L'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 31 de la col·lecció Obres Digitals, que presenta el desenvolupament territorial com la planificació estratègica que ha de poder garantir la transformació de les entitats locals, on conviuen diferents realitats socials, econòmiques i culturals, en interacció amb altres territoris. l'objectiu és analitzar, reflexionar i aportar una mirada constructiva sobre els diferents models de desenvolupament territorial que han estat dissenyats i adoptats per la Diputació de Barcelona i, sobre aquest marc de referència, contribuir amb idees i solucions que puguin ser aplicades als municipis, com per exemple a Mataró






28/05/2021

El desenvolupament territorial representa l’enfocament tàctic que el món local ha d’integrar en les polítiques públiques, i ha de servir com a guia d’inspiració per a dur a terme accions i projectes orientats cap a un horitzó desitjat, que ha de presentar un progrés per a aquell territori i per a les persones que en formen part.

L’autor centra l’àmbit territorial d’estudi en els municipis, conscient que aquests han passat moltes dècades resolent les problemàtiques de proximitat, la gestió i l’atenció a l’administrat, i qüestions operatives diàries, sense prioritzar una mirada a llarg termini sobre el que volen o poden arribar a ser. I tampoc sobre el com aconseguir-ho. Però l’actualitat presenta grans canvis i els municipis han d’afrontar nous contextos estructurals i qüestions amb gran impacte com l’atur, les desigualtats socials, els desequilibris territorials, o les criticitats ambientals i climàtiques, totes elles agreujades pels efectes de la crisi provocada per la pandèmia sanitària que vivim.

Davant la urgent necessitat de reacció i transformació estratègica dels municipis per afrontar aquesta situació, l’estudi proposa un salt quant a la concepció con­vencional sobre el desenvolupament local que fins no fa gaire se centrava estrictament en el creixement econòmic i que, a partir d’ara, ha d’atendre altres dimensions com poden ser la social, la urbanística, les noves mirades productives o la sostenibilitat, per obtenir una visió holística del territori i de qui el forma, i que permeti orientar el seu futur de forma integral.

Enmig d’aquest context, es destaca el paper de les institucions supralocals com la Diputació de Barcelona, que sí que ha estat capaç d’avançar en un sentit de transformació estratègica, i pot servir de guia i inspiració per als municipis.