Llei 9/2022, de 14 de juny, publicada al BOE número 142, de 15 de juny de 2022

15/06/2022

La llei té per objecte protegir, fomentar i difondre la qualitat de l'arquitectura com a bé d'interès general. A l'efecte del que es disposa en aquesta llei s'entén per arquitectura l'art i la tècnica d'idear, dissenyar, projectar, construir, rehabilitar, transformar i conservar edificis i espais públics per al desenvolupament de les activitats humanes, juntament amb la direcció i execució de les obres corresponents. Tot això en equilibri harmònic amb la seva funcionalitat i utilitat, d'acord amb valors culturals, socials i mediambientals i amb la participació i la col·laboració de les disciplines professionals necessàries per a aconseguir tota la seva complexitat i al llarg de tot el seu cicle de vida.

La llei s'estructura en dos capítols, que contenen set articles, una disposició addicional única, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

El Capítol primer inclou els articles 1 a 4, que es dediquen a determinar l'objecte, àmbit d'aplicació i fins de la llei, la declaració de l'arquitectura com un bé d'interès general i el principi de qualitat en l'arquitectura.

El Capítol segon identifica les mesures específiques perquè els poders públics puguin aconseguir els fins enunciats, destacant, entre les quals s'exigeixen particularment a l'Administració General de l'Estat, la difusió nacional i internacional de l'arquitectura, el suport a les empreses i als professionals espanyols, l'establiment d'incentius i premis que reconeguin la qualitat, l'impuls de la recerca i la innovació i, per descomptat, la protecció dels valors del patrimoni construït i el foment de la rehabilitació, la regeneració i la renovació urbanes sota el principi del desenvolupament urbà sostenible. En aquest Capítol es constitueix el Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura que, juntament amb la Casa de l'Arquitectura, tracta d'orientar l'actuació dels poders públics cap a aquesta necessària qualitat. Totes dues institucions són hereves d'anteriors projectes amb els quals des de l'Administració General de l'Estat s'ha intentat articular la millora de la qualitat en el sector i la comunicació de l'arquitectura a la societat.

La disposició addicional única preveu l'elaboració d'una Estratègia Nacional d'Arquitectura com a eina de governança i seguiment de la implantació dels objectius de la llei.

La llei compta amb dues disposicions transitòries. En la disposició transitòria primera es regula l'aplicació de les especificitats en matèria de contractació de la llei en els expedients iniciats en el moment de la seva entrada en vigor. La disposició transitòria segona estableix la vigència del Reial decret 315/2006, de 17 de març, en tant no s'aprovi el desenvolupament reglamentari del Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura.

La disposició derogatòria única deroga el Reial decret 315/2006, de 17 de març, pel qual es crea el Consell per a la Sostenibilitat, Innovació i Qualitat de l'Edificació.

La llei compta amb set disposicions finals. La disposició final primera recull una sèrie de modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, encaminades a millorar la qualitat de l'arquitectura promoguda pel sector públic. Les administracions, com a tenidores i gestores de patrimoni construït i encarregades de la prestació de serveis bàsics que es desenvolupen en els edificis i espais públics, tenen responsabilitats singulars sobre la qualitat de l'entorn construït i especial capacitat, així com sobre la seva preservació i millora. Aquestes modificacions busquen agilitar la tramitació de determinats contractes complementaris, com són els contractes menors de direcció d'obra, facilitar la contractació conjunta de la redacció del projecte i la direcció de l'obra com a mesura per a garantir la coordinació i continuïtat entre la fase de redacció i la d'execució, i concretar alguns condicionants l'existència dels quals podrà prendre en consideració l'òrgan de contractació a l'efecte d'estimar l'especial complexitat dels projectes arquitectònics, d'enginyeria i urbanisme.Aquestes mesures es complementen amb el paper que es reserva al Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura, el qual realitzarà, entre altres tasques, aquelles orientades a facilitar al conjunt de les administracions públiques l'aplicació de les eines previstes en la citada Llei 9/2017, de 8 de novembre per a aconseguir que les obres promogudes per aquestes administracions s'ajustin al principi de qualitat enunciat en aquesta llei.

La disposició final segona articula un instrument, mitjançant una modificació del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per a facilitar l'execució dels fons quan estiguin associats a obres del sector públic. Mitjançant aquesta disposició es crea un nou supòsit, excepcional, en el qual es permet la contractació conjunta de la redacció del projecte i l'execució de l'obra, d'acord amb l'article 234.1 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, sempre que el contracte sigui finançat amb fons del Pla.

La disposició final tercera recull els títols competencials baix els que es dicta la llei.

La disposició final quarta emplaça al desenvolupament reglamentari del Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura, i la disposició final cinquena autoritza el Govern per a regular mitjançant Reial decret la Casa de l'Arquitectura adaptant el Reial decret 1636/2006, de 29 de desembre, pel qual es crea el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme al que es disposa en aquesta llei.

La disposició final sisena autoritza el Govern al desenvolupament de la llei i la disposició final setena regula la seva entrada en vigor.