ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 17: Aliança pels Objectius
A començaments dels anys noranta del segle XX va fer fortuna entre cercles acadèmics l'expressió: 'l’eix mediterrani espanyol'. Es tractava d’una definició que feia referència a un conjunt territorial i geogràfic una mica imprecís, amb una delimitació espacial de perfil variable
Al respecte, el professor de la Universitat de Múrcia, José Maria Serrano, defensava la hipòtesi que, tot i l’heterogeneïtat social mediterrània, s’havia anat configurant un gran sistema urbà compost de diferents subsistemes menors amb elevats graus d’interrelació humana i econòmica. Aquest ample territori de la costa mediterrània se’ns presentava així com un autèntic espai policèntric que trobava la seva fortalesa justament en el seu caràcter urbà i metropolità






18/01/2022

Paradoxalment a mesura que les nostres societats s’han fet cada cop més urbanes, el pes polític de les ciutats i de les àrees metropolitanes ha minvat i les seves relacions estan infrarepresentades en el context geopolític actual. L’armadura urbana dels territoris ha deixat de ser rellevant en aquests darrers vint anys i el protagonisme de les regions urbanes -de caràcter policèntric com la nostra- és avui marginal dins l’agenda política oficial.

Així, mentre que a la riba mediterrània de la península ibèrica ha anat afermant-se, una regió policèntrica de base urbana molt rellevant (tan sols entre Barcelona i Almeria trobem una dotzena de ciutats de més de 100.000 habitants), pocs governs supramunicipals hi pensen en clau integrada. I això té conseqüències perjudicials, com ara la persistència de mecanismes de confrontació i no de cooperació. Al contrari del què passa a altres llocs; per exemple a principis d’any les autoritats d'Antwerp (Anvers) i Zeebruge (Bruixes) van arribar a un acord històric de fusió dels seus dos respectius ports. Una acció com aquesta és absolutament impensable en el nostre context.

La construcció del corredor ferroviari mediterrani ofereix la possibilitat de fer que els lligams siguin més senzills, còmodes i intensos. Aquesta via urbana de relació pot esdevenir, doncs, la columna vertebral d’altres visions territorials de major abast, com ara una Euroregió mediterrània, una megaregió funcional o una commonwealth mediterrània (com la proposada recentment pel president Ximo Puig). Així com la Via Augusta romana posava en connexió la xarxa urbana existent fa dos mil anys, el nou Corredor Mediterrani pot articular una regió policèntrica metropolitana on la dinàmica de cooperació esdevingui un instrument de relació i de desenvolupament. Una regió urbana dinàmica i entrellaçada, ben connectada, més sostenible i al servei de les persones.