La protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió (Directiva whistleblowing), i els problemes i solucions de la contractació pública en el context actual, són els dos eixos principals de la primera sessió d’enguany del Seminari de Dret Local, que la Federació de Municipis de Catalunya està celebrant aquest matí de forma virtual amb 155 participants






15/01/2021

La primera ponència de la sessió del Seminari de Dret Local de la Federació de Municipis de Catalunya d'avui 15 de gener ha anat a càrrec de Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Rey Juan Carlos. Amb el títol ‘La transposició de la Directiva (UE) 2019/1937, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió (Directiva whistleblowing)’, explica els fonaments ètics, la política d’enfortiment democràtic, fa una anàlisi estratègica, informa dels factors sociològics, dels components essencials i de la transposició i la política pública; i, finalment, dona un seguit de recomanacions.

En segon lloc, la contractació pública s’ha convertit en un sector de referència fonamental per detectar canvis transcendentals en el Dret públic. La contractació pública condiciona els projectes que es puguin fer; i hauria de ser una eina al servei d’objectius públics. Silvia Díez Sastre, professora de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid, en la seva ponència que porta per títol 'Problemes i solucions de la contractació pública en el context actual', pretén identificar els problemes principals, més que oferir solucions, especialment en l’àmbit local.

Posteriorment, es constitueixen els dos grups de treball. Al primer, sobre ‘Personal, règim jurídic i hisenda’, per parlar de l’omissió delictiva de les autoritats i funcionaris locals, comptem amb Antoni Pelegrín López, fiscal delegat de medi ambient i urbanisme de Catalunya. El medi ambient i l’ús racional del sòl són valors o béns jurídics que estan totalment interrelacionats i la protecció dels quals correspon als ciutadans i ciutadanes i als poders públics. En la seva exposició ('L'omissió delictiva de les autoritats i funcionaris locals') fa referència només a les conductes pròpies de la tolerància administrativa ambiental i urbanística en aquestes normes concretes i no analitza d’altres comportaments delictius.

Finalment, al grup segon, sobre ‘Ordenació del territori, urbanisme i medi ambient’, Carles Pareja i Lozano, advocat i professor Titular de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, analitza el règim urbanístic del subsòl: en la legislació civil, des de la perspectiva juridicoadministrativa, el subsòl a la legislació estatal de sòl, i el règim urbanístic del subsòl ('Règim urbanístic del subsòl').