Avui, tret de sortida del Seminari sobre relacions col·lectives de l'FMC 2021, centrat en la temporalitat del personal en l'administració. Aquesta edició celebrarà quatre sessions: la d'inauguració avui, el 26 d'octubre, el 23 de novembre i la cloenda, el 21 de desembre. L'edició d'enguany del Seminari de Relacions Col·lectives està condicionada per l'aprovació de les mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública i la persistència de la crisi sanitària que dona lloc a la producció de noves formes d'organització del treball, les quals generen dinàmiques inèdites en la relacions laborals del sector públic






28/09/2021

La inauguració d’aquesta XXIII edició del Seminari de Relacions Col·lectives ha anat a càrrec de Susanna Mérida López, secretària general adjunta de la Federació de Municipis de Catalunya, i de Joan Mauri i Majós, director del Seminari.

Per parlar de les mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, ens ha acompanyat Miguel Sánchez Morón, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d'Alcalá de Henares, que ha explicat i comentat sistemàticament les mesures introduïdes pel Reial Decret-llei 14/2021, de 6 de juliol, complementades per les que previsiblement seran aprovades mitjançant la llei de conversió de l'esmentat decret-llei, que actualment s'està tramitant al Congrés de Diputats. En aquest sentit, s'ha de celebrar, que a la vista de l'RDLL 14/2021, per fi els òrgans competents s'hagin decidit a introduir en la legislació solucions davant el problema de l'excessiva temporalitat de l'ocupació pública, encara que recomanades, o pressionades, per les institucions europees.

La segona ponència d'avui ha anat a càrrec d’Ignasi Beltran de Heredia Ruiz, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Amb el títol 'La darrera jurisprudència social sobre prevenció i control de la temporalitat del personal laboral de les administracions públiques' el ponent ha complementat la primera ponència, amb diverses reaccions a la jurisprudència, algunes notes sobre indefinits no fixos, reacció a IMIDRA, i la nova qüestió prejudicial (Auto JS/3 Barcelona 27/6/21).

Finalment, Josefa Cantero Martínez, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Castella-La Manxa, parla sobre la clàusula 5 de l’Acord marc sobre el treball de durada determinada; la seva necessària adaptació a l'àmbit funcionarial; els possibles camins suggerits per la jurisprudència comunitària per prevenir els abusos en l'administració i, en el seu cas, sancionar-los; el concepte de 'contractes successius o relacions laborals de durada determinada'; i les conseqüències de l'abús de l'interinatge en la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Les modalitats i les tècniques de selecció que convindrà emprar per abordar l'estabilització del personal no permanent en les administracions públiques ens seguiran preocupant en d’altres sessions; així com també el treball a distància que s'ha generalitzat en la seva formal parcial en la majoria de les nostres administracions locals i l'entrada en vigor a finals d’aquest any de la denominada directiva dels alertadors, que a hores d'ara no ha estat objecte de transposició a casa nostra, més enllà d'alguna iniciativa pròpia de determinades comunitats autònomes.