La salut dels nostres barris i nuclis urbans, els processos de degradació, els recursos dedicats a teixits urbans o com afrontar l’urbanoporosi centren el debat de la sessió del Seminari Tècnic Local de l’FMC que s’està celebrant aquest matí. Des de l’FMC hem cregut necessari poder parlar de tots els instruments que permeten des de l’administració local poder actuar amb eficiència sobre totes aquestes situacions






11/06/2021

La primera ponència ha anat a càrrec de Pablo Martínez, arquitecte co-fundador de l’estudi d’urbanisme de 300.000 km/s. En ella, ha analitzat el planejament urbà amb dades, i concretament ha parlat sobre el Pla d’usos de ciutat vella, afirmant que malgrat les intervencions de transformació de les últimes dècades (centrades en el guany i millora de l’espai públic i els equipaments), la ciutat té encara grans reptes com són la integració amb el territori metropolità, la resiliència front al canvi climàtic o la rehabilitació i regeneració dels diversos teixits urbans en clau de millora ambiental. "Tots aquests reptes necessiten d’un coneixement més acurat de les problemàtiques urbanes a través d’informació massiva i eines de diagnosi i prognosi que ens permetin adreçar-ne la complexitat”, ha afegit. I ha explicat que des de fa més de 5 anys, estan impulsant un canvi en les metodologies d’anàlisis urbana i presa de decisions que es basen en tres pilars fonaments: l’existència d’un ecosistema de dades urbanes complex, la transparència en l’accés a la informació i la capacitat de computació i noves metodologies d’anàlisi de dades. En definitiva, aquest nou canvi de paradigma en l’urbanisme significa poder observar, mesurar i planificar la ciutat des de la perspectiva de la forma urbana però també del comportament, és a dir, dels processos i les dinàmiques que es donen a la ciutat més enllà del seu aspecte físic, sempre amb la motivació comuna de la necessitat de construir una ciutat saludable i habitable.

A continuació, per parlar de la transformació del sòl industrial en ecosistemes innovadors urbans comptem amb Miquel Barceló, doctor Enginyer Industrial per la UPC i llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB. En aquesta ocasió, ens explica com les ciutats són actualment els agents actius de la Globalització. La ciutat és l'espai del comerç, els negocis i de la presa de decisions, s’hi produeix l'intercanvi d'idees, es concentra el talent i es generen focus d'innovació i de creativitat. Moltes de les grans metròpolis del món són actualment grans actors de l'economia global, capaces de crear entorns urbans que anomenem ecosistemes innovadors; és a dir, un entorn que té l’objectiu de promoure la innovació i a partir d'ella el desenvolupament econòmic d'una ciutat. El ponent parla dels possibles factors d’èxit analitzant els ecosistemes innovadors més rellevants del món i evidencia que les polítiques públiques i l'actuació dels altres agents són determinants per a la creació i consolidació dels ecosistemes innovadors. Posa com a exemple el cas del Districte 22 @ de Barcelona i creu que avui qualsevol ciutat del món hauria de plantejar-se necessitat de desenvolupar un Districte Innovador (DI) a partir de la seva pròpia realitat en termes socials, culturals, històrics i econòmics i de l’estudi dels casos d'èxit i fracàs existents avui al món, sobretot en aquells països culturalment pròxims: no tenir en compte aquests dos elements ha estat la causa de molts fracassos en iniciatives de crear nous espais per al desenvolupament econòmic. I conclou amb seguit d’elements clau fonamentals per avançar en el disseny i el desenvolupament d’un DI en una ciutat, base d’un futur pròsper, innovador i inclusiu.

Finalment, Ramon Marrades, director de la Fundación Placemaking Europe i assessor estratègic del Creative Bureaucracy Festivalparla de l’activació econòmica de la ciutat construïda. La seva ponència té per objectiu analitzar les dinàmiques urbanes i les fallides de la planificació que generen buits i espais desaprofitats a les ciutats. Descriu mecanismes innovadors que, des de la intersecció entre l’economia i l’urbanisme responen a aquest fenomen de creixent importància, servint com activadors econòmics en la ciutat habitada i viscuda.

La sessió d’avui es tanca amb l’Espai de Diàleg dedicat a la urbanoporosi, una malaltia de les nostres ciutats i pobles en la que el buit predomina sobre el ple i que afecta l’habitatge, els locals en planta baixa, els edificis industrials o els magatzems. No acabem de trobar els instruments que permetin actuar eficientment des de l’administració local, que és a qui li toca gestionar les situacions sobrevingudes i que ho ha de fer amb limitacions competencials i de mitjans. En aquest espai intentarem confrontar la diversitat de les visions de les ponències desenvolupades al llarg de la sessió i compartir-les de manera oberta entre totes les persones assistents.