ODS número 3: Salut i benestar
El coronavirus ha tingut una incidència especialment dramàtica a les residències de gent gran on ha provocat un gran nombre d'infectats i de víctimes. Això ha fet que les persones grans que vivien als seus domicilis tinguessin un risc molt menor d'infecció però també que, a causa de la situació de confinament, augmentessin les seves necessitats d'assistència; els ajuntaments i les organitzacions comunitàries són els que han estat en primera línia per donar resposta de manera urgent a aquestes necessitats sobrevingudes






01/03/2021

La situació, doncs, ha servit per demostrar el valor de perllongar al màxim la independència de les persones grans en les seves comunitats de residència habituals i per posar de manifest la importància dels serveis públics d'assistència domiciliària a col·lectius dependents.

En aquest sentit el document exposa la bona pràctica de la ciutat d'Austin (Texas) per atendre les necessitats d'assistència domiciliària de gent gran durant la crisi de la COVID-19, que ha consistit: 1) en la creació d'un cos de voluntariat, en col·laboració amb les organitzacions comunitàries, per oferir tot tipus d'ajuda a les persones més vulnerables, i 2) en arribar a acords amb el sector del comerç d'alimentació perquè oferissin servei a domicili per a aquest col·lectiu.

L'experiència d'Austin és un exemple inspirador de com les aliances locals (amb els sectors de la societat civil i també empresarials) poden contribuir a millorar la qualitat de vida i reforçar la resiliència social; un recurs que ha sigut molt útil en una situació imprevista com ha estat la crisi de la COVID-19, però que pot esdevenir encara més valuós en el futur d'unes ciutats que s'han de preparar per a un augment dels reptes relacionats amb l'envelliment demogràfic.