Reial Decret 903/2021, de 19 d’octubre, publicat al BOE número 251, de 20 d’octubre de 2021

21/10/2021

El Reglament d'Estrangeria es veu modificat per la publicació del Reial decret 903/2021, de 19 d'octubre, pel qual es modifica el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per Llei orgànica 2/2009, aprovat pel Reial decret 557/2011, de 20 d'abril.

D’acord amb l'exposició de motius d'aquest reial decret, aquesta reforma es planteja entorn de nou elements i que tenen per finalitat suprimir els obstacles que impedeixen la documentació del menor estranger no acompanyat tutelat per una entitat pública i dissenyar un règim propi de residència per a aquests en el moment en el qual accedeixen a la majoria d'edat, diferent al règim de residència no lucrativa, que es preveu per a altres fins allunyats de la situació d'aquests joves.

1. En primer lloc, es redueix el termini de nou mesos a què al·ludia l'article 196.1 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000 a tres. Mitjançant la reducció d'aquest termini, l'Oficina d'Estrangeria competent no esperarà, com ocorre en la pràctica, al transcurs de nou mesos per a iniciar les seves actuacions respecte a la documentació dels menors estrangers no acompanyats, sinó que aquestes s'iniciaran una vegada transcorreguts noranta dies. Per la seva pròpia definició i característiques, un procediment de repatriació té valor i sentit si es realitza de manera immediata, no transcorregut un llarg període de nou mesos. La pràctica demostra que la incapacitat de repatriació queda acreditada molt abans i que, a més, tal com disposa l'article 35.8 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, la concessió d'una autorització no és obstacle en cap cas perquè aquesta pugui dur-se a terme en un moment posterior. Amb aquest nou sistema, es posarà fi a la situació de buit documental a la qual ja apuntava el Consell d'Estat, garantint-se la identificació i documentació ab initio de la persona sense que això impedeixi, en cas que pugui procedir-se a la repatriació, que aquesta s'efectuï. En aquests casos, les Oficines d'Estrangeria procediran a l'extinció de l'autorització.2. En segon lloc, s'ajusta la redacció d'aquest article 196 al que es preveu en els articles 40 i 41 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, respecte a l'exercici d'una activitat laboral. D'acord amb l'article 41.1.j) d'aquesta norma, no serà necessària l'obtenció d'una autorització de treball per a l'exercici d'activitats per part dels menors estrangers en edat laboral tutelats per l'entitat de protecció de menors per a aquelles activitats que, a proposta de l'esmentada entitat, mentre romanguin en aquesta situació, afavoreixin la seva integració social. L'apartat segon d'aquest article es remet a un desenvolupament reglamentari per a acreditar l'excepció. Aquesta reforma, amb la finalitat d'evitar tràmits innecessaris, aclareix mitjançant l'ajust de l'article 118.2 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000 que, en aquests casos, l'excepció s'entendrà existent sense necessitat d'un posterior reconeixement.

Al costat d'això, d'acord amb l'article 40.1.i) de la citada Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, no és aplicable la situació nacional d'ocupació.

3. En tercer lloc, s'incrementa la vigència de les autoritzacions concedides a menors estrangers no acompanyats i de les seves eventuals renovacions. Així, l'autorització inicial, de conformitat amb els apartats 5 i 6 de l'article 196 estarà vigent dos anys i la renovació tres anys mentre continuï sent menor d'edat, sense perjudici que es pugui accedir, en cas que es reuneixin els requisits, a una residència de llarga durada.

4. En quart lloc, en relació amb els menors estrangers que ja compten amb una autorització de residència quan aconsegueixen la majoria d'edat, l'article 197, en la seva nova redacció, configura un règim propi que planteja una continuïtat de l'autorització de residència amb habilitació per a treballar de la que ja disposa el menor estranger no acompanyat i la vigència del qual pretén ser renovada sempre que s'acreditin les condicions que enumera el seu apartat segon. Amb això, se suprimeixen les referències al règim de residència no lucrativa que deixarà de ser aplicable.

La situació nacional d'ocupació està exceptuada en aquest cas sobre la base de l'article 40 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, per la seva lletra b) que es refereix als titulars d'una autorització prèvia de treball que pretenguin la seva renovació. L'excepció d'aquesta lletra b) aplica en aquest cas en la mesura en què el jove estranger ja es troba en territori nacional i ja estava habilitat per a treballar si bé només respecte d'aquelles activitats que en el seu moment haguessin estat objecte d'específica autorització per haver estat recomanades per l'entitat de protecció de menors en entendre que afavoreixen la seva integració social. El que ve a dir aquest precepte és que la valoració de l'afectació al mercat de treball nacional solo es fa quan l'estranger iniciarà la seva residència a Espanya (bé perquè està en territori nacional, que són els supòsits més excepcionals, bé perquè és a l'estranger, que és l'habitual). Igual raonament ha de fer-se respecte de l'autorització prevista en l'article 198.

5. En cinquè lloc, quant a les condicions que es plantegen reglamentàriament per a la renovació d'aquesta residència es concreten en la tinença de mitjans econòmics suficients igual al 100% de l'Ingrés Mínim Vital per a una persona sola, tret que la institució d'acolliment (pública o privada) o el programa de trànsit a la vida adulta al qual el jove estigui acollit proporcionin el seu manteniment. En el còmput d'aquests ingressos es podran tenir en compte els que provinguin de l'assistència social o altres quanties que percebi el jove. En cas que compti amb ocupació, es tindrà en consideració a l'efecte de calcular l'import d'aquests mitjans econòmics suficients. D'aquesta manera, l'Ingrés Mínim Vital passa a substituir al IPREM com a valor econòmic de referència per a l'autorització de residència d'aquests joves. El Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital ha introduït per primera vegada una prestació d'últim recurs homogeni i aplicable a tot l'Estat, fixant les quanties mínimes que es consideren suficients per a assegurar la manutenció d'una persona sola i diferents tipus d'unitats de convivència, en funció de la seva grandària i composició, i capaç d'evitar les situacions de pobresa extrema. Per aquest motiu s'entén més adequat que serveixi de referència a aquest efecte l'Ingrés Mínim Vital per a llars unipersonals, que com el seu propi nom indica és la quantitat mínima que permet a una persona sufragar les seves despeses bàsiques de manutenció a Espanya. Aquesta quantia s'actualitza tots els anys prenent com a referència la quantia fixada en els Pressupostos Generals de l'Estat per a les pensions no contributives.

Al costat d'això, s'exigeix que els antecedents penals que han de ser adequadament valorats de conformitat amb el que planteja la normativa d'estrangeria per a les renovacions.

En qualsevol dels casos, haurà d'atendre's als informes positius que, a aquest efecte, puguin presentar les entitats públiques o privades referits al seu esforç d'integració, la continuïtat de la formació o estudis que s'estigués realitzant, així com la seva incorporació, efectiva o potencial, al mercat de treball, de conformitat amb el que es preveu en l'article 35.7 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener.

6. En sisè lloc, la vigència d'aquesta renovació serà de dos anys, renovables per altres dos si es mantenen les condicions abans indicades i no es condiciona la seva eficàcia a una eventual afiliació a la Seguretat Social.

7. En setè lloc, per a aquells menors estrangers que aconsegueixen la majoria d'edat sense una autorització, l'article 198 passa a exigir requisits més concordes amb la situació real d'aquest col·lectiu pretenent que existeixi una major consonància entre el que s'estableix en el 197 i el 198.

8. En vuitè lloc, davant aquest nou règim, cal articular una via que permeti als joves estrangers que van haver vist denegada la seva sol·licitud de renovació per no complir amb els requisits que preveia en la redacció anterior l'article 197 o que, havent complert ja els 18 anys, no van poder sol·licitar la seva autorització de residència sobre la base de l'article 198 per no reunir els requisits llavors exigits, accedir a aquestes noves autoritzacions en cas que compleixin amb les noves condicions. D'aquesta manera es garanteix als joves estrangers d'entre 18 i 23 anys que puguin sol·licitar-les de manera transitòria.

9. Finalment, es reforça amb caràcter general, la tramitació de tots els procediments a través de tercers habilitant aquesta opció sempre que la representació quedi degudament acreditada notarialment oapudacta. A més, es potencia l'ús de les seus electròniques específiques que passen a ser la via de presentació prioritària deixant el Registre Electrònic General per a aquells casos en els quals aquestes no existeixin. Aquestes mesures pretenen una millorar l'agilitat del funcionament de les Oficines d'Estrangeria en tots els procediments que tramiten la qual cosa s'entén que beneficia als procediments en matèria d'estrangeria en general, i en conseqüència, l'àmbit dels menors en particular.

El Reial decret 903/2021, de 19 d'octubre, entrarà en vigor als 20 dies de la seva publicació en el BOE, és a dir, el dia 9 de novembre de 2021, amb les següents excepcions: les disposicions relatives a l'habilitació de representació per tercers mitjançant poder notarial o apud acta entraran en vigor un any després de la seva publicació al BOE; i les disposicions relatives a la tramitació electrònica de visats s'aplicaran en el moment en què aquestes hagin estat desenvolupades i es trobin en funcionament.