La Federació de Municipis de Catalunya ha organitzat la sessió d’aquest matí del Seminari Tècnic Local reflexionant sobre l’emergència climàtica, quin és el paper que es pot jugar des dels municipis i quines són les implicacions que comportarà en l’exercici de les funcions i competències tècniques fins avui considerades tradicionals






03/12/2020

La primera ponència de la sessió d’avui del Seminari Tècnic Local ha anat a càrrec d’Ana Romero Càlix, cap de Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB, que ha explicat què són les declaracions de l’emergència climàtica: les diferents escales de treball i la importància de la comunicació. En aquest sentit, ha intentat aclarir si les mesures de lluita climàtica que s’adopten són suficients, o si són, fins i tot, contraproduents. Els científics reclamen canvis radicals (actuar ja i ràpid), molts estats, regions i ciutats van declarar l’emergència climàtica però després va arribar la pandèmia. Justament la pandèmia ha reflectit com haurien de canviar els nostres estils de vida per assolir aquest canvi radical però també ha allunyat l’emergència climàtica del focus mediàtic. En aquest escenari, a la seva ponència ha explicat què fan les administracions locals, si poden fer encara més, o, fins i tot, si hauríem de canviar la manera de fer.

Seguidament, per parlar de l’escenari d’augment de la temperatura i què podem fer des dels municipis, hem comptat amb la intervenció de Virginia Vallvé Cádiz, cap de l'Àrea d'Estudis i Actuacions Ambientals de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Tot i que el canvi climàtic és un repte global i per això els compromisos de reducció d’emissions es marquen a nivell nacional i internacional, és molt important implementar les accions i iniciatives d’adaptació a nivell local o regional, doncs els impactes i la vulnerabilitat són específics de cada regió. Més enllà de comptar amb estratègies o plans integrals o específics d’adaptació al canvi climàtic, el que realment cal, donada la situació de crisi climàtica, és passar a l’acció. En la seva ponència, ha explicat concretament el cas de Cornellà de Llobregat: projecte Cornellà Natura (estratègia municipal de transformació de l’entorn urbà per esdevenir una ciutat més verda, sostenible, saludable i resilient a l’any 2030, que va ser mereixedora del Premi europeu Green Leaf l’any 2018, un guardó de la Comissió Europea que reconeix els esforços de les ciutats de menys de 100.000 habitants per esdevenir més sostenibles).

A continuació té lloc una taula rodona sobre ‘Menor disponibilitat de recursos hídrics: repensar i optimitzar el cicle de l’aigua’.

En aquesta taula, intervé Josep Escarrà Vila, cap de la Unitat de Medi Urbà i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, per parlar de la gestió integrada de l’aigua. L’actual procés d’elaboració del Pla Director Estratègic del Cicle integral de l’Aigua per part de l’AMB i Barcelona Regional és una excel·lent oportunitat per a tots els municipis metropolitans a fi d’integrar aquests nous conceptes en la futura gestió de l’aigua. En aquest sentit la ponència exposa la diagnosi i accions concretes planificades en l’àmbit concret del municipi de Sant Boi de Llobregat i en els sistemes en els que s’integra a nivell metropolità, per tal d’assolir una gestió integrada de cicle de l’aigua molt més justa, sostenible i adaptada a l’emergència climàtica.

Per parlar de l’aprofitament d’aigües subterrànies, hem comptat en aquesta taula rodona amb Blanca Atienza Gatnau, directora de Serveis d'Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat de l’Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que concretament ha informat del cas del seu municipi: amb el Pla d’aigua freàtica s’estableixen les diferents captacions aprofitant obres de grans infraestructures i noves zones de desenvolupament urbanístic. De fet, no es tant arribar a l'aqüífer sinó que aprofitem l’aigua que ens proporcionen les noves infraestructures (metro, tren, aparcaments soterrats...) aigua que han de bombejar constantment i que d’una altra manera aniria a la claveguera. El més innovador, però, es arribar a tancar una anella d’aigua freàtica per abastir els serveis municipals en la gestió de la ciutat, de manera que es garanteixi una infraestructura de distribució.

Per últim, el doctor Robert Savé Montserrat, investigador de l’IRTA i coordinador del Viticultura i Enologia, ens aporta la visió de l’IRTA: per una gestió de l’aigua global eficient. En el nostre país hi ha contrastada informació focalitzada en el tema de l’aigua, així com importants grups de recerca i gestió arreu de la nostra geografia que treballen des de fa molts anys en tots els aspectes del cicle de l’aigua (meteorologia, hidrologia, ecologia, hidràulica, reg, contaminació, subministrament, governança...), cosa que permet tenir ben assentades les bases de coneixement. La seva ponència se centra en la ben documentada i interessant informació al respecte de l’aigua, elaborada per l’IRTA, en la què, des de diferents visions de la recerca agroalimentària, es valora aquest bé, recurs, o negoci de l’aigua en la producció d’aliments.