així mateix les causes de suspensió i extinció del dret, les incompatibilitats i el reintegrament de les prestacions indegudes. D'altra banda, es defineixen els conceptes de renda i de patrimoni que es tindran en compte per al còmput dels ingressos i de la situació patrimonial, a partir de la qual cosa es determinarà el dret a la prestació de l'ingrés mínim vital.

En el còmput d'ingressos queden expressament excloses les prestacions autonòmiques concedides en concepte de rendes mínimes. Per tant, l'ingrés mínim vital es configura com una prestació «sòl» que es fa compatible amb les prestacions autonòmiques que les comunitats autònomes, en l'exercici de les seves competències estatutàries, puguin concedir en concepte de rendes mínimes, tant en termes de cobertura com de generositat. D'aquesta forma, el disseny de l'ingrés mínim vital, respectant el principi d'autonomia política, permet a les comunitats autònomes modular la seva acció protectora per a adequar-la a les peculiaritats del seu territori, al mateix temps que preserva el seu paper com a última xarxa de protecció assistencial.

Finalment, es recullen els mecanismes per a acreditar el compliment dels requisits d'accés a la prestació.

• El capítol IV regula el procediment per a la sol·licitud, l'inici de la tramitació i resolució de l'ingrés mínim vital. S'habilitaran diferents canals a la disposició dels ciutadans. Així mateix, es podran subscriure convenis amb les comunitats autònomes i entitats locals per a la presentació de les sol•licituds i iniciació i tramitació de l'expedient, per la seva proximitat i coneixement de la realitat social del seu territori. L’INSS serà el competent per al reconeixement i control de la prestació, sense perjudici de la possibilitat de subscriure convenis i de les DA 4a i 5a. La tramitació del procediment es realitzarà per mitjans telemàtics.

• El capítol V regula la cooperació entre les administracions públiques. Es contempla la promoció d'estratègies d'inclusió de les persones beneficiàries de l'ingrés mínim vital, en coordinació amb totes les administracions involucrades. Així mateix, es preveu la signatura de convenis amb altres òrgans de l'administració, amb comunitats autònomes i entitats locals, podent aquests convenis regir la cooperació en el procediment administratiu, en el desenvolupament d'estratègies d'inclusió o en qualsevol altre àmbit de rellevància per a les finalitats de l'ingrés mínim vital.

L’RDLL llei crea la Comissió de seguiment de l'ingrés mínim vital, com a òrgan de cooperació amb les CCAA i EELL en matèria d'inclusió, així com el Consell consultiu de l'ingrés mínim vital, com a òrgan de consulta i participació amb les entitats del Tercer Sector d'Acció Social i les organitzacions sindicals i empresarials.

• El capítol VI determina el règim de finançament de l'ingrés mínim vital, que es realitzarà a càrrec de l'Estat mitjançant la corresponent transferència als pressupostos de la Seguretat Social.

• Els capítols VII i VIII estableixen, respectivament, el règim d'obligacions i el d'infraccions i sancions. El RDLL estableix que tant les persones titulars i beneficiàries del dret que hagin comès la infracció, com aquelles altres que haguessin cooperat en la seva comissió, seran responsables de les infraccions tipificades en el mateix. Així mateix, s'estableixen sancions accessòries com l'extinció del dret o la impossibilitat de resultar beneficiari a futur, sense perjudici del necessari reintegrament de les quantitats indegudament percebudes, per als casos de falsejament, ocultació fraudulenta de canvis en la situació o qualsevol altra actuació fraudulenta que donin lloc a l'accés indegut a la prestació, al seu manteniment o a un augment indegut del seu import.

• El capítol IX regula el règim de control financer d'aquesta prestació.

• La DA 1a inclou un mandat a regular reglamentàriament el Segell d'Inclusió Social, amb el qual es distingirà a aquells ocupadors de beneficiaris de l'ingrés mínim vital que contribueixin al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital des d'una situació de risc de pobresa i exclusió a la participació activa en la societat.

• La DA 2a preveu la inclusió de les prestacions de l'ingrés mínim vital al Registre de Prestacions Socials Públiques.

• La DA 3a regula el crèdit extraordinari en el Pressupost del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per a finançar l'ingrés mínim vital en l'exercici 2020.

• La DA 4a contempla l'estudi per part del Govern de la celebració de convenis a comunitats autònomes que contemplin fórmules de gestió de la prestació.

• La DA 5a regula l'aplicació de l’RDLL en els territoris forals, en atenció a l'especificitat de les Hisendes Forals. Així, es contempla que aquests territoris assumeixin les funcions i serveis que el reial decret llei atribueix a l'Institut Nacional de Seguretat Social i es preveu que, mentre no s'assumeixin aquestes funcions, se signi un encàrrec de gestió.

• La DT1a determina la prestació transitòria de l'ingrés mínim vital durant 2020, per als beneficiaris de l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%, que compleixin determinats requisits i l'assignació econòmica dels quals sigui inferior a l'import de la prestació de l'ingrés mínim vital. A partir del 31-12- 2020, els beneficiaris que mantinguin els requisits que van donar lloc al reconeixement de la prestació transitòria, passaran a ser beneficiaris de l'ingrés mínim vital.

• La DT2a regula el dia a partir del qual podran presentar-se sol•licituds i el moment a partir del qual s'esdevingui la prestació.

• La DT 3a preveu un procediment excepcional relacionat directament amb la situació econòmica generada arran de la pandèmia de la COVID-19, que té per objecte assegurar que l'ingrés mínim vital arribi amb urgència a les persones i llars que més el necessiten i que més estan patint les conseqüències de la crisi. Així, es permet el reconeixement de la prestació per a les sol·licituds cursades durant 2020 tenint en compte la situació d'ingressos durant aquest any, en lloc dels ingressos de l'any anterior, a fi de poder tenir en compte les situacions de vulnerabilitat generades per les conseqüències econòmiques i socials que està ocasionant la COVID-19. En particular, a l'efecte d'acreditar provisionalment el compliment del requisit de rendes, es consideraran els ingressos que hagi tingut la persona o unitat de convivència durant aquest any, sempre que en l'exercici anterior no superi la meitat dels límits de patrimoni establerts de manera general per a les citades unitats de convivència i els ingressos de la qual no superin en més del 50% dels límits establerts per a tota la unitat de convivència en l'exercici 2019 en els termes establerts a l’RDLL.

• La DT 4a preveu que, fins al 31-12-2020 i amb caràcter excepcional, el control sobre el reconeixement del dret i de l'obligació dels expedients de la prestació no contributiva d'ingrés mínim vital serà exclusivament la de control financer permanent.

• La DT 5a, regula una exempció del pagament de preus públics per serveis acadèmics universitaris del curs acadèmic 2020/2021 per a aquells als qui es reconegui la prestació de l'ingrés mínim vital entre els mesos de juny i desembre de 2020 i, havent sol·licitat una beca de AGE per a cursar estudis post obligatoris no l'obtinguin per superar els llindars de renda i patrimoni.

• La DT 6a regula el règim de finançament de l'ingrés mínim vital durant 2020, especificant que es dotaran, mitjançant modificació pressupostària, els crèdits pressupostaris que resultin adequats per al finançament de l'ingrés mínim vital.

• La DT 7a regula la integració de la prestació per fill o menor a càrrec en la prestació de l'ingrés mínim vital. A partir de l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei no podran presentar-se noves sol·licituds per a l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%, sense perjudici de les persones beneficiàries que a 31-12-2020 no compleixin els requisits per ser beneficiaris de l'ingrés mínim vital podran exercir el dret d'opció per a tornar a l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec del sistema de la Seguretat Social. Així mateix, es precisa el règim transitori aplicable a les persones beneficiàries de l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33% .

• La DD única disposa la derogació de quantes normes s'oposin al que es disposa a l’RDLL.

• La DF 1a modifica l’RD 397/1996, d'1 de març, pel qual es regula el registre de prestacions socials públiques, a fi de que s'incorpori des del moment de la seva posada en marxa la prestació econòmica de l'ingrés mínim vital.

• La DF 2a modifica la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, per incloure la prestació de l'ingrés mínim vital dins de la relació de crèdits inclosos en els Pressupostos de la Seguretat Social que es consideren ampliables en la quantia resultant de les obligacions que es reconeguin i liquidin.

• La DF 3a modifica el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, per a incloure a les persones beneficiàries de l'ingrés mínim vital entre les persones que es troben exemptes de l'aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

• La DF 4a modifica el text refós de la Llei general de la Seguretat Social a fi d'incloure la prestació de l'ingrés mínim dins de l'acció protectora del sistema de la Seguretat Social i d'incorporar les necessàries obligacions de facilitació de dades per al reconeixement, gestió i supervisió de la prestació per part del Ministeri d'Hisenda, CCAA, diputacions forals, Ministeri de l'Interior, mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, Institut de Majors i Serveis Socials i organismes competents autonòmics. Així mateix, se suprimeix l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 %, perquè aquesta prestació s'integrarà en l'ingrés mínim vital.

• La DF 5a modifica la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, per a la creació de la Targeta Social Digital, amb l'objectiu de millorar i coordinar les polítiques de protecció social impulsades per les diferents AAPP.

• La DF 6a pretén incentivar la participació de les entitats locals en la iniciació i instrucció del procediment de l'ingrés mínim vital, possibilitant que les despeses que es derivin del desenvolupament d'aquestes funcions es puguin finançar amb càrrec al superàvit previst al tancament de l'exercici, i preveient que a l'efecte de determinar en relació amb l'exercici 2020 la situació d'incompliment de les regles d'estabilitat pressupostària es tindrà en consideració, amb caràcter excepcional, si aquella ha estat causada per aquestes despeses.

• La DF 7a autoritza el Govern per actualitzar els valors, escales i percentatges de l’RDLL, quan, atesa l'evolució de les circumstàncies socials i econòmiques i de les situacions de vulnerabilitat, així com a les avaluacions periòdiques de l’AIREF, s'apreciï la necessitat d'aquesta modificació amb la finalitat que la prestació pugui mantenir la seva acció protectora dirigida a prevenir el risc de pobresa, aconseguir la inclusió social i suplir les manques de recursos econòmics per a la cobertura de necessitats bàsiques.

• La DF 8a recull la clàusula de salvaguarda per a la modificació que s'efectua de l’RD 397/1996, d'1 de març, pel qual es regula el registre de prestacions socials públiques, amb la finalitat que l'ingrés mínim vital s'incorpori en aquest registre des del moment de la seva posada en marxa.

• La DF 9a estableix el títol competencial i la DF 10a introdueix una habilitació per a desenvolupament reglamentari.

• Finalment, la DF 11a determina l'entrada en vigor de l’RDLL, que tindrà lloc el mateix dia de la seva publicació al BOE, l’1 de juny de 2020.