ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures; ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles; i ODS número 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides
No és cap novetat que els governs locals aprofitin les dades sobre mobilitat per millorar i optimitzar els sistemes de transport de les ciutats. El problema era que, fins fa uns anys, les havien d'obtenir de manera 'manual' (amb persones que comptaven el número d'usuaris, vehicles o vianants) o de manera estimada (mitjançant enquestes fetes a la població). Les noves tecnologies han canviat totalment el paradigma ja que permeten l'obtenció, a un cost assequible, d'una radiografia de la mobilitat: completa, a temps real, georeferenciada i amb dades directament explotables






19/05/2021

Així, les dades de localització dels mòbils, de les aplicacions de navegació, de sensors distribuïts per la ciutat o de bitllets validats en els transport públic permeten conèixer al detall per on i quan circulen els cotxes i les persones, i combinar aquesta informació amb d'altres indicadors (per exemple d'accidentalitat, de contaminació, d'activitat econòmica). Això constitueix una font d'informació molt valuosa a l’hora de prendre decisions per optimitzar el disseny de les polítiques de mobilitat, preveure l'impacte que tindran les mesures que s'estan planificant, centrar els esforços en les actuacions més efectives o, fins i tot, intervenir a temps real per gestionar el sistema de mobilitat (semàfors, aparcaments, peatges urbans, límits de velocitat, etc.).

Però aprofitar aquest nínxol de dades comporta dificultats que cal preveure i resoldre, com ara: incrementar l'expertesa tècnica dels equips que treballen en aquest tema, garantir la privacitat i seguretat de les dades, modificar la cultura organitzativa per afavorir el treball cooperatiu entre els diferents departaments implicats o arribar a acords amb les empreses tecnològiques per obtenir les dades necessàries.