El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei amb el qual s'adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana
Amb la reforma legal es garanteix la constitucionalitat del tribut, s'ofereix seguretat jurídica als contribuents i certitud als ajuntaments (RDLL 26/2021, de 8 de novembre, publicat al BOE número 268, de 9 de novembre)
El reial decret llei que aprova avui el Consell de Ministres, per tant, evita el risc que els ajuntaments sofreixin un minvament dels seus recursos, incrementin el seu nivell de dèficit o vegin deteriorats els serveis que presten als ciutadans

12/11/2021

(adjuntem al final una nota jurídica elaborada pels serveis de l'FMC en relació al tema de la plusvàlua municipal, que analitza les diferents sentencies del TC, incloent la darrera en relació a aquest tema, la de 26 d’octubre, i inclou també una referència a que els ajuntaments adaptin les seves ordenances fiscals en un període màxim de 6 mesos, el que passa en relació als recursos i reclamacions en curs, i el caràcter no retroactiu de l'RDLL. En la part final de la nota també trobareu una anàlisi comparativa dels canvis que ha introduït l'RDLL en el TRLHRL en relació a l’Impost de la plusvàlua)

(adjuntem també la presentació de l’Impost que ha fet el Ministerio de Hacienda, interessant perquè conté exemples de com queda la plusvàlua)

 

La finalitat és donar compliment al mandat del Tribunal Constitucional en les seves sentències de 2019 i 2021, el Reial decret llei adequa la base imposable de l'impost a la capacitat econòmica efectiva del contribuent. Per a això, es millora la tècnica de determinació de la base imposable en el sistema objectiu, perquè reflecteixi en tot moment la realitat del mercat immobiliari, i, a més, es converteix en optatiu aquest sistema, permetent que la base imposable de l'impost sigui la diferència entre el valor de transmissió i el d'adquisició d'un terreny quan així ho sol·liciti l'obligat tributari.

D'aquesta manera es compleix la sentència del passat 26 d'octubre que va admetre com a vàlid el mètode objectiu de càlcul de la base imposable sempre que no fos obligatori i reflectís la realitat del mercat immobiliari.

La naturalesa de l'impost, que no va discutir el Tribunal Constitucional, es manté. És a dir, el tribut grava l'increment del valor dels terrenys, posat de manifest en el moment de la meritació i experimentat al llarg d'un període de 20 anys.

El Reial decret llei estableix que la base imposable de l'impost serà el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació pels coeficients que aprovin els ajuntaments, que en cap cas podran excedir dels que s'indiquen a l’article 107.4 en funció del nombre d'anys transcorreguts des de l'adquisició de l'immoble.

Els coeficients seran actualitzats anualment, amb norma de rang legal -podrà dur-se a terme, per exemple, en la Llei de pressupostos generals de l'Estat-, tenint en compte l'evolució del mercat immobiliari.

A més, es reconeix la possibilitat que els ajuntaments, únicament als efectes d'aquest impost, corregeixin fins a un 15% a la baixa els valors cadastrals del sòl en funció del seu grau d'actualització. Això garanteix que el tribut s'adapti a la realitat immobiliària de cada municipi.

El sistema objectiu es converteix en optatiu:

Aquest mètode per a calcular la base imposable és optatiu ja que el contribuent té la possibilitat de tributar en funció de la plusvàlua real obtinguda en el moment de la transmissió d'un immoble i que es determina per la diferència entre el valor de transmissió del sòl i el d'adquisició. Si el contribuent demostra que la plusvàlua real és inferior a la resultant del mètode d'estimació objectiva, podrà aplicar la real.

En les transmissions d'un immoble en els quals hi hagi sòl i construcció, la plusvàlua real del terreny equivaldrà a la diferència entre el preu de venda i el d'adquisició després d'aplicar-li la proporció que representa el valor cadastral del sòl sobre el valor cadastral total.

Aquests càlculs podran ser objecte de comprovació per part dels ajuntaments, d'acord amb una novetat que introdueix la norma.

Així, es dóna resposta al mandat del Tribunal Constitucional de 2021 que estableix que el mètode objectiu de determinació de la base imposable no pot ser l'únic mètode admès legalment.

Cap contribuent pagarà l'impost si no obté un guany

El reial decret llei també dóna compliment al mandat del Tribunal Constitucional en la seva sentència 59/2017 de no sotmetre a tributació aquelles situacions d'inexistència d'increment de valor dels terrenys. Per a això, s'introdueix un nou supòsit de no subjecció a l'impost per a les operacions en què es constati, a instàncies del contribuent, que no s'ha obtingut un increment de valor.

L'interessat a acreditar la inexistència d'increment de valor haurà de declarar la transmissió, així com aportar els títols que documentin la transmissió i l'adquisició. Per a constatar la inexistència d'increment de valor, com a valor de transmissió o d'adquisició es prendrà el que sigui major d'entre el que consti en el títol que documenti l'operació o el comprovat, en el seu cas, per l'Administració Tributària, d'acord amb la nova facultat que s'atorga als ajuntaments.

Les plusvàlues generades en menys d'un any tributaran:

També com a novetat, seran gravades les plusvàlues generades en menys d'un any, és a dir, les que es produeixen quan entre la data d'adquisició i de transmissió ha transcorregut menys d'un any i que, per tant, poden tenir un caràcter més especulatiu. Aquesta opció ja s'està aplicant en algunes ciutats.

Els ajuntaments que tinguin establert l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana tindran un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor del Reial decret llei per a adequar les seves normatives al nou marc legal.

El govern, amb aquesta reforma, restableix l'exigibilitat de l'impost, que havia quedat en suspens amb la sentència del Tribunal Constitucional del passat 26 d'octubre, atès que havia deixat un buit normatiu per a la determinació de la base imposable, la qual cosa impedia la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d'aquest tribut. El reial decret llei que aprova avui el Consell de Ministres, per tant, evita el risc que els ajuntaments sofreixin un minvament dels seus recursos, incrementin el seu nivell de dèficit o vegin deteriorats els serveis que presten als ciutadans.

Així mateix, la norma delimita el buit legal que podria haver provocat distorsions en el mercat immobiliari, en poder haver-se convertit aquesta circumstància en un incentiu per a accelerar operacions immobiliàries que esquivessin la tributació.

Aquest reial decret-llei entra en vigor el dia següent al de la seva publicació al BOE, és a dir, el dia 10 de novembre de 2021.