• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • E-Mail
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • RSS
  • Flickr
Protecció a la infància i l'adolescència enfront de la violència
Protecció a la infància i l'adolescència enfront de la violència


Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral, publicada al BOE número 134, de 5 de juny

07/06/2021

La llei s'estructura en 60 articles, distribuïts en un títol preliminar i cinc títols, nou disposicions addicionals, una disposició derogatòria i vint-i-cinc disposicions finals.

• El títol preliminar aborda l'àmbit objectiu i subjectiu de la llei, recollint la definició del concepte de violència sobre la infància i l'adolescència, així com el bon tracte, i establint els fins i criteris generals de la llei. Així mateix, regula la formació especialitzada, inicial i contínua, dels i les professionals que tinguin un contacte habitual amb persones menors d'edat, i recull la necessària cooperació i col·laboració entre les administracions públiques, establint-se a aquest efecte la creació de la Conferència Sectorial de la infància i l'adolescència, i la col·laboració públic-privada.

• El títol I recull els drets dels nens, nenes i adolescents enfront de la violència, entre els quals es troben el seu dret a la informació i assessorament, a ser escoltats i escoltades, a l'atenció integral, a intervenir en el procediment judicial o a l'assistència jurídica gratuïta.

• El títol II està dedicat a regular el deure de comunicació de les situacions de violència. En aquest sentit, s'estableix un deure genèric, que afecta a tota la ciutadania, de comunicar de manera immediata a l'autoritat competent l'existència d'indicis de violència exercida sobre nens, nenes o adolescents. Aquest deure de comunicació es configura d'una forma més exigent per a aquells col·lectius que, per raó del seu càrrec, professió, ofici o activitat, tenen encomanada l'assistència, la cura, l'ensenyament o la protecció de persones menors d'edat: personal qualificat dels centres sanitaris, centres escolars, centres d'esport i oci, centres de protecció a la infància i de responsabilitat penal de menors, centres d'acolliment, d'asil i atenció humanitària i establiments en els quals resideixin habitualment nens, nenes o adolescents. En aquests supòsits, s'estableix l'obligació de les administracions públiques competents de facilitar mecanismes adequats de comunicació i intercanvi d'informació. D'altra banda, es preveu la dotació per part de les administracions públiques competents dels mitjans necessaris i accessibles perquè siguin els propis nens, nenes i adolescents víctimes de violència, o que hagin presenciat una situació de violència, els que puguin comunicar-ho de manera segura i fàcil. En relació amb això, es reconeix legalment la importància dels mitjans electrònics de comunicació, com ara línies telefòniques d'ajuda a nens, nenes i adolescents, que hauran de ser gratuïtes i que les administracions hauran de promoure, secundar i divulgar.

• El títol III, que regula la sensibilització, prevenció i detecció precoç:

­ El capítol I recull l'obligació per part de l'Administració General de l'Estat de disposar d'una Estratègia d'erradicació de la violència sobre la infància i l'adolescència, amb especial incidència en els àmbits familiar, educatiu, sanitari, dels serveis socials, de les noves tecnologies, de l'esport i l'oci i de les Forces i Cossos de Seguretat.

­ El capítol II recull els diferents nivells d'actuació, incidint en la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç. En concret, aprofundeix en la necessitat que les administracions públiques estableixin plans i programes específics de prevenció de la violència sobre la infància i l'adolescència, identificant grups de risc i especificant els recursos pressupostaris per a dur-los a terme. També s'apunta la necessitat d'establir mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç enfront dels processos de radicalització i adoctrinament que condueixen a la violència. Quant a detecció precoç, s'incideix en l'adopció de mesures que garanteixin la comunicació de les situacions de violència que hagin estat detectades.

­ El capítol III, dedicat a l'àmbit familiar, part de la idea de la família, en les seves múltiples formes, com a unitat bàsica de la societat i medi natural per al desenvolupament dels nens, nenes i adolescents, ha de ser objectiu prioritari de totes les administracions públiques, a l'ésser el primer graó de la prevenció de la violència sobre la infància, havent d'afavorir la cultura del bon tracte, fins i tot des del moment de la gestació.

­ El capítol IV desenvolupa diverses mesures de prevenció i detecció precoç de la violència en els centres educatius que es consideren imprescindibles si es té en compte que es tracta d'un entorn de socialització central en la vida dels nens, nenes i adolescents. La regulació proposada aprofundeix i completa el marc establert en l'article 124 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en establir al costat del pla de convivència recollit en aquest article, la necessitat de protocols d'actuació enfront d'indicis d'abús i maltractament, assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere, violència domèstica, suïcidi, autolesió i qualsevol altra forma de violència. Per al correcte funcionament d'aquests protocols es constitueix un coordinador o coordinadora de benestar i protecció, en tots els centres educatius. També es reflecteix la necessària capacitació de les persones menors d'edat en matèria de seguretat digital.

­ El capítol V regula la implicació de l'Educació Superior i del Consell d'Universitats en la lluita contra la violència sobre la infància i l'adolescència.

­ Les mesures contingudes en el capítol VI respecte a l'àmbit sanitari s'orienten des de la necessària col·laboració de les administracions sanitàries en el si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. En aquest marc, s'estableix el compromís de crear una nova Comissió enfront de la violència en els nens, nenes i adolescents amb el mandat d'elaborar un protocol comú d'actuació sanitària per a l'erradicació de la violència sobre la infància i l'adolescència. A més, en el marc de l'atenció universal a totes aquelles persones menors d'edat en situació de violència, es garanteix una atenció a la salut mental integral i adequada a la seva edat.

­ El capítol VII reforça l'exercici de les funcions de protecció dels nens, nenes i adolescents per part dels funcionaris que desenvolupen la seva activitat professional en els serveis socials. En aquest sentit, se'ls atribueix la condició d'agents de l'autoritat, a fi de poder desenvolupar eficaçment les seves funcions en matèria de protecció de persones menors d'edat, a causa de la possibilitat de veure's exposats a actes de violència o possibles situacions d'alta conflictivitat, com les relacionades amb la possible retirada del menor de la seva família en casos de desemparament. A més, s'estableix la necessitat de dissenyar un pla d'intervenció familiar individualitzat, amb la participació de la resta d'administracions, judicatura i agents socials implicats, així com un sistema de seguiment i registre de casos que permeti avaluar l'eficàcia de les diferents mesures posades en marxa.

­ El capítol VIII, regula les actuacions que han de realitzar i promoure les administracions públiques per garantir l'ús segur i responsable d'Internet per part dels nens, nenes i adolescents, famílies, personal educador i professionals que treballin amb persones menors d'edat.

­ El capítol IX dedicat a l'àmbit de l'esport i l'oci estableix la necessitat de comptar amb protocols d'actuació enfront de la violència en aquest àmbit i estableix determinades obligacions a les entitats que realitzen activitats esportives o d'oci amb persones menors d'edat de manera habitual, i entre la qual destaca l'establiment de la figura del Delegat o Delegada de protecció.

­ El capítol X se centra en l'àmbit de les Forces i Cossos de Seguretat i consta de dos articles. El primer d'ells assegura que totes les Forces i Cossos de Seguretat, en tots els seus nivells (estatal, autonòmic, local), disposin d'unitats especialitzades en la recerca i prevenció, detecció i actuació de situacions de violència sobre persones menors d'edat i preparades per a una correcta i adequada actuació davant tals casos, així com que tots els integrants dels Cossos Policials rebin formació específica per al tractament d'aquesta mena de situacions. El segon article estableix quins han de ser els criteris d'actuació policial en casos de violència sobre la infància i l'adolescència, la qual ha d'estar presidida pel respecte als drets dels nens, nenes i adolescents i per la consideració del seu interès superior. Sense perjudici dels protocols d'actuació al fet que estan subjectes els membres de les Forces i Cossos de Seguretat, la llei recull una relació de criteris d'actuació obligatoris, la principal finalitat de la qual és aconseguir el bon tracte al nen, nena o adolescent víctima de violència i evitar la victimització secundària. Entre aquests criteris d'actuació obligatoris, és especialment rellevant l'obligació d'evitar, amb caràcter general, la presa de declaració a la persona menor d'edat, excepte en aquells supòsits que sigui absolutament necessària.

­ El capítol XI regula les competències de l'Administració General de l'Estat en l'Exterior en relació amb la protecció dels interessos dels menors de nacionalitat espanyola que es trobin a l'estranger.

­ Finalment, el capítol XII recull el paper de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades en la protecció de dades personals, garantint els drets digitals de les persones menors d'edat en establir un canal accessible i la retirada immediata dels continguts il·lícits.

• El títol IV sobre actuacions en centres de protecció de persones menors d'edat, estableix l'obligatorietat dels centres de protecció d'aplicar protocols d'actuació, l'eficàcia de la qual se sotmetrà a avaluació, i que recolliran les actuacions a seguir a fi de prevenir, detectar precoçment i actuar davant possibles situacions de violència. Així mateix, s'estableix una atenció reforçada, en el marc dels protocols anteriorment citats, a les actuacions específiques de prevenció, detecció precoç i intervenció en possibles casos d'abús, explotació sexual i tràfic d'éssers humans que tinguin com a víctimes a persones menors d'edat subjectes a mesura protectora i que resideixin en centres residencials.

• El títol V dedicat a l'organització administrativa:

­ El capítol I recull el compromís per a la creació d'un Registre Central d'informació sobre la violència contra la infància i l'adolescència, al qual hauran de remetre informació les administracions públiques, el Consell General del Poder Judicial i les Forces i Cossos de Seguretat.

­ El capítol II, per part seva, introdueix una regulació específica en relació a la certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals, que passa a denominar-se Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d'Éssers humans, desenvolupant i ampliant la protecció de les persones menors d'edat a través del perfeccionament del sistema d'exigència del requisit de no haver comès delictes contra la llibertat o indemnitat sexuals o de tràfic d'éssers humans per a desenvolupar activitats que suposin contacte habitual amb persones menors d'edat. S'introdueix una definició sobre què ha d'entendre's, a l'efecte de la llei, per professions, oficis i activitats que impliquen contacte habitual amb persones menors d'edat, limitant-ho a aquelles que per la seva pròpia essència comporten un tracte repetit, directe i regular, i no merament ocasional, amb nens, nenes i adolescents, quedant en tot cas incloses aquelles activitats o serveis que es dirigeixin específicament a ells. A fi d'ampliar la protecció, s'estén l'obligació d'acreditar el requisit de no haver comès delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals a tots els treballadors i treballadores, per compte propi o aliè, tant del sector públic com del privat, així com a les persones voluntàries. A més, s'estableix el sentit negatiu del silenci administratiu en els procediments de cancel·lació d'antecedents per delictes de naturalesa sexual iniciats a sol·licitud de la persona interessada.

• Pel que respecta a les disposicions addicionals, s'estableix en elles la necessària dotació pressupostària en l'àmbit de l'Administració de Justícia i els serveis socials per a lluitar contra la victimització secundària i complir les noves obligacions encomanades per la llei respectivament, el mandat a les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, per a prioritzar les solucions residencials davant els desnonaments de famílies en el qual algun dels seus integrants sigui una persona menor d'edat, el seguiment de les dades d'opinió pública sobre la violència cap a la infància i adolescència, a través de la realització d'enquestes periòdiques, el compliment de la normativa vigent en matèria de despeses de personal, l'actualització de les referències al Registre Central de Delinqüents Sexuals i al Registre Unificat de Maltractament Infantil.

• Així mateix, la disposició addicional sisena encàrrec al Govern, en el termini d'un any, a establir els mecanismes necessaris per a realitzar la comprovació automatitzada de l'existència d'antecedents per les administracions, empreses o altres entitats.

• Per part seva, la disposició addicional setena recull el compromís per a la creació d'una Comissió de seguiment encarregada d'analitzar la posada en marxa de la llei, les seves repercussions jurídiques i econòmiques i avaluació del seu impacte.

• La disposició addicional octava garanteix als nens i nenes en necessitat de protecció internacional l'accés al territori i a un procediment d'asil amb independència de la seva nacionalitat i de la seva forma d'entrada a Espanya, en els termes establerts en la Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil i de protecció subsidiària.

• Finalment, la disposició addicional novena dóna el mandat al Govern per a regular el règim de Seguretat Social de les persones acollidores especialitzades de dedicació exclusiva.

• Finalment, cal destacar la modificació duta a terme de diferents cossos normatius a través de les disposicions finals de la llei:

­ La disposició final primera està dedicada a la modificació de la Llei d'enjudiciament criminal.

­ La disposició final segona el Codi Civil.

­ La disposició final modifica la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària.

­ La disposició final quarta modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial.

­ La disposició final cinquena modifica la Llei 34/1988, d'11 de novembre, general de publicitat.

­ La disposició final sisena modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

­ La disposició final setena modifica la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta.

­ La disposició final octava modifica la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor.

­ La disposició final novena modifica la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.

­ La disposició final dècima modifica la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

­ La disposició final onzena modifica la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

­ La disposició final dotzena modifica el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost.

­ La disposició final tretzena modifica la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica.

­ La disposició final catorzena modifica la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries.

­ La disposició final quinzena modifica la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària.

­ La disposició final setzena modifica la Llei orgànica 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial, per actualitzar la denominació de l'especialitat en Medicina Legal i Forense.

• La disposició final dissetena dóna el mandat al Govern perquè, en el termini de sis mesos des de l'aprovació d'aquesta llei, procedeixi a la creació del Consell Estatal de Participació de la Infància i de l'Adolescència.

• La disposició final divuitena estableix el títol competencial, indicant que aquesta llei es dicta a l'empara del que es preveu en l'article 149.1, 1a, 2a, 5a, 6a, 7a, 8a, 16a, 18a, 27a, 29a i 30a de la Constitució Espanyola.

• La disposició final dinovena estableix el caràcter ordinari de determinades disposicions.

• La disposició final vintena contempla un mandat al Govern per a l'elaboració de dos projectes de llei amb la finalitat d'establir l'especialització de la jurisdicció penal i civil, així com del Ministeri Fiscal. Igualment, s'estableix que les administracions competents regularan en idèntic termini la composició i funcionament dels Equips Tècnics que prestin assistència especialitzada als òrgans judicials especialitzats en infància i adolescència per a la consecució de la millora en la resposta judicial, des d'un enfocament multidisciplinari, i la protecció igualitària, adequada i uniforme dels drets de la infància i de les persones amb discapacitat.

• La disposició final vint-i-unena, regula l'autorització al Consell de Ministres i als titulars de Drets Socials i Agenda 2030, Justícia i Interior a dictar quantes normes siguin necessàries per al seu desenvolupament, amb una especial referència al règim aplicable a les mesures de contenció i seguretat en els centres de protecció i reforma de menors.

• Les disposicions finals vintena segona i vintena tercera regulen la necessària adaptació de la normativa incompatible amb el que es preveu en la mateixa i la incorporació del Dret de la Unió Europea, respectivament.

• La disposició final vintena quarta dóna el mandat al Govern, en el termini de dotze mesos des de l'aprovació d'aquesta llei, perquè procedeixi al desenvolupament normatiu del procediment per a la determinació de l'edat dels menors.

• Finalment, la disposició final vintena cinquena regula l'entrada en vigor d'aquesta llei. Establint que la llei entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació en el BOE. Si bé, el que es preveu en els articles 5.3, 14.2, 14.3, 18, 35 i 48.1.b) i c) produiran efectes als sis mesos de l'entrada en vigor de la llei. I, el que es preveu en la disposició final catorzena produirà efectes a partir de l'1 de gener de 2022.





Relacionats:

/ ENLLAÇOS
Vegeu la llei


BANC DE BONES PRÀCTIQUES
ODS - FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC