ODS número 3: Salut i Benestar i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles
La crisi de la COVID-19 ha estat predominantment urbana. Això ha fet que, malgrat que a l'inici van ser els governs nacionals els qui van assumir el lideratge, les ciutats hagin estat la major part de l’episodi en primera línia de la gestió de la crisi i de la resposta a les necessitats de la ciutadania: reforçant les infraestructures sanitàries municipals, redissenyant serveis bàsics com el transport i la gestió de residus, reestructurant l'espai públic per assegurar el distanciament social, donant suport a les empreses i els emprenedors locals, i atenent els col·lectius més vulnerables. Alhora, les comunitats urbanes han mobilitzat un gran nombre d'iniciatives de la societat civil per complementar l'acció governamental i cobrir els buits existents






06/05/2021

Aquest informe analitza com 12 ciutats de tot el món (Milà, Barcelona, ​​Berlín, Londres, Viena, Zuric, Sant Francisco, Chicago, Buenos Aires, Ciutat del Cap, Melbourne i Hong Kong) han gestionat la crisi de la COVID-19 per extreure lliçons sobre la millora de la governança urbana en temps de disrupcions imprevistes.

Alguns dels aspectes clau que afloren són:

- La importància de la descentralització i de la cooperació entre actors per governar eficaçment escenaris complexos i incerts, i per generar respostes adaptades a cada context específic.

- La necessitat de repensar les ciutats (sistemes de mobilitat, pautes de producció i consum, polítiques de cures, models econòmics més inclusius, revalorització dels espais naturals, etc.) per fer-les més saludables i habitables sense haver de sacrificar la densitat.

- La constatació que caldrà esforç (i mobilització de recursos) per abordar la imminent recessió econòmica i l'exclusió social que se’n derivarà sense oblidar el compromís amb la transició ecològica.

- La importància de la cooperació internacional entre ciutats per trobar, de manera col·lectiva, solucions a tots aquests reptes.