El Consell de Ministres en la seva reunió del dia 3 de desembre de 2021 ha adoptat un Acord pel qual s'aprova el Pla Anual de Política d'Ocupació per a 2021 segons el que s'estableix en l'article 11.2 del text refós de la Llei d'ocupació, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2015, de 23 d'octubre (Resolució de 9 de desembre, publicada al BOE número 299, de 15 de desembre)

15/12/2021

Les característiques generals del Pla són les següents:

1. Lluitar de manera efectiva contra la precarietat laboral. Les polítiques actives d'ocupació juvenil han d'estar alineades amb l'objectiu prioritari de la lluita contra la precarietat i temporalitat laboral.
2. Evitar costi el que costi l'ús abusiu i fraudulent de beques i pràctiques no laborals.
3. Incorporar la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, particularment en matèria de lluita contra la segregació laboral, que ha de formar part de l'actuació dels Serveis Públics d'Ocupació a tots els nivells, tant en l'àmbit de la intermediació, com en el de la formació o el disseny i aplicació dels programes.
4. Integrar el principi antidiscriminatori en totes les accions, no sols per raó de gènere, sinó també per edat, ideologia o conviccions, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere i característiques sexuals.
5. Atorgar prioritat o tractaments específics als col·lectius més vulnerables o amb especials dificultats en el món laboral. Per això, contempla el reforç de les polítiques per a aconseguir a la població juvenil més vulnerable i en risc d'exclusió, així com als quals viuen en zones aïllades o menys poblades, com les àrees rurals.
6. Situar a les persones joves com a protagonistes de la seva trajectòria cap a l'ocupació digna per mitjà d'itineraris personalitzats integrats en un sistema d'orientació per a l'ocupació qualificada i estable, configurant itineraris individualitzats que es prolongaran tant en les etapes d'ocupació com d'eventual desocupació.
7. Crear oportunitats d'accés a noves ocupacions en nous sectors, prenent com a referència la transformació cap a un context verd, sostenible, col·laboratiu i digital, impulsant l'accés a l'ocupació de qualitat de les persones joves en sectors emergents com l'economia digital, economia verda, o de la cura.
8. Incrementar la qualificació de les persones joves dotant-les de les competències professionals requerides pel mercat de treball, incrementant substancialment el nombre de persones joves amb les competències necessàries, tècniques i professionals, per a accedir a l'ocupació, el treball decent i l'emprenedoria.
9. La crisi sanitària ha incidit en la situació de l'ocupació de les persones i requereix accions específiques per a oferir solucions integrals que donin resposta a les conseqüències adverses a mitjà i llarg termini en els plans educatiu, formatiu i professional de les persones joves. La pandèmia també anticipa canvis que poden ser estructurals en el funcionament del mercat de treball i als quals ha de ser capaç de donar resposta Garantia Juvenil Plus.
10. Introduir major flexibilitat en el seu funcionament i gestió. La flexibilització i augment en l'agilitat de la inscripció en el fitxer de Garantia Juvenil resulta essencial per a augmentar el volum de persones inscrites i, consegüentment, també la rellevància del Pla.
11. Potenciar el desenvolupament d'una comunitat de cooperació horitzontal i vertical, per a això establirà els pilars per al treball conjunt amb els interlocutors econòmics i socials, organismes intermedis del Fons Social Europeu i les seves entitats beneficiàries, així com amb el teixit associatiu juvenil i les diferents administracions i organismes públics que intervenen en les polítiques actives d'ocupació juvenil.
12. Establir els mecanismes per a millorar el diàleg i la col·laboració amb les empreses a fi d'aconseguir la millor adaptació de les capacitats de les persones joves a les necessitats d'aquestes. A tals efectes es facilita la connexió escola-empresa i s'afavoreix una transició suau dels cicles formatius al mercat laboral. L'actuació conjunta amb els interlocutors socials i amb les empreses resulta fonamental per a identificar les necessitats formatives i per a vincular els projectes empresarials a plantilles estables en la formació de les quals hagi tingut part activa l'empresa.
13. Reforçar la dimensió local de les polítiques actives d'ocupació dirigides a les persones joves. La dimensió local és la més adequada per a assegurar la proximitat imprescindible als interlocutors socials.
14. Fomentar la seva difusió amb la màxima claredat i transparència. Es pretén arribar a totes les persones que podrien beneficiar-se de les seves mesures o participar en elles, així com fomentar les bones pràctiques i corregir possibles desviacions.
15. Millorar els processos i optimitzar els recursos. Garantia Juvenil Plus fomenta l'intercanvi d'informació i experiències entre els diferents actors socials. Igualment s'obren vies de participació per als diferents ens implicats. Així mateix, es fa costat a les persones professionals vinculades al Pla perquè reforcin les competències necessàries per a desenvolupar de manera eficaç les seves funcions. En tal sentit, el Pla preveu el seu monitoratge continu per a assegurar el seguiment i mesurament de l'impacte de tot el sistema, així com l'avaluació, i incorporació de millores.
16. La digitalització integral del servei de formació per a l'ocupació de les persones joves resulta essencial, tant en la relació amb les persones usuàries, com en l'àmbit de la formació i en la generació d'un sistema de dades compartit i accessible en el marc de la llei de protecció de dades. Igualment, la digitalització suposa un principi transversal de Garantia Juvenil Plus.
En aquest PAPE 2021 s'estableixen quatre tipus d'objectius: objectius-clau, objectius estratègics o prioritaris, objectius estructurals i objectius pressupostaris/econòmics:
– En primer lloc, els objectius clau, sintetitzen i constitueixen la finalitat última de l'actuació dels serveis públics d'ocupació. Es tracta d'objectius de resultat comuns per al conjunt de la UE que romanen estables durant tot el període de vigència de l'Estratègia i que coincideixen amb els aprovats en la Decisió Núm. 573/2014/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, sobre una major cooperació entre els serveis públics d'ocupació (SPE), per la qual es crea la Xarxa de Serveis Públics d'Ocupació de la Unió Europea.
– En segon lloc, els objectius estratègics o prioritaris, són els que adquireixen especial rellevància en un moment determinat, i en els quals s'ha de focalitzar l'atenció i l'esforç durant un període de temps. Aquests constitueixen una referència estable i recullen els punts acordats per la Conferència de Presidents del 17 de gener de 2017 sobre polítiques d'ocupació, van ser assumits per l'Estratègia 2017-2020, i d'acord amb ella correspon al Govern la seva determinació amb caràcter anual, a través dels respectius Plans Anuals de Política d'Ocupació.
– En tercer lloc, els objectius estructurals, de naturalesa estable, són els que han de ser atesos pels serveis públics d'ocupació en el seu funcionament ordinari mitjançant serveis sostinguts al llarg del temps i s'articulen en els sis Eixos de les polítiques d'activació per a l'ocupació recollits en l'article 10 del text refós de la Llei d'Ocupació.
– En quart i últim lloc, s'inclou un nou bloc d'objectius, els objectius pressupostaris/econòmics, alineats amb algunes de les principals recomanacions rebudes pel Sistema Nacional d'Ocupació com a resultat de les principals avaluacions de les quals ha estat objecte en els últims anys. Així mateix, els objectius i indicadors d'aquest nou bloc permetran, en el PAPI 2021 i en els següents, facilitar el caràcter holístic de futures avaluacions, completant els aspectes quantitatius definits amb major detall en els blocs segon i tercer.